Més d'un milió de persones tenen exclusió residencial i 77.000 viuen sense cap ingrés periòdic. Problemàtiques com accedir a un habitatge digne i una major precarietat laboral situen Barcelona en un nivell d'exclusió social superior al conjunt de Catalunya i d'Espanya. La cap d'Anàlisi Social i Incidència i responsable de l'Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona, Miriam Feu, ha alertat que la pandèmia ha agreujat aquesta situació.
"La crisi de la Covid ha engrandit la bretxa de la desigualtat a casa nostra. Una desigualtat que s'ha acarnissat amb col·lectius com les persones provinents d'altres països (que representen el 44% de l'exclusió social de la diòcesi), les dones, els joves, les dones, les famílies, els infants i els adolescents".
Una pandèmia que també ha eixamplat la bretxa digital, és a dir, aquells que no poden pagar Internet ni dispositius per accedir-hi i que no saben fer-los anar. Segons l'informe FOESSA, les persones en exclusió social tenen 12 vegades més probabilitat de perdre oportunitats que la resta de ciutadans, segons ha explicat Raúl Flores, coordinador de l'equip d'estudis de Cáritas Española.
De fet, Càritas ha alertat que la Renta Garantida de Ciutadania només arriba a 3 de cada 10 persones en situació de pobresa severa, i a la diòcesi de Barcelona, només el 12% accedeix a l’Ingrés Mínim Vital. A la capital catalana, l’exclusió social és més intensa en les llars monoparentals i les famílies nombroses, ja que la meitat es troba en exclusió social. Un 30% d'aquestes han reduït les despeses en alimentació i més de la meitat en vestit i calçat. Una situació que el delegat episcopal de Càrites Diocesana de Barcelona, Josep Matías, ha qualificat de preocupant. Per això, ha fet una crida a replantejar l’ordre de prioritats de l’acció política.
Càritas Diocesana de Barcelona també ha demanat l'harmonització de les ajudes mínimes i augmentar-ne la seva cobertura.
Així us ho hem explicat a l'informatiu de l'Estel Migdia.
