Lluís Sols, col·laborador de Cristianisme i Justícia, Quim Sabater, diaca i president de l'Observatori del Tercer Sector, i Ivan González, economista i màster en Economia Social, han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat, les primeres mesures econòmiques del nou govern espanyol de Pedro Sánchez, sobretot la pujada del Salari Mínim Interprofessional a 950 euros bruts al mes. Aquestes decisions resolen algunes reivindicacions socials i alhora generen interrogants. També han comentat l'anunci de Quim Torra, que confirmava al migdia el final de la legislatura a Catalunya un cop s'hagin aprovat els Pressupostos de la Generalitat, que han iniciat aquest mateix dimecres el seu recorregut al Parlament. Sabater ha dit que "és molt positiu que s'aprovin els Pressupostos de la Generalitat, després de tres anys sense que s'hagi fet". El diaca ha afegit que "la compareixença de Torra demostra la situació d'excepcionalitat que viu Catalunya, perquè el president hauria comparegut, en un país normal, si el seu govern no hagués tingut majoria per aprovar els comptes". En la mateixa línia, ha mostrat la seva sorpresa pel fet que "s'anuncien uns pressupostos que normalment qualsevol govern pretén gestionar-los i, a més, reforcen l'acció política tenint en compte que es preveu que siguin més social, i ara els qui els hauran tirat endavant no els capitalitzaran, cosa que no deixa de ser una paradoxa".
Ivan González, per la seva banda, ha qualificat de "previsible, després del que va passar dilluns", l'anunci de Torra de convocar aviat eleccions. L'economista ha destacat que "dilluns es va concentrar tot el que s'ha viscut aquests anys, amb les tensions internes del mateix govern i la crispació que sempre porta Ciutadans". Lluís Sols ha comentat que, "amb la pèrdua de l'acta de diputat de Torra, no hi ha cap altra sortida que noves eleccions", i ha aclarit que "és molt prudent que s'aprovin uns pressupostos i després es pugui formar un nou executiu després de les eleccions".
Sobre les primeres mesures del govern espanyol, Sols ha admès que "hi ha dubtes sobre la situació econòmica actual", però ha posat l'exemple "de Portugal, que ha combinat mesures socials i de viabilitat econòmica amb governs d'esquerra, com també va passar al govern de la ciutat de Madrid, on es van sanejar els comptes en 4 anys". En aquest context, el col·laborador de Cristianisme i Justícia ha comentat que "totes les polítiques de caire social tenen costos econòmics, alhora que animen l'economia però poden crear inestabilitat". La clau, segons el professor, és "que el govern espanyol sigui capaç de garantir l'increment dels ingressos públics".
Ivan González, en un altre moment, ha destacat que "això s'ha de fer no només amb pujades d'impostos, sinó també amb un augment de l'activitat econòmica i capacitat de reduir els impagaments d'impostos". I Sabater ha assegurat que "hi ha una bossa de frau fiscal a Espanya contra la qual s'ha de lluitar". També ha explicat que "hi ha uns models impositius que cal millorar, perquè no potser que unes empreses cotitzin un 1 per cent o altres per sota del 3, quan una societat petita ha de cotitzar un 20 per cent". Sobre l'augment de les pensions, el salari mínim i els sous dels funcionaris, els ha qualificat de "positius sempre que s'augmenti la recaptació sens apujar l'IRPF o altres tributs que afecten molts ciutadans".
Dimecres passat, l’executiu espanyol anunciava aquest increment general, després d’un acord amb els sindicats majoritaris UGT i Comissions Obreres. El pacte arribava tot just en la primera reunió de la Mesa de Diàleg Social, amb una implicació del nou vicepresident Pablo Iglesias en la preparació. A banda d’aquesta important mesura sobre els salaris a nivell global, l’inici del nou gabinet de coalició, amb la participació de PSOE i Podem, ha actualitzat les pensions a l’Índex de Preus al Consum (IPC) i ha pujat de més d’un 2 per cent els sous dels funcionaris públics. La revalorització de les pensions ha estat del 0,9 per cent. A més, Sánchez ha anunciat uns propers Pressupostos amb perspectiva de gènere, que seran “un instrument potent per a l’anàlisi de la realitat en matèria d’igualtat i, per tant, capaços de proporcionar informació rellevant per a la presa de decisions” en aquest àmbit de l’agenda política i social, considerat molt important des del mateix govern.
Més enllà de les xifres, anuncis i decisions preses, està clar que els primers dies del govern espanyol no són precisament, com ha passat en altres casos, de mesures impopulars, dràstiques o de sacrificis econòmics. El problema és que potser passar d’un extrem a l’altre, de la contenció estricta a la generositat, pot provocar algunes dificultats a mig i llarg termini, sobretot tenint en compte que, tot i que la situació econòmica no és com la d’ara fa 10 anys, hi ha incerteses i molta vigilància de la Unió Europea. En altres paraules, està molt bé que es pugin les pensions, el Salari Mínim Interprofessional i la retribució dels funcionaris públics. Els dubtes venen per les conseqüències que això pot tenir per al dinamisme empresarial i econòmic. El temps dirà en quina direcció es resolen aquestes incerteses.
