Teresa Carreras, membre de la Junta de l’Associació de Periodistes Europeus a Catalunya, Tica Font, col·laboradora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, i Toni Florido, president de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel, han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat, la difícil situació de Hong Kong aquests dies, amb tot el que representa aquesta regió com a exemple social de reivindicació de llibertats per a la Xina. Florido ha assegurat que “ningú critica la Xina, perquè és un gegant econòmic”. Font ha comentat, per la seva bana, que “Hong Kong és el pati de la Xina, i ningú no hi pot entrar”. Igualment ha apuntat que Pequín “està erosionant el règim especial de Hong Kong per diluir-lo dins la Xina”. Carreras també ha destacat que “les relacions internacionals no estan al ritme dels temps actuals, en què caldria ser més ràpids en aquesta mena de situacions”.
En aquesta línia, Florido ha recordat que “s’esperava que en el marge de cinquanta abans de l’annexió, la Xina esdevenís un règim democràtic”. A més, ha subratllat que “l’estat xinès té un control de la informació molt gran dins la Xina continental, i segurament haurà difuminat les darreres protestes a Hong Kong”. En un altre moment, Font ha destacat que “la Xina està preocupada amb Hong Kong perquè posa al límit el règim dictatorial”. Florido també ha dit que “l’estat xinès, com que té interessos comercials amb tot el món, no està interessat a donar una imatge de repressió”, alhora uqe ha aclarit que “això fa que en política interior siguin autoritaris, però de portes en fora tinguin un perfil baix”. Tica Font ha conclòs que, “si Hong Kong fos pobre, la Xina hauria invertit econòmicament per poder comprar el govern local, però com que és un territori ric, ha d’explorar altres vies”.
La difícil situació de Hong Kong s'ha mostrat aquests dies, davant de tot el món, amb tot el que representa aquesta regió com a exemple social de reivindicació de llibertats per a la Xina, país que va recuperar el 1997 la sobirania del territori amb un estatus especial, després de l’acord de traspàs amb el Regne Unit.Tot just 30 anys després de la matança de Tianenmen, el règim xinès afronta una nova revolta interna, ara amb Hong Kong com a escenari. Els aldarulls de la setmana passada, amb la presa del Parlament local per unes hores, han donat pas a una onada de detencions gestionades des de Pequín, sota acusacions de delictes greus lligats a accions violentes. L’origen de les protestes, que fins ara havien format part d’un moviment pacífic, es troba en un projecte llei d’extradició ara suspès, però també en la reivindicació d’una reforma del sistema electoral que té aquesta regió, pel seu règim especial, amb l’objectiu de fer-lo més democràtic.
Les mobilitzacions i la situació de Hong Kong ha traspassat fronteres, fins al punt de provocar una crisi en les relacions de la Xina amb el Regne Unit. L’acord de cessió de la sobirania per al 1997 preveia un període de 50 anys en què es respectin i es garanteixin uns drets i llibertats especials per a l’excolònia britànica. Londres denuncia ara que no s’està complint. Des de la Xina, el règim ja ha respost dient que, sota mandat del Regne Unit, els ciutadans de Hong Kong no gaudien tampoc d’un sistema democràtic. De fet, aquests 22 anys de sobirania xinesa sobre Hong Kong amb una autonomia especial fins al 2047, dibuixen una història de tensions, protestes fins ara pacífiques i reivindicació democràtica en una regió desenvolupada que basa l’economia en els serveis i les finances, a diferència del conunt de la Xina. Les dificultats, per a molts previsibles, afloren de manera creixent.
