Guillermo Chirino, portaveu del moviment juvenil Fridays For Future, Joan Pallarès, historiador i delegat a Catalunya de la Federació Espanyola de Donants de Sang, i Arcadi Oliveres, economista i activista social, han analitzat aquest dimarts, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', tot el que ha passat amb la tempesta Glòria, que dona pas ara a un treball de gestió, reconstrucció i reparació, però alhora també a una reflexió sobre les seves causes i conseqüències, com també sobre la necessitat d’intentar prevenir desastres com aquest en el futur. Chirino ha destacat que "la relació de l'emergència climàtica i temporals com el Glòria existeix, i fa que aquests fenòmens siguin més habituals i cada vegada més perillosos, sobretot a la Mediterrània". En aquesta línia, ha lamentat que "sempre que parlem de mesures contra aquesta emergència, es diu que hem de pagar un preu molt car per fer-hi front, perquè canviar de paradigma costa molt, però les imatges d'aquests dies demostren que el preu que es paga és molt pitjor si no fem res".
En un altre moment, el responsable de Fridays4Future ha explicat que, "en un escenari d'emergència, no només hem de reduir les emissions gasos d'efecte hivernacle, que no hem començat encara a fer, sinó que cal elaborar lleis i replantejar infraestructures per ser capaços d'adaptar-nos i sobreviure a aquesta situació". Finalment el dirigent del moviment juvenil pel clima ha anunciat una mobilització per al divendres 21 de febrer a les 16.00 hores a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, com també en altres ciutats, coincidint amb el primer aniversari de la iniciativa internacional impulsada per Greta Thunberg.
Arcadi Oliveres ha constatat que "la Convenció de Kyoto atorgava a cada país un màxim d'emissions, però la majoria no ho compleixen, i l'Estat espanyol ha arribat a comprat drets d'emissió a Burkina Faso, cosa que és vergonyosa perquè suposa comerciar amb la seguretat humana". En un altre moment, l'activista ha explicat que "s'ha parlat molt poc de l'especulació urbanística, mentre ens alegrem que augmenta el turisme a Barcelona, i no s'han posat en marxa veritables equips de protecció civil". Per la seva banda, Joan Pallarès ha dit que es poden evitar impactes més greus d'un temporal com aquest en el futur. "No es pot construir allà on no hi ha prou seguretat, sobre sorra, i cal respectar la natura en lloc de posar-li un cinturó", ha comentat. En aquesta línia, l'historiador ha lamentat que "el record de la tempesta Glòria durarà quatre dies, com passa amb tot el que fa mal, com és el cas de beure cava, ja que una cosa és fer-ho només la nit de Sant Joan i una altra ben diferent, si és cada dia".
Ens hem preguntat fins a quin punt la crisi climàtica ha tingut a veure amb la dimensió d’aquest desastre, amb destrosses encara no del tot quantificades a Catalunya, sobretot a la costa. El fenomen ha donat pluges de 300 litres per metre quadrat, cops de vent superiors als 100 per hora, onades de 10 metres i nevades amb gruixos de més d’un metre. Alguns rius s’han desbordat, amb cabals fins a 150 vegades superiors a l’habitual. Aquestes i altres incidències han trencat ponts i altres infraestructures i han obligat a tallar carreteres, com també vies de tren. El Delta de l’Ebre ha patit especialment les inundacions. El més greu, però, és la pèrdua de vides humanes, almenys 4 a Catalunya i 13 al conjunt d’Espanya.
La crisi climàtica es manifesta de manera més visible i violenta cada dia. Afrontar aquest greu problema i impulsar una cultura de la prevenció més eficaç poden ser algunes de les claus. Per satisfer aquesta doble necessitat, caldran inversions d’infraestructures a gran escala, alhora que s’hauran de redissenyar línies ferroviàries, carreteres i conjunts urbanístics. Adoptar hàbits responsables, que encara són insuficients, és l’altra gran prioritat per frenar el deteriorament del planeta. Aquestes i altres actuacions són molt grans de treball i costos, però també són grans les amenaces naturals associades a l’emergència climàtica. Les administracions tenen molta feina per endavant, però el conjunt de la ciutadania, també.
