Quin és el paper de les dessaladores per acabar amb la sequera? El director d'Aigües Ter-Llobregat, David Vila, assegura que la construcció de 15 noves dessalinitzadores "serien una solució a la sequera", ja que és una "tecnologia eficient", però tenen un elevat consum energètic que acabaria repercutint a les tarifes dels usuaris.
La font de la plaça Catalunya de Girona, sense aigua | ACN
Per tot plegat, Vila ha dit a Ràdio Estel que cal buscar tots els recursos possibles com ara les aigües superficials que s'acumulen als embassaments, captació de pous que fan els municipis o els nous actius com aigua regenerada, és a dir, l'aprofitament de l'aigua de les depuradores. "15 plantes ho solucionarien, però tindríem un sobrecost important a la factura", remarca.
Noves infraestructures
Ara per ara, Vila detalla que s'estan preparant diferents infraestructures com a dues noves dessalinitzadores, una segona a Tordera i l'altra a Foix, al municipi de Cubelles. Totes dues permetrien fins a vuitanta hectòmetres cúbics d'aigua de recursos. També es treballa en dos projectes de potabilització al riu Besòs. "El riu Besòs encara no l'hem explotat", assegura. L'Agència Catalana de l'Aigua preveu una inversió rellevant fins al 2040.
"La capacitat de resiliència a la sequera ha augmentat"
Sobre l'arribada de vaixells al Port de Barcelona, el director ha assegurat que s'està preparant tota la infraestructura per si fos necessari aquest escenari, tal com va passar el 2007. Ara bé, creu que no es poden comparar els dos períodes de sequera, ja que la capacitat de resiliència ha augmentat. Ara bé, ha comparat la situació amb l'any 2007, quan sí que es van veure vaixells transportant aigua, i ha admès que no es pot comparar, perquè la "capacitat de resiliència a la sequera ha augmentat el doble". Creu que entre el 2027 i el 2030 encara "serem més resilients" a l'escenari de sequera.
"La capacitat de resiliència ha augmentat entre la sequera del 2007 i la d'ara"
Tres nivells de la fase d'emergència
El director d'Aigües Ter Llobregat ha dit que si s'entrés en fase d'emergència, aquesta estaria estructurada en tres nivells:
1) Durant el primer nivell, es reduiria de 210 a 200 la dotació d'aigua per habitant.
2) En el cas que la situació empitjorés passaria de 200 a 180.
3) En la fase tres, la més greu, la reducció arribaria als 160 litres per habitant.
Ara bé, Vila creu que la ciutadania no és conscient que l'estalvi també s'ha de fer fora de casa en les activitats diàries, com ara la dutxa al gimnàs o altres activitats del dia a dia. "L'esforç que puguem fer és molt important", remarca. Tot plegat, són consums que se sumen a les dotacions establertes en aquests llindars per persona i dia. Sobre restriccions, creu que la restricció total d'aigua en l'ús domèstic seria "l'última de les opcions" i abans s'optaria per reduir la pressió d'aigua a les canonades.