Desenes de persones han estat detingudes a Espanya diumenge a la nit, la tercera d'aldarulls, sobretot a Madrid, Logronyo i Lleó, en el marc de protestes contra les restriccions per aturar els contagis de la Covid. Al centre de la capital de l’Estat , un centenar de persones han cremat contenidors i han assaltat alguns comerços. La policia ha arrestat 33 manifestants i 3 agents han resultat ferits lleus. A Logronyo, almenys 4 persones han estat detingudes igualment en diversos aldarulls en què s'han cremat contenidors, i a Lleó, desenes de joves encaputxats han bolcat contenidors i han fet destrosses en vehicles, sense que hi hagi hagut cap detenció. El balanç global del cap de setmana és de més de 60 detinguts arreu de l'Estat. Aquest dilluns, en el programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, la professora de la Universitat de Barcelona i màster en Seguretat Urbana Verónica García Morales ha analitzat totes aquestes situacions.
Quina explicació té l’onada de protestes d’aquests dies, amb importants focus violents?
Podríem destacar dues perspectives diferents. Una fa referència a pensaments negacionistes, que es tradueixen en la reacció de les persones per fer front a les mesures contra la pandèmia. D'altra banda, hi ha la reacció ciutadana, pacífica, cap a tot el que està succeint en la societat, pel que fa a l'habitatge, l'aspecte social o l'economia. Són dos àmbits que no es poden barrejar. Veiem com comença la manifestació pacífica, per l'àmbit de la cultura o els desnonaments, per exemple, i després ve la violenta, que desestabilitza més i genera por i ansietat entre tota la població.
Els episodis violents estan organitzats prèviament? O surten de manera espontània?
Crec que sí que hi ha un cert criteri organitzatiu, de moltes persones, que comparteixen aquestes idees de negar la pandèmia amb un discurs basat en la idea que les restriccions no tenen justificació o que només pretenen limitar els drets de les persones. Aquí sí que sembla que hi ha una organització, però no s'observa que estigui perfectament estructurada. Hi ha petits grups, als quals després se sumen altres. Les xarxes socials tenen molt a veure amb aquestes crides, que arriben a moltes persones.
Qui hi ha darrere dels actes violents i vandàlics? A qui poden beneficiar o perjudicar?
Sobretot, perjudiquen la convivència en la societat i també els grups més vulnerables. Veiem que aquests aldarulls van deixant discursos d'odi, amb pintades, amb lemes antisemites que fan referència a les conspiracions a nivell global. També veiem com es fa referència als inmigrants. Hi estigmatització. Es busca polaritzar a nivell polític i social, com també desestabilitzar. Estem en un escenari de por i incertesa; el vivim tots. A partir dels efectes de la pandèmia, busquen legitimar la violència.
Com entén que protestes d’aquesta mena no es van produir, almenys de manera tan generalitzada, en la primera onada de la pandèmia i, en canvi, ara sí?
Podem dir que, durant aquest temps, hem viscut en un ambient de polarització política. També hi ha un cansament i malestar general. Alguns utilitzen això per expressar-se violentament.
Creu que hi pot haver alguna connexió entre els seguidors de l’extrema dreta i els aldarulls?
Sí. Aquests discursos extremistes intenten legitimar la violència i sovint ho aconsegueixen. No ho reconeixen directament, però hi ha un discurs que encoratja i que diu que aquestes limitacions són arbitràries i pròpies d'una dictadura. Tot això dota d'arguments els més radicals i degenera en violència.
Creu que seguirem veient aquest tipus de conductes els propers dies?
Crec que estem en un moment molt crític. Com a societat, hem de ser molt forts per no cedir a la por ni a aquella mena de necessitat que tenim de culpar algú. És difícil perquè el virus és una cosa invisible i intentem estigmatitzar projectant la nostra por en certs grups. Si som forts com a societat, la violència anirà a menys.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dilluns 2 de novembre
