Jordi López Camps, col·laborador de Cristianisme i Justícia i exdirector general d'Afers Religiosos, Josep Maria Balcells, periodista i exdiputat, i Lluís Batlló, advocat penalista, han analitzat aquest dijous, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', la situació d’Oriol Junqueras, després que el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea hagi reconegut la seva immunitat des de l’elecció com a eurodiputat el 26 de maig passat. La decisió judicial representa un important impuls moral per a la seva defensa i, alhora, mostra novament la gran complexitat política i judicial del moment. López Camps ha destacat que "aquest tipus de sentència posa en evidència les dificultats que té la Justícia espanyola d'adequar-se al context més democràtic". En aquesta línia, ha afegit que "hi ha també un tsunami judicial que va 'a por ellos' d'una manera barroera". L'exdirector d'Afers Religiosos, a més, ha conclòs aquest argument dient que els jutges espanyols "no han estat fins a l'hora de valorar la situació i els drets de Junqueras". Igualment ha comentat que "seria bo que s'aprofités aquesta mena de crítica o impasse per revisar, des de l'interior de l'Estat, com s'estan fent certes coses, ja que pesa sobretot la sensació que la justícia és més venjativa que no pas justa".
Per la seva banda, Josep Maria Balcells ha assegurat que "els comentaris sobre el que pot ser un error en el procediment, en el cas d'Oriol Junqueras, van en la línia que tots els jutjats estan mancats de garanties, cosa que no diu en absolut aquesta sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea". Igualment el periodista ha recordat que, "un cop reconeguda la immunitat, no canvia res més que el fet que aquests senyors, també Carles Puigdemont i Toni Comínm es necessitarà l'autorització del Parlament Europeu, que acostuma a concedir el suplicatori quan se li ha demanat, tot i que és un procés llarg que requereix votar-se al ple i pot durar, en definitiva, més d'un any".
Lluís Batlló ha explicat que, "ara, està en mans del Suprem demanar el suplicatori per a Oriol Junqueras, i ho farà aviat". Ha aclarit que, "amb la sentència a la mà, potser hauria de quedar en llibertat, tot i que l'alt tribunal espanyol podria tenir arguments per dir que no, perquè ja s'havia dictat la interlocutòria d'obertura de judici oral i, aleshores, la immunitat no és tan retroactiva". Sobre la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ha aclarit que "va ser el Suprem el que va fer una consulta per saber si, des de Luxemburg, es considerava que Junqueras tenia immunitat". També ha matisat que, "segons la legislació espanyola, la immunitat no podia ser retroactiva en aquesta situació, perquè ja s'havia obert judici oral, tot i que no hi hagués condemna". I d'altra banda, sobre la inhabilitació de Quim Torra decidida aquest mateix dijous pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tots han coincidit a l'hora de concloure que "la coincidència amb el pronunciament de la Unió Europea no és casual".
L’advocat general de la instància judicial comunitària ja s’havia mostrat a favor de reconèixer, per al líder d’Esquerra, la seva condició de membre del Parlament Europeu des del moment de la proclamació dels resultats electorals, sense que calgui cap altra formalitat. La resolució, però, ja no tindrà conseqüències directes per a Junqueres perquè, en estar condemnat i inhabilitat pels fets de l’1 d’octubre, la immunitat ja no pot revertir la seva situació processal. En canvi, aquest pronunciament pot afectar els també diputats electes Carles Puigdemont i Toni Comín, tots dos residents a l’estranger i pendents d’una euroordre sol·licitada per Espanya. Aquest veredicte, tot i que només es refereix a Junqueras, suposa un precedent per a l’expresident català i l’exconseller.
Sigui com sigui, la defensa del líder d’Esquerra pot demanar ara la seva llibertat immediata, amb l’argument que Oriol Junqueras era un aforat abans de la condemna del Suprem espanyol, cosa que requeriria el permís parlamentari o suplicatori perquè es pugui executar la pena de presó. Per a aquest tràmit, hauria de passar almenys un mes i mig, temps que els experts consideren que coincidiria amb la llibertat de l’exvicepresident de la Generalitat. L’esperança que l’independentisme havia fixat en l’àmbit europeu de la Justícia ha tingut, aquest dijous, un primer objectiu assolit. El problema de fons, judicial i polític, continua sent una realitat que encara veu molt lluny el seu final.
