El pedagog Jesús Blanquet i el president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, Daniel Arasa han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat, la realitat de l'excés d’activitats extraescolars en els nostres infants i joves, motiu de preocupació tant en l’àmbit educatiu com en moltes famílies. Arasa ha destacat que "una bona part de les activitats extraescolars són conseqüència de la necessitat que tenen els pares d'omplir unes franges que ells no poden cobrir per feina, i això té a veure amb la conciliació de la vida familiar i laboral", com també "a un problema d'habitatge, pels preus que es paguen per llogar o comprar un pis". En aquesta línia, ha afegit que "molts pares i mares no saben on col·locar els nens, i trien les activitats extraescolars perquè sempre és millor això que no pas donar-los la clau de casa i que no es controli el que fan". En un altre moment, el també periodista ha reclamat "que els pares es plantegin què volen que siguin els seus fills, perquè hi ha moltes possibilitats, des d'una visió da valors i principis". Arasa ha conclòs aquesta visió recomanant "que els pares pensin, abans d'apuntar un fill a la tercera extraescolar, si poden tenir dues hores cada setmana a ser amb ells, per exemple sortint i passejant". I en relació amb aquest punt, ha argumentat que "hi ha famílies que volen tenir un fill com Messi o que sàpiga molts idiomes, però no sempre és viable". També ha reivindicat "activitats de reflexió, de pensament i fins i tot de silenci, sense sobrecarregar".
Jesús Blanquet ha comentat que "una família amb dos o tres fills pot gastar-se entre 200 i 300 euros mensuals en activitats extraescolars". Ha reclamat que "siguin unes activitats amb un cert equilibri, sense excessos, perquè estan molt bé en elles mateixes, també tenint en compte que molts nens i nenes fan una vida molt sedentària". El pedagog ha recordat que "hi ha activitats extraescolars que suposen complement de formació o ampliació del currículum de l'ensenyament reglat". Ha assegurat que "un pla ben organitzat ha d'incloure l'estudi (entre cinc i sis hores diàries), l'esbarjo i el descans (unes 10 hores), cosa que ajuda a equilibrar i administrar també un temps lliure que ha de servir per comprtir, per llegir i per contrastar coses".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimecres 9 d'octubre.
Aquesta realitat pot comprometre la salut dels nois i noies afectats i els seus valors. Molts experts avisen que aquesta sobredosi pot derivar en estrès infantil. Entre altres coses, demanen que els alumnes acabin abans, que s’eviti la segregació i que disposin de més hores lliures per gestionar el seu temps. No és una qüestió de debat sobre les activitats extraescolars, que tenen una dimensió positiva i, per l’experiència de sempre, han aportat complements educatius i enriquiment al creixement de la persona des dels primers cicles educatius. Als problemes que poden provocar que un nen o nena tingui, per exemple, música els dijous, dansa dilluns i dimecres, francès els dimarts i tennis els divendres, se suma la necessitat d’adaptar aquests horaris al ritme normal d’una persona de 9, 11 o fins i tot 15 anys. Si anem a les causes del fet que hi hagi molts nens amb agendes tan plenes, veiem que molts pares volen donar als fills oportunitats que potser ells no van tenir, però també necessitat d’adaptar horaris laborals seus que estan massa sobrecarregats i una mena d’obsessió col·lectiva per omplir les hores del dia. Hi ha, en altres paraules, una mena de por a l’avorriment.
Des de la Fundació Jaume Bofill, el seu director, Ismael Palacín, deia ara fa uns dies que el desordre i la sobrecàrrega “estan provocant una creixen desigualtat educativa més enllà de la formació reglada”. En aquesta línia, afegia que aquesta activitat extraescolar “és un dret emergent no reconegut com a política pública, cosa que fa necessari que l’escola incorpori aquest complement”. Per la seva banda, el secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació, Carles Martínez, comentava que el repte de les extraescolar té com a punts fonamentals “el benestar dels alumnes, la cohesió social, l’eficàcia educativa de no oferir el mateix que a les aules i la necessitat d’incrementar les hores de convivència familiar”. Estem davant d’una realitat complexa que segurament obligarà aviat a revisar models de vida familiar i també de dinàmica educativa.
