En les últimes setmanes, els casos de violacions sexuals perpetrades per menors ocupen els titulars. Aquest cap de setmana un menor ha estat detingut per una violació a una nena de 10 anys. La setmana passada hi va haver violacions múltiples a Vila-real i Burjassot amb menors implicats. A finals d'abril, a Tarragona, un menor de 13 anys va violar una noia de 15. De fet, en el 27% de les violacions grupals denunciades a Espanya, hi ha menors entre els agressors.

Davant d'aquesta situació, el doctor Antonio Andrés Pueyo, professor de psicologia i criminologia de la Universitat de Barcelona i membre també del Grup d'estudis avançats en Violència, ha apuntat en una entrevista a Ràdio Estel que és molt important no ajuntar tots aquests casos i intentar fer una radiografia general, perquè cada cas té la seva pròpia naturalesa i, tal com ha exposat, "agrupar-los no ens ajuda a entendre la realitat".

El doctor Pueyo ha assegurat que les violacions sexuals perpetrades per menors "són una realitat preocupant, però no alarmant". Ha afegit que "no hi ha una onada ni un canvi en els costums socials", i que "no és una epidèmia".

"No hi ha una onada (de casos de violacions sexuals perpetrades per menors) ni un canvi en els costums socials, no és una epidèmia"

El també professor de psicologia i criminologia ha destacat la importància de tenir consciència que és un problema rellevant i la necessitat de treballar en la prevenció. Antonio Andrés Pueyo ha puntualitzat que entre els factors de risc dels menors que violen hi ha la hipersexualització en el seu entorn familiar i l'accessibilitat a la pornografia.

Sobre el debat d'explicar a la premsa o no els casos de violacions sexuals, el doctor Pueyo creu que "és millor tenir consciència que és una qüestió que cal abordar, que estar desinformats". Però ha matisat que és molt important "no intentar buscar fenòmens generals; que els grans termòmetres comptadors no ajuden a comprendre la dimensió de la qüestió i donen una visió pessimista".

En aquest sentit, ha destacat el treball que s'ha fet durant aquests últims anys perquè les víctimes i el seu entorn denunciïn els fets i no tinguin un sentiment de responsabilitat.