Arcadi Oliveres, economista i activista social, i Josep Vila Abelló, fundador del Grup Sènior del Col·legi d’Economistes, han analitzat aquest dijous, en el programa El Mirador de l’actualitat, les noves incerteses econòmiques per a Espanya després que s’acabi la tutela de la Unió Europea sobre els comptes de l’Estat. Oliveres ha afirmat que “la crisi econòmica no ha acabat perquè els elements que la van provocar no s’han aturat”. En aquesta línia, ha afegit que “l’equilibri pressupostari no es una necessitat primera, ja que l’economia ha de cobrir les necessitats de la gent”. El també expresident de Justícia i Pau ha apuntat que “no és bon indicador lluir de l’estabilitat financera si no es cobreixen les despeses socials”. D’altra banda, també ha indicat que, “per a disminuir el dèficit pressupostari, cal combatre el frau fiscal i les despeses desordenades”. Vila Abelló, d’altra banda, ha assegurat que “la crisi econòmica ha estat molt dura per a les famílies, i han hagut de fer esforços molt durs”. Igualment ha subratllat que “l’economia espanyola està creixent lentament”, i ha explicat que “és positiu l’augment del consum de les famílies, ja que estimula l’economia” i ha destacat que “estem en un moment de millora econòmica”.
En un altre moment, Vila Abelló ha mostrat que “cal augmentar els ingressos de l’Estat a través dels impostos, però sense escurçar l’estat de benestar”. Oliveres ha coincidit en la idea que “els impostos han d’ajudar l’equilibri pressupostari, i cal incrementar l’impost del benefici de societats i el de les transferències patrimonials, entre altres mesures”. A més, ha recordat que “no es persegueix prou els defraudadors fiscals, que tenen més poder que els caps d’estat” i ha dit que “s’ha de dur a terme un acord internacional per a acabar amb el frau fiscal”. Finalment, Vila Abelló ha afirmat que “cal retallar despeses, però no inversions com ara les infraestructures o fins i tot l’educació”.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 13 de juny.
El programa d'aquest dijous ha estat dedicat a les noves incerteses econòmiques per a Espanya després que s’acabi la tutela de la Unió Europea sobre els comptes de l’Estat. Mentrestant, però, Brussel·les diu que caldrà retallar 7.600 milions. El procediment per dèficit excessiu es deixa, després de 10 anys, 4 pròrrogues i gairebé una multa, amb l’amenaça del rescat que va planar sobre l’economia espanyola. Això ha estat possible després que l’Estat hagi tancat el 2018 amb un dèficit del 2,5 per cent, sota el llistó del 3 per cent que marca Europa per a la zona euro. El comissari d’Economia, Pierre Moscovici, assegurava la setmana passada que aquest moment «és el final d’un llarg i dolorós camí per a Espanya i per a tota la zona euro». A finals de juny, ja no quedarà cap país sotmès a aquest règim de supervisió i control, quan el 2011 eren 24 i fins al 2014, encara en quedaven 11. Moscovici subratllava «uns esforços, els d’Espanya, que han donat fruits, malgrat les dificultats que persisteixen, sobretot en l’atur».
La ministra Nadia Calviño ha dit que, amb aquesta situació, el govern espanyol aprofitarà tot el marge procedent de la reducció dels tipus d’interès i dels ingressos addicionals per recaptació impositiva, amb l’objectiu de continuar avançant en la reducció del dèficit i del deute públic de la manera més ràpida possible. Brussel·les, això sí, veu poca credibilitat en la possibilitat que l’Estat pugui augmentar els ingressos. Amb la perspectiva d’un nou govern del socialista Pedro Sánchez, amb aliances parlamentàries possiblement variables per a la política econòmica, el panorama segueix amb núvols.
