L'Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) i l'Institut Borja de Bioètica han organitzat aquesta setmana passada, concretament per a dimecres i dijous, una doble jornada acadèmica online en la qual experts de diferents àmbits, entre sanitaris, filòsofs i teòlegs, han ofert una visió àmplia i polièdrica d'aspectes legals, terminològics i ètics dels conceptes "eutanàsia", "ben viure, "ben morir", amb tot allò que els envolta. Margarida Bofarull, presidenta de l’Institut Borja de Bioètica-URL, i Armand Puig, rector de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, van obrir el fòrum. Dimecres, la metgessa Maria Nabal, de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, va parlar dels sentits que tenen els conceptes i la terminologia. Igualment va oferir la seva reflexió aquest mateix dia Joan Viñas, president emèrit de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Dijous, el professor de Teologia Moral i Bioètica de la Universitat Pontifícia de Comillas Javier de la Torre va repassar els grans aspectes legals de la llei espanyola que regula l’eutanàsia. Per la seva banda, el teòleg i filòsof Francesc Torralba va proposar una reflexió sobre la dignitat de la persona humana també de cara al final de la vida. Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, ha valorat aquest divendres, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, el sentit d’aquestes aportacions.

La doble jornada acadèmica pretén donar el punt de vista que l’Església catòlica defensa i proposa de cara a un tema que és el que es relaciona amb la mort, amb la manera de morir i amb l’actitud i la posició de les persones davant de la mort, per fer-ho d'una manera que es proposi una alternativa al que és un discurs sobre l’eutanàsia concebuda com l'acabament de la vida brusc i violent, provocat per un desig de desaparèixer d’aquest món. Hi ha una alternativa.

Moltes persones pensen que l’eutanàsia és l’única solució possible davant del dolor, la desesperança i la mort, i pensen que, quan una persona ja no té solució, el més fàcil és que t'ajudin a desparèixer d'aquest món. Aquesta posició, però, és el resultat d'una rendició i una derrota, com si la mort fos insuperable o més forta que nosaltres mateixos. De fet, però, allò que és més fort que nosaltres és la vida. I allò que és més fort que la mort és l'amor. Per això la resposta ha d'anar per aquí. Això no treu que moltes persones quedin atrapades per la depressió, la desesperació i el dolor, pensant que l'única sortida que tenen és rebre ajuda per morir. Això no és així. Les jornades han demostrat que hi ha possibilitats més humanes i més humanitzadores. La vida és sempre més forta que la mort.

Aquesta jornada ha volgut centrar-se en la bellesa de la vida i d’una mort sense solitud, sense dolor, en què ningú no vol fer mal als altres ni a ell mateix perquè va cap a l’amor, segurament amb un patiment, però que es pot solucionar amb les cures pal·liatives, i amb una actitud i un sentit de reconciliació, de gratitud i reconeixement. L’eutanàsia no és una mort digna, perquè no porta enlloc. La mort digna és la reconciliada, la que permet dir adeu als éssers estimats i girar-se cadascú cap al Déu que dona l’esperança de viure per sempre amb ell.