El Papa ha assegurat aquest dimecres que "aquest món té necessitat de benedicció". En una nova audiència general des de la biblioteca del Palau Apostòlic, Francesc ha fixat la seva mirada en la que ha qualificat de "dimensió essencial de la pregària". Ha fet aquesta reflexió a partir dels dos primers capítols del llibre del Gènesi, quan es diu que "Déu beneeix constantment la vida: els animals, l'home i la dona i finalment el dissabte, dia de repòs de gaudir per a tota la creació". El pontífex ha explicat que també els éssers humans participen en l'acte de beneir, cosa que permet "descobrir de seguida que la benedicció té una força especial que acompanya el qui la rep per a tota la vida i disposa el cor de l'home a deixar-se canviar per Déu", com diu també una de les constitucions, la Sacrosanctum Concilium, del Concili Vaticà II.
El Sant Pare ha recordat que el pecat afecta l'ésser humà, fins al punt que el fa "capaç de propagar el mal i la mort arreu del món". Ha aclarit, això sí, que "res no podrà esborrar la primera petjada de Déu, una empremta de bondat que ell ha posat en el món, en la naturalesa humana i, per tant, en tots nosaltres". El bisbe de Roma ha afegit que aquest potencial és precisament "la capacitat de beneir i el fet de ser beneït, ja que Déu no es va equivocar amb la creació, tampoc amb la de l'home". En aquesta línia, ha comentat que "l'esperança del món es troba totalment en la benedicció de Déu, que continua desitjant el nostre bé i, com deia el poeta Charles Péguy, esperant-lo". A partir d'aquestes valoracions, el Papa ha subratllat que "la gran benedicció per a tota la humanitat és Jesucrist, el gran regal de Déu, que és el seu Fill, la Paraula eterna amb la qual el Pare ens va beneir quan encara érem pecadors", com diu Sant Pau.
En un altre moment, Francesc ha insistit que "no hi ha pecat que pugui esborrar completament la imatge de Crist present en cadascú de nosaltres, com no pot esborrar tampoc la imatge que Déu ens ha donat, que és la de Crist". Ha dit que "pot desfigurar-lo, però no pas apartar-lo de la misericòrdia divina". El pontífex ha completat la reflexió afirmant que "un pecador pot mantenir-se en els seus errors molt de temps, però Déu pacientment perdura fins al final, esperant que aquest cor finalment s'obri i canviï, perquè és com un bon pare i una bona mare, i no deixa mai d'estimar el seu fill, encara que estigui molt equivocat". En aquest context, el Sant Pare ha posat l'exemple "d'una mare que fa cua moltes vegades a la presó per veure el seu fill, perquè no deixa d'estimar-lo encara que la gent etiqueti aquesta dona com la mare de l'empresonat". El bisbe de Roma ha animat tothom a "no tenir vergonya d'això" quan la persona es troba en una situació semblant.
El Papa ha destacat, a més, que una persona als ulls de Déu no pot ser considerada mai "irrecuperable perquè la gràcia divina canvia la vida i no ens deixa mai com estem". Francesc ha posat l'exemple de Zaqueu, presentat per l'evangelista Lluc, "un pecador públic i va fer moltes coses dolentes, però Jesús va veure en ell un senyal clar de la benedicció del Pare, cosa que va provocar la seva compassió i que l'ajudés a canviar el seu cor". El Sant Pare també ha recordat que "Déu ens va ensenyar a beneir" i que, per aquest motiu, "hem de beneir-nos, a nosaltres mateixos i als altres". I fins i tot ha afegit que, "si ens preocupéssim de beneir els altres, segurament no hi hauria guerres". El bisbe de Roma ha acabat l'audiència invitant "els qui tenen facilitat de maleir a no fer-ho, perquè tenim un cor beneït".
