Ivan Pera, assessor del Tinent d'Alcalde de Seguretat a l’Ajuntament de Barcelona, Ivan González, economista i màster en Economia Social, i Arcadi Oliveres, economista i activista social, han analitzat aquest dimarts, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', tota la problemàtica de la col·lisió de drets entre els top manta i els dels botiguers i comerciants que paguen impostos, una realitat molt present, sobretot a Barcelona, com una de les cares més visibles de la complexa problemàtica social que pateix la ciutat des de fa molts anys. Ivan Pera ha destacat que "el tema dels top manta no és de seguretat, sinó sobretot de gestió de l'espai públic, d'ordre als carrers i d'afrontar un fet migratori amb unes persones que busquen viure amb dignitat". En aquesta línia, ha admès que "Barcelona és un dels punts de tensió, amb una emergència social que cal poder gestionar d'alguna manera, tot i que no és fàcil". L'assessor ha explicat, a més, que "aquesta ajuda als top manta no ha de ser a través d'un ús intensiu i inadequat de l'espai públic o d'una venda il·legal". Igualment ha admès que "potser el govern municipal havia estat permissiu en el passat", però ha afirmat rotundament que "ara no és gens permissiu, perquè allò que no es pot fer no es permet, i s'ha actuar".
Per la seva banda, Ivan González ha comentat que "el problema s'ha engrandit perquè hi ha hagut un temps molt llarg de gran permissivitat, cosa que ha fet que s'hagi multiplicat almenys per 4 les persones que es dediquen a la venda il·legal a Barcelona". Ha afegit que, "segons dades del mateix Ajuntament, s'ha passat d'uns 200 top manta el 2015 a una mitjana d'una 900 a dia d'avui, un volum important que cal saber redirigir". Finalment Arcadi Oliveres ha assegurat que la venda ambulant del top manta "és un problema que té a veure amb la Llei d'Estrangeria, per la dificultat que té la gent de tenir al marc legal". D'altra banda, l'activista ha denunciat que, "tot i que certament aquests venedors ambulants no paguen impostos i venen de vegades productes copiats, hi ha empreses que no paguen impostos i estafen milions d'euros, entre elles Ikea, que té la seva seu fiscal a Liechtenstein, i ningú no se'n queixa mai".
Desplaçar-se per les zones més cèntriques i turístiques de la capital catalana comporta veure sovint les conegudes imatges de venedors ambulants que, sobre unes mantes que es poden plegar, hi ofereixen diversos productes que hi tenen lligats, des d’ulleres de sol fins a bosses de mà, passant per rellotges, roba esportiva, sabates i molts altres objectes. Segurament molts de vosaltres haureu vist també escenes en què els manters recullen ràpidament les seves improvisades parades davant l’arribada de la Guàrdia Urbana.
Més enllà de les imatges que tots tenim d’aquest problema, els responsables polítics i la societat veuen cada vegada més la necessitat de trobar-hi una solució, des de la diversitat d’opinions. L’Ajuntament de Barcelona i representants dels top manta acordaven, després d’una primera reunió aquest mes d’agost, crear una taula de diàleg per abordar, de manera integral, les polítiques d’ocupació i d’emergència social de les persones que recorren a la venda ambulant no autoritzada. Tot i que l’administració municipal reitera que “no és possible” permetre aquesta activitat pels espais públics de la ciutat, alhora que es compromet a mantenir i reforçar les polítiques destinades a buscar solucions laborals i socials per a aquestes persones, amb una atenció especial a les més vulnerables. Per la seva banda, i en un context de protestes, els representants de l’anomenat Sindicat Popular de Venedors Ambulants reivindica la regularització de les persones indocumentades, la formació i orientació per als sensepapers, l’accés a lloguers socials i una solució per poder viure dignament del top manta.
Mentrestant, els empresaris han exigit la continuïtat del pla anti-top manta. Agrupats en una plataforma d’afectats, els sectors del comerç, l’hostaleria i la restauració han expressat el seu suport accions policials com les que han permès recuperar espai públic, per exemple, a les zones portuàries de Barcelona. Sigui com sigui, tenim aquí un conflicte de drets i una contraposició d’arguments, uns pel compliment d’unes obligacions legals i tributàries, necessàries actualment per tenir comerços i activitat econòmica o empresarial, i uns altres per una qüestió bàsica i humanitària, que és la defensa d’uns drets que tots tenim, més enllà de la pròpia situació legal o laboral, com a persones. Potser si posem més la persona en el centre, serà més fàcil la solució a aquests conflictes, perquè els top manta són, primer de tot, éssers humans.
