Manuel Milián Mestre, exdiputat, escriptor i analista polític, Lluís Sols, professor i col·laborador de Cristianisme i Justícia, i Carles Armengol, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i pedagog, han analitzat aquest dimecres, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', la situació política a Catalunya i Espanya, que es mou aquests dies entre tramitacions de pressupostos, sobretot els comptes de l’Estat i els de la Generalitat. Abans, però, han comentat l'elecció de Joan-Josep Omella com a nou president de la Conferència Episcopal Espanyola. Milián Mestre ha destacat que "és una gran notícia". De la figura del cardenal, ha destacat que "el fet que sigui de la franja ja té una connotació molt significativa, perquè és una mixtificació de cultura catalana en territori aragonès i fronterera amb València". En aquesta línia, ha afegit que "la condició mediterrània d'Omella pot afavorir moltes coses que l'Espanya profunda i monolítica no entén de la perifèria, tema del qual parla sempre el Papa Francesc". Milián també ha expressat el seu desig que el nomenament "doni gran fruit per a l'Església a Espanya, per exemple en forma de diàleg a Espanya i a Catalunya". Finalment, ha assegurat que "pot ajudar a construir ponts d'enteniment davant el que està passant a Catalunya".
En un altre moment, Manuel Milián ha revelat que, "els últims 4 anys, es veu al Vaticà una gran afecció pel cardenal Omella al més alt nivell, cosa que fa pensar que no es pot descartar res i que pugui ser el proper Papa, perquè és un pastor fascinant". A nivell més concret i des de la seva amistat personal, l'exdiputat ha comentat que "el nostre país entrarà aviat en una batalla sense precedents des del temps de la República, i veurem les grans qüestions de la descodificació cultural i religiosa de la societat, a les escoles i a la vida social en general, per exemple amb l'eutanàsia, que portarà a un conflicte ètic i ideològic evident, cosa que mostra alhora la importància de tenir una persona serena, equànime i valenta com a veu que ha de donar la pauta de l'Església espanyola".
Per la seva banda, Carles Armengol ha comentat que Omella "és un excel·lent candidat per a aquest lloc, sobretot pel seu tarannà, després de l'època de Rouco Varela, massa moguda, i de la de Ricardo Blázquez, potser massa tranquil·la". El pedagog, a més, ha fet seva la interpretació en la línia que "la campanya externa contra l'actual arquebisbe de Barcelona segurament l'ha ajudat i li ha donat l'empenta decisiva per aconseguir la majoria". Armengol ha conclòs que "la projecció pública del president de la Conferència Episcopal és molt gran, sobretot com a interlocutor davant el món polític, tenint sempre present l'autonomia de la diòcesi". I Lluís Sols ha revelat que va conèixer el cardenal Omella quan era "petit i ell estava estudiant al noviciat dels Pares Blancs a França" amb un germà seu. "La seva línia dialogant fa molta falta actualment, una realitat a la qual s'afegeix el fet que el vicepresident sigui el cardenal Carlos Osoro, un equip amb el qual, per tant, ha guanyat el sector més proper al Papa Francesc", ha assegurat.
D'altra banda, sobre la situació a Catalunya de cara als Pressupostos, Lluís Sols ha dit que el procés serà conflictiu perquè, "a les portes d'unes eleccions, tothom farà una mica d'electoralisme". Igualment ha afegit que "els Pressupostos es faran segurament amb unes perspectives i la realitat econòmica serà una altra, sobretot pel coronavirus i el seu gran impacte sobre el turisme". Armengol ha destacat que "els Pressupostos espanyols seran segurament més rellevants, perquè ha d'haver-hi alguna concessió perquè Esquerra pugui donar el 'sí' amb tranquil·litat". I Manuel Milián ha apuntat que "els Pressupostos espanyols faran foc d'encenalls, perquè el govern els presentarà com una millora crucial, però no serà així perquè tenim un deute brutal i impagable, i també perquè el govern vol pujar l'endeutament, cosa que no vol de cap manera la Unió Europea, i també els impostos".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimecres 4 de març
Després de l’aprovació del límit de dèficit per al 2020 i el 2021 dijous passat al Congrés, amb el sostre de despesa, la tramitació de la llei ordinària més important de l’any té via lliure. El govern de Pedro Sánchez dibuixa així un nou element de distensió amb els seus socis i amb els governs de Catalunya i Euskadi. Tot això passa mentre, al Parlament de Catalunya, es prepara també tota la maquinària per donar forma al que seran uns pressupostos decisius i que marcaran la imminent lluita electoral, en un moment especialment incert i que oscil·la entre el diàleg davant el conflicte i la crisi política i les posicions enfrontades, que es mantenen.
Amb tot aquest panorama, dona la sensació que es perfila un nou escenari de calma en tot el que és la situació a Catalunya. Hi ha, però, uns problemes de fons difícils d’afrontar i, sobretot, des resoldre. Bona part dels presos independentistes estan sortint ja en llibertat algunes hores a la setmana, l’executiu espanyol va promovent acords amb grups independentistes, com és el cas del pacte amb Junts per Cat sobre les balances fiscals, i tenim al davant un horitzó immediat que pot obrir la porta a l’esperança sobre una sortida política de consens a Catalunya. Mentrestant, l’oposició de PP, Ciutadans i Vox, a nivell espanyol, i de taronges i populars en l’àmbit polític català, es perfila com una resistència que serà igualment difícil d’articular. Continuem sobre un terreny polític ple d’obstacles.
