Amb un parlamentarisme en constant reivindicació des de fa almenys un any, els britànics han votat una definició clara del rumb que ha de seguir tot el territori els propers mesos.. Molts equilibris haurà de fer el nou govern de Boris Johnson per gestionar la situació, no només amb l’horitzó immediat del Brexit, sinó també per refer la cohesió interna d’un país fracturat i segurament també cansat de la dinàmica política en què havia entrat. El laborista Jeremy Corbyn, l’ultranacionalista Nigel Farage (líder de l’anomenat Partit del Brexit) i la liberal demòcrata Jo Swinson han quedat per sota després del recompte complicat però molt clarificador, propi del sistema majoritari britànic. La qüestió d’Escòcia, els ponts amb els Estats Units i les relacions entre les dues Irlandes són alguns dels reptes que afronta la democràcia contemporània més antiga i més estable i duradora del món.
Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu, Teresa Carreras, periodista i membre de la Junta de l'Associació de Periodistes Europeus a Catalunya, i Guillem Pursals, politòleg i màster en Seguretat, han analitzat aquest divendres, des del programa El Mirador de l'actualitat, les eleccions celebrades al Regne Unit, que obren la porta de l’últim tram dins el procés cap al Brexit. El conservador Boris Johnson ha arrasat, amb una majoria absoluta clara de 364 escons sobre 650, en uns comicis clarament marcats per les disputes internes del país de cara a la sortida definitiva de la Unió Europea. Ferrer ha destacat que "ara el panorama s'ha clarificat, i el 31 de gener el Regne Unit sortirà de la Unió Europea". Com a qüestió interna dels britànics, ha dit que, "a partir de la data del Brexit, començarà la negociació de l'acord de veritat, el de relació política, social, econòmica i laboral, entre la Unió i el Regne Unit". En aquesta línia, ha afegit que "és aquí on es debaten la continuïtat de les relacions actuals o el trencament, en àmbits com ara la llibertat de moviments, que sembla que es mantindrà, la qüestió laboral i d'immigració, que pot afectar a tots els europeus si canvia, o la sanitat".
El president del Consell Català del Moviment Europeu ha recordat, a més, que "el Brexit no s'acaba amb la sortida aquest 31 de gener, sinó que és en aquest moment quan comença". També ha apuntat que "un interrogant és què passa amb Escòcia, que demana seguir a la Unió Europea, i també amb Irlanda". Igualment Ferrer ha explicat que "hi ha un escenari exterior d'una negociació complexa, i encara més tenint en compte que hi haurà diàleg comercial dels Estats Units amb el Regne Unit factible i bona per al país europeu, cosa que serà un problema més per a Brussel·les de cara a l'acord d'associació". Per la seva banda, Teresa Carreras s'ha mostrat "sorpresa per la contundència del resultat, amb la clara victòria de Boris Johnson, que no semblava tan popular". A banda d'això, la periodista ha dit que "el nou escenari i la nova projecció de Londres serà, a partir d'ara, un bilateralisme amb Washington i no pas un multilateralisme". Igualment ha subratllat que, "pel que es comenta en l'àmbit de la Unió Europea, sembla que tothom s'ha tret també un pes de sobre" amb aquesta majoria absoluta conservadora al Regne Unit.
En l'inici del col·loqui, Guillem Pursals ha assegurat que "Boris Johnson és ara un líder reforçat que, a més, completarà el Brexit". En aquesta línia, ha afegit que "la importància del nou llegat del primer ministre és la consolidació en districtes que eren feus laboristes des es de 1950 en alguns casos, cosa que obre una nova etapa dins el Partit Conservador, que ampliarà el seu discurs i també es remodelarà, perquè no és només la força política de les elits, sinó també dels obrers". El politòleg ha apuntat que "la lliura esterlina ha pujat aquest divendres ja al matí", i ha conclòs que "Johnson haurà de liderar aquesta nova etapa del seu partit".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest divendres 13 de desembre.
Més actualitat
SOCIETAT
"Sembla que ningú vulgui aprendre català i la realitat és que la població migrada genera una demanda que no rep resposta"
En una entrevista al programa El Matí a Ràdio Estel, la consellera Mònica Martínez Bravo aposta per donar “totes les eines possibles perquè tothom aprengui català” abans de convertir-ho en un requisit, tal com exigeix Junts en el traspàs de competències
19 desembre 2024
Redacció,