El Papa acaba de nomenar el català Daniel Arasa Villar, fill de l’històric periodista tortosí Daniel Arasa, nou consultor del Dicasteri per a la Comunicació. És l’actual degà de la Facultat de Comunicació Social Institucional de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu de Roma. Aquest divendres, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, ha valorat la notícia com un reconeixement a la institució acadèmica on treballa. Arasa Villar, de 50 anys, és numerari de l’Opus Dei. Va estudiar la llicenciatura en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i un màster de Televisió i Ràdio a la Southern Methodist University de Dallas (Estats Units). Entre 1994 i 1997, va treballar a l'agència de notícies Europa Press. Va realitzar un batxillerat en Teologia i un Doctorat en Comunicació Institucional a la Pontifícia Universitat de la Santa Creu, de la qual és professor des de l'any 2001. és professor en aquesta més ha ocupat diferents càrrecs, entre ells, coordinador d'estudis, vicedegà i, actualment, degà de la Facultat de Comunicació. El juny de 2010, es va incorporar a el Consell d'Administració de l'agència de notícies Rome Reports. És autor de diversos articles sobre comunicació i Església. El seu àmbit de recerca està centrat en el treball online i en la direcció estratègica de la comunicació de les institucions eclesials.
Com ha rebut el nomenament? I quines en són les seves primeres impressions?
L'he rebut molt d'agraïment. És bonic que el Papa tingui aquesta confiança no només en mi sinó en totes les persones a les quals demana ajuda o consell. Per tant, el primer que he experimentat és alegria i alhora humilitat, perquè no necessàriament els elegits som els millors, perquè n'hi ha altres, tot i que certament és una tradició que molts professors que treballen en universitats pontifícies a Roma col·laborin com a consultors dels diversos dicasteris.
Com definiria el Dicasteri per a la Comunicació de la Santa Seu?
És com un ministeri, com els del govern d'un Estat. Coordina un dels àmbits en què el Vaticà té alguna cosa a fer, com passa amb els dicasteris de Doctrina de la Fe, dels Bisbes, de l'Educació i altres. Aquest dicasteri és, però, més transversal perquè s'encarrega de totes les comunicacions del Vaticà. Per exemple, gestiona les pàgines web de les diverses oficines. A més, dins del mateix dicasteri, hi ha diverses seccions o direccions, unes més tècniques i altres més de contingut, com és el cas de la que porta l'antic vaticanista Andrea Tornielli com a director editorial dins l'estructura, a banda de la part de xarxes socials, tecnològica, personal i logística i altres. En definitiva, tots els qui treballaven a la Ràdio Vaticana, a l'Osservatore Romano i en altres mitjans depenen ara del Dicasteri per a la Comunicació.
La comunicació del Vaticà està completant, doncs, un procés de convergència de mitjans?
Sí. És així. Des de fa uns anys, s'està aplicant un procés de reforma a tots els àmbits de la Cúria Romana, no només en la comunicació. El en terreny comunicatiu, que és essencial, s'han unificat totes les redaccions per coordinar millor tots els canals multimediàtics que té el Vaticà. Sobretot, la missió és servir el ministeri petrí del Papa. Aquesta és la finalitat del dicasteri.
Quines funcions té encomanades un consultor en el Dicasteri per a la Comunicació? I com es treballa?
El nomenament acaba d'arribar, i encara no conec tots els detalls. En qualsevol cas, els consultors som consellers externs. No estem ficats en el treball diari del dicasteri. La nostra col·laboració és més a llarg termini, en qüestions de fons com ara enviar suggeriments, donar idees, fer valoracions de temes que se'ns demani, preparar documents i moltes més coses. Ni jo ni altres consultors tenim una vareta màgica per solucionar tots els problemes que hi ha. Tenim backgrounds diferents, perquè venim d'estructures i de realitats plurals, cosa que ens permet contribuir a la diversitat i alhora a la unitat. Es tracta de servir l'Església sabent trobar totes les seves riqueses. Hi ha moltes coses que es poden fer i que en molts casos s'estan fent, amb els límits propis dels mitjans que té el Vaticà, juntament amb altres institucions eclesials. Es poden fer més coses, entre elles guanyar en interacció amb els usuaris que segueixen els mitjans vaticans i orientar, donar més suport i consell a les Esglésies locals en temes de comunicació. Podem fer més coses en aquests àmbits, en què ja s'està fent molt.
Vostè ha dit que el seu nomenament és un reconeixement a la Facultat de Comunicació Social Institucional de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu, que suma a la docència ordinària moltes activitats en forma de simposis, congressos o altres eines formatives. Com està actualment aquesta institució?
Nosaltres vam néixer ara fa 25 anys com a facultat amb 9 alumnes. Ara en tenim més d'un centenar i més de 500 exalumnes que treballen arreu del món servint l'Església com a portaveus de les conferències episcopals, com a directors de comunicació de les diòcesis o organitzacions no governamentals de valors i com a periodistes que cobreixen la informació vaticana. Formem les persones que fan o dirigeixen informació per a l'Església, donant-los precisament aquesta capacitat de comprensió de les tendències socials i culturals, com també una sòlida formació cristiana, un coneixement de les tecnologies i sobretot un desig de servir l'Església i la societat. Crec que el futur és preciós. Quan vam començar, no hi havia gairebé oficines de Comunicació de l'Església a les diverses estructures, i ara s'ha generalitzat molt. Segurament ara el que manca és professionalitzar més aquesta figura i donar-li una preparació més profunda.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest divendres 12 de març
Més actualitat
SOCIETAT
"Sembla que ningú vulgui aprendre català i la realitat és que la població migrada genera una demanda que no rep resposta"
En una entrevista al programa El Matí a Ràdio Estel, la consellera Mònica Martínez Bravo aposta per donar “totes les eines possibles perquè tothom aprengui català” abans de convertir-ho en un requisit, tal com exigeix Junts en el traspàs de competències
19 desembre 2024
Redacció,