Jaume Torrado és pastor de l'Església Evangèlica des de fa 30 anys. Des de l’any 2017, exerceix de bisbe executiu de l’Església de Déu, una branca pentecostal amb més de 70 grans comunitats arreu d’Espanya, i de les quals ell és el màxim càrrec. Jaume Torrado combina la seva tasca espiritual i eclesiàstica amb la humanitària. És fundador, president i  director de l'entitat El Bon Samarità, una organització no governamental d'acció social i solidària present a Girona i al nord de les comarques de Barcelona, amb 21 anys de trajectòria. Paral·lelament, Jaume Torrado és membre actiu dels equips de resposta d’emergència immediata internacional de l'ONG Samaritan Purse, dedicada a l'emergència sanitària. Diumenge passat va arribar d'una missió de 31 dies a Etiòpia. Aquest dimarts en una entrevista a l’espai Temps de diàleg, dins el magazine El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, Torrado ha explicat la duresa de la situació en un territori colpit per la guerra i sense perspectives de millora.

És complex resumir en poques paraules el que està passant al Tigré, perquè la situació fa més dos anys que s’està deteriorant. Etiòpia és un país gran, amb molts grups ètnics i dividit en 10 regions, una de les quals és precisament el Tigré, amb govern propi, el Front d’Alliberament Popular, i disposa d’un exèrcit propi. Ha tingut molta influència, durant més de 30 anys, en el govern nacional. Però el 2018 va haver-hi un canvi de govern. Es van anul·lar unes eleccions l'any passat al mateix Tigré, cosa que va provocar un conflicte entre governs i després un guerra entre els exèrcit federal i del territori. Aquesta situació bèl·lica va comportar un bloqueig total del Tigré, de carreteres, línies elèctriques i accés a la premsa i a organitzacions humanitàries. El primer ministre, després d’haver-s'hi negat inicialment, ha permès ara que part de l’exèrcit d’Eritrea s’uneixi al seu per combatre al Tigré. I a partir d’aquí, al nord del territori, s’han produït centenars de milers de desplaçats, com també hi ha hagut milers de morts i exiliats cap al Sudan i nombroros abusos de drets humans. Nosaltres ja estàvem al país, desenvolupant tasques humanitàries, però es va enviar un equip d’emergències per reforçar l’ajuda, del qual formo part.

De totes les missions humanitàries que he fet, aquesta és una de les que em fa tornar amb el cor trencat i més afectat. Es calcula que hi pot haver un milió de desplaçats, tot i que el conflicte armat està encara molt actiu i és molt difícil accedir a tots els espais. La situació és molt greu, i encara més tenint en compte que ara ha començat l’estació de les pluges. Hi ha moltíssims malalts, dels quals ni tan sols se sap si tenen Covid, tuberculosi, SIDA o altres malalties. No hi ha campa preparats i, a més, hi ha denúncies molt greus davant el que està passant amb els desplaçats interns del Tigré.

Nosaltres, a la regió, estem desenvolupant quatre tasques importantíssimes. Tenim dues unitats mòbils sanitàries que es desplacen diàriament per atendre uns 400 pacients cada dia, perquè no hi ha serveis sanitaris gairebé a tota la regió, amb l'única excepció de la capital. Treballem en diferents projectes, en col·laboració amb les Nacions Unides, mitjançant la distribució d’aliments, amb el Banc Mundial d’Aliments i altres organismes que subvencionen menjar. Treballem en programes de malnutrició greu, per als infants, i estem en la construcció d’uns 3.000 refugis i en la preparació dels camps amb letrines perquè siguin segurs per als refugiats. Samaritan treballa en molts altres països del món i col·labora amb l’ONU, especialment en desplaçats i refugiats, alhora que treballa en moltes de les catàstrofes que hi ha al món i també en projectes a llarga durada a l’Iraq, a Síria i amb l’ebola als països més afectats. Aquesta és la nostra tasca.

El futur és molt incert. Jo torno d’aquest conflicte molt afectat emocionalment, pel que he viscut i per la manera com ho hem hagut de viure, per la complexitat i la gravetat en la situació de les persones. Estem treballant amb la perspectiva de ser-hi fins a final d’any, si ens ho permeten. A més, els projectes que tenim amb les Nacions Unides són a llarg termini, dins una gran preocupació internacional en la línia que aquest conflicte podria sacsejar tota la banya d’Àfrica: Eritrea, el Sudan i altres països. La situació és realment greu, i pot anar a pitjor perquè la zona és molt muntanyosa, cosa que fa difícil que el conflicte militar acabi aviat. M’atreveixo a demanar-vos la pregària, pel Tigré i per la seva gent. El meu cor torna trencat pel que he viscut, pel que he vist i pel testimoni dels desplaçats. La situació és terrible i de molt difícil solució.