El document és un fruit més de la trobada sobre la protecció dels menors celebrada al Vaticà el febrer passat. L’escrit estableix noves normes de procediment per a combatre els abusos sexuals i constitueix una normativa universal, que s'aplica a tota l'Església Catòlica. Una altra novetat es refereix a l'obligació de tots els clergues, religiosos i religioses, d ' "informar amb promptitud" a l'autoritat eclesiàstica de totes les denúncies d'abusos de les quals tinguin coneixement, així com de les omissions i l’encobriment en la gestió dels casos d'abusos.
Jorge Martínez Lucena, professor de la Universitat Abat Oliba, i Carles Armengol, pedagog i president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat, el document motu proprio del Papa Francesc que obliga a denunciar els abusos sexuals i de poder, amb un espai d’atenció pública per afrontar cada cas i una responsabilitat més gran per als bisbes i arquebisbes a l’hora d’evitar-los i acabar tant amb aquest crim com amb els encobriments. Martínez ha destacat que "és un document necessari que fixa una norma després d'una feina feta en el Sínode, en una cita important amb nombrosos bisbes i moltes manifestacions públiques del Papa, incloent-hi cartes als fidels". El professor ha comentat que "en un paràgraf, del qual no s'ha parlat als mitjans, Francesc recorda que allò més important és la conversió dels cors, sense la qual el que es faci no servirà de res".
Per la seva banda, Armengol ha recordat que "Déu ha volgut una Església d'homes i dones lliures". Sobre el document, ha destacat que "és legislatiu i canònic però amb una concreció no habitual, marcant terminis i responsabilitats per confirmar que el propòsit de Francesc és intentar per tots els mitjans eradicar aquesta xacra en l'Església". El pedagog ha comentat també que aquesta voluntat "és molt necessària, no només pels danys a les víctimes, sinó també pel mal a la mateixa l'Església, no precisament d'imatge, sinó espiritual, i cal purificar aquesta realitat". Finalment, ha dit que "l'Església ha de viure aquesta passió, encara que sigui injusta per a alguns, però ha de fructificar amb el temps, tot i que no és fàcil". En un altre moment, Carles Armengol ha assegurat que "l'encobriment és el pecat institucional de l'Església, mentre l'abús era l'individual".
El document es titula Vós estis lux mundi (vosaltres sou la llum del món), i estableix nous procediments per denunciar l'assetjament i la violència i per assegurar que els bisbes i els superiors religiosos siguin responsables de les seves accions. Estableix l'obligació per als clergues i religiosos de denunciar els abusos. Cada diòcesi, segons aquest document, haurà de tenir, d’aquí a un any, un sistema que sigui fàcilment accessible al públic per rebre informes. A partir de la frase “Vosaltres sou la llum del món”, de l’evangeli de Mateu, Francesc recorda que "els crims d'abús sexual ofenen el Senyor, causen danys físics, psicològics i espirituals a les víctimes i fan mal a la comunitat dels fidels". En aquest context, es refereix sobretot a la responsabilitat especial que tenen els successors dels apòstols en la prevenció d'aquests crims.
Vos estis lux mundi inclou no només l'assetjament i la violència contra els nens i els adults vulnerables, sinó també la derivada de l'abús d'autoritat. Aquesta obligació també inclou qualsevol cas de violència contra les religioses per part de clergues, així com el cas d'assetjament a seminaristes o novicis majors d'edat. Un dels elements més importants és la identificació, com a categoria específica, de l'anomenada conducta d'encobriment, que consisteix en "accions o omissions destinades a interferir o evadir investigacions civils o canòniques, administratives o penals, contra un clergue o religiós en relació amb els delictes d'abús sexual”. Les normes preveuen ara que les conferències episcopals i les diòcesis puguin preparar llistes de persones qualificades disposades a col·laborar, però la responsabilitat última de les investigacions recau en l’arquebisbe metropolità.
Més actualitat
SOCIETAT
"Sembla que ningú vulgui aprendre català i la realitat és que la població migrada genera una demanda que no rep resposta"
En una entrevista al programa El Matí a Ràdio Estel, la consellera Mònica Martínez Bravo aposta per donar “totes les eines possibles perquè tothom aprengui català” abans de convertir-ho en un requisit, tal com exigeix Junts en el traspàs de competències
19 desembre 2024
Redacció,