El Covid-19 continua en expansió a Catalunya. L'endemà de la primera nit amb toc de queda i deu dies després del tancament de bars i restaurants, l'índex de risc de rebrot ha superat per primera vegada els 800 punts. El primer dilluns d'octubre estava just per sota dels 200 punts, el llindar del risc molt alt: En tres setmanes, el risc de rebrot s'ha multiplicat per 4. El panorama no invita ara mateix a l’optimisme, i això es reflecteix també en la declaració d’un nou estat d’alarma aquest diumenge a la tarda des del govern espanyol. Malgrat els esculls parlamentaris que haurà de superar d’aquí a dues setmanes, l’executiu de Pedro Sánchez marca un horitzó que fa patir, el proper 9 de maig. Sònia Miravet, vicesecretària del Col·legi de Metges de Barcelona, ha valorat la situació aquest dilluns en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel.

Estàvem demanant aquest sentit de la responsabilitat. Evidentment són mesures que no agraden, per qüestions sobretot econòmiques que afecten alguns sectors que s’han vist molt perjudicats. Però els qui estem vivint i treballant en el dia a dia, com és en l’atenció primària i els companys dels hospitals, entenem que son necessàries per intentar frenar allò que vam dir en la primera onada. Calien mesures per aplanar aquesta corba que està creixent de manera exponencial. Creiem que és la manera d’intentar tornar a agafar la responsabilitat i que cadascú de nosaltres posem aquest granet de sorra que farà que puguem avançar. Els professionals sanitaris estem vivint una situació molt dura i molt tensa des de fa mesos. És un cansament psicològic. I necessitem el compromís de la ciutadania.

Entenc que poden ajudar, tot i que penso que no són les úniques mesures que cal tenir en compte. Apel·len a aquesta responsabilitat individual. Si tots féssim el que ens toca en tot moment, possiblement no seria necessari arribar fins a extrems tan durs. Però entenem que és una situació en què calen aquestes decisions, i més ara de cara a l’època que tenim ja a sobre, amb la grip i altres descompensacions de malalties cròniques respiratòries. Ens trobem en un moment desbordant. Aquestes mesures pretenen també ajudar el sistema sanitari, no només frenar la corba. També ajuda els professionals a poder avançar.

Podem pensar que les mesures s’han pres tard, però és cert que ara no cal buscar culpables. Amb aquestes noves mesures, esperem veritablement notar com es frena el creixement tan exponencial que estem tenint. Ara mateix existeix una sensació de poc control. Potser al principi de la pandèmia, teníem la por a una malaltia desconeguda i que ara mateix no ho es tant. Hem conegut com frenar-la en un moment donat i, en aquest sentit, sap greu haver de tornar a una situació molt similar i tornar a veure en el nostre dia a dia l'atenció primària com a l’inici. Sap greu pensar que no pots donar resposta a una situació que era previsible, perquè parlàvem ja des de del març de la nova onada que arribaria a la tardor. Volem pensar que aquestes mesures ens ajudaran. Cal una responsabilitat individual, perquè el perill ara es per als qui tenen malalties cròniques i es converteixen en pacients vulnerables.

S’està fent una gran tasca en aquest sector. Al principi, es van col·lapsar, però és una tasca que ha millorat i que estan fent companys administratius, com també els qui han estat contractats per a aquesta tasca concreta. Creiem que està funcionant millor. Sempre hi ha incidències, i més en aquest moment, cosa que és normal quan tenim tants casos acumulats. Penso que, en aquest sentit, anem millor.

Nosaltres ho tenim comprovat. En les relacions interpersonals, nocturnes o no, és quan la gent baixa la guàrdia. Quan no s’ha viscut algun cas concret a la família, potser l'actitud es queda a mitges, perquè la gent sent que no va amb ells el problema. També  els adolescents poden sentir el mateix. Jo apel·laria sobretot a pensar que potser ells no tindran casos greus, però són vehicles que també poden transmetre el virus a les persones que més estimen i que són vulnerables. Allò més important és que al final, si cadascú de nosaltres actua seguint les recomanacions sanitàries que ja sabem, millorarem moltíssim i podrem frenar el virus. No és res de nou. Es tracta de no relaxar-nos.