«Volem encoratjar totes les persones treballadores que estan sostenint aquest moment dur i incert, sovint en condicions adverses.» El Secretariat interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya (SIPOC) ha fet públic aquest matí el comunicat «Covid-19: Emergència social/sanitària i oportunitat de globalitzar la humanització» en què adreça «una paraula d’alè, d’ànim i d’esperança en aquesta emergència sanitària i social».
La Pastoral Obrera de Catalunya fa un repàs pels diferents col·lectius professionals (sanitaris, Serveis Socials bàsics, centres residencials, sector agroalimentari i de la distribució...) «que estan donant el millor de si mateixos»: «Volem agrair, valorar i reconèixer el treball i l’esforç; volem que ens sentin propers, sostenint, tant com puguem, el seu treball en benefici del bé comú», continuen. A la vegada, demanen a les autoritats polítiques «que facilitin, tant com puguin, els recursos materials i personals que demana aquesta crisi sòcio-sanitària a totes les persones que estan en primera línia».
I mostra la seva preocupació davant la incertesa de tants treballadors i treballadores autònomes que han hagut de parar o que han vist com les seves empreses s’han acollit a un ERTO. La SIPOC constata que «l’emergència sanitària està comportant una emergència social d’abast gegantí, que per a molts segueix a la gran crisi del 2008. De nou, plou sobre mullat» i es pregunta: «Haurem après alguna cosa i no deixarem que s’estenguin la pobresa i la desigualtat?»
Ara bé, des del SIPOC aplaudeixen que «en aquestes condicions adverses i amenaçadores està apareixent el millor en tantes persones que es posen en acció solidària a favor dels més febles». Per això fan una crida general «a lliurar la batalla contra els instints més primaris que tenen tendència a aparèixer en aquestes situacions, en favor de les energies més positives i constructives, en clau comunitària».
El SIPOC conclou afirmant que «tant de bo que, a partir d'aquesta nova crisi, aprenguem a construir sobre uns bons fonaments (Jesús ens convida a construir sobre roca), humans i dignes per a tothom; i que així puguem copsar i maldar per allò que és essencial per al desenvolupament de la persona (la salut, una feina decent per viure dignament, viure fraternalment en comunitats...). Criteris que ens permetin globalitzar la humanització arreu en comptes de promoure la riquesa econòmica de pocs».