Es va celebrar telemàticament, entre el dissabte 16 i el dijous 21 de gener,, la 21a reunió de la Coordinadora de Bisbes per Terra Santa. Són pastors de tot el món que, d’aquesta manera, volen conèixer el treball de la zona i impulsar la presència i el respecte de les comunitats cristianes a la terra de Jesús. L'arquebisbe Joan-Enric Vives, bisbe d'Urgell, hi ha participat en representació de la Conferència Episcopal Espanyola. Aquest dilluns, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, ha comentat el missatge final, basat en la defensa del diàleg, la preocupació per l'impacte de la pandèmia a Israel i sobretot a Palestina i la urgència de la solidaritat amb els cristians d'aquests territoris, principalment per l'absència de pelegrins.

Cada any intentem fer uns dies amb contactes diversos, enguany telemàtics, però també en comunió amb les parròquies del Patriarcat llatí, que són les nostres, però també acompanyats d'altres Esglésies que, aquests dies en què hem celebrat la Setmana de la Unitat dels Cristians, ens permeten veure que la família cristiana som molts més, més o menys units. Diumenge de la setmana passada, vam tenir comunió amb diverses parròquies i, després, vam estar tres dies més connectats amb la franja de Gaza i amb els cristians que estan allà. Són moments molt importants per a nosaltres, però també per a ells. Aquests cristians són minoria davant dels jueus, amb una preocupació afegida ja que, des del 2008, es va definir constitucionalment Israel com un "estat hebreu", tot i que no s'ha arribat a expandir gaire aquesta norma. El perill de la minoria cristiana és aquest, de quedar exclosos. Animar-los i escoltar-los, des de l'esperança en Crist al lloc on va viure, és per a tothom un motiu de gran esperança.

Tot té parts positives. Una d'elles és haver-nos vist tots per la pantalla, mentre estàvem connectats des de molts llocs del món. Això era impressionant. La novetat és que el Sant Pare, després d'haver nomenat Pierbatttista Pizzaballa patriarca de Jerusalem, ha donat estabilitat a aquella Església de la qual era fins ara l'administrador, que és més provisional, i ara pot planificar més projectes de futur. En qualsevol cas, l'arquebisbe Pizzaballa ens va parlar d'una certa frustració entre els cristians i entre la gent sobretot de Palestina i Jordània, tot i que també d'Israel. Hi ha molts problemes, i el Covid els ha exacerbat. Si aquí ja tenim molts problemes, quan tenim el Banc Central Europeu que ha pogut sostenir totes les activitats econòmiques amb crèdit, tot és encara més complicat en llocs com Terra Santa. No hi ha pelegrins, i això és molt trist. Els pelegrins, entre altres coses, compren records i se'ls emporten, sobretot els del treball amb la fusta i el nàcar o altres realitats. Ara tot això no té cap venda, cosa que fa que les famílies visquin un moment molt dur. Per tant, hem d'intentar ser solidaris regularment amb aquests cristians.

Per exemple, jo proposo que escoles i parròquies facin comunió amb altres esglésies i centres d'allà per sostenir-les, com també amb algun hospital o altres obres. Es tracta de sostenir aquesta minoria significativa que és llavor d'esperança, des reconciliació i de pau. Ells no són allà per tenir opcions polítiques determinades, tot i que cada cristià pot tenir les seves, sinó per mantenir present a la terra de Jesús el Cos de Crist. Això ja ve de Sant Pau, que ja recomanava fer una col·lecta entre les comunitats que ell havia fundat perquè ajudessin l'Església mare de Jerusalem, que ja era pobra i alhora rica en tresors de gràcia i d'espiritualitat. Nosaltres hem de continuar aquest camí. Tenim la temptació de pensar que primer hem d'ajudar els de casa i després, els de fora. Hem d'atendre els de casa i els de fora. Ho veiem amb Terra Santa, però també amb els pobles en vies de desenvolupament, com veurem aviat amb la Campanya de Mans Unides. Ens hem de convèncer que allò que nosaltres tenim, poc o molt, serà molt més gran si és compartit, com va fer Jesús amb els cinc pans i els dos peixos, quan els va multiplicar. Hem de trobar maneres de canalitzar aquesta ajuda.