La Constitució Espanyola està d'aniversari. Avui fa 45 anys que els ciutadans i ciutadanes van aprovar en referèndum el text que s'ha mantingut vigent fins als nostres dies, només amb un parell de modificacions. Un marc legal que està de nou d'actualitat per la llei d'amnistia i les acusacions de l'oposició de no respectar la Carta Magna amb l'acord d'investidura entre Junts i el PSOE.
Antoni Bayona, jurista i exlletrat major del Parlament de Catalunya, no només ha defensat l'acord entre les dues formacions, sinó que creu que la futura llei d'amnistia "es pot emparar en la Constitució". "És una mesura necessària per tancar un parèntesi de normalitat democràtica entre Espanya i Catalunya", ha manifestat en una entrevista al programa La Caravana de Ràdio Estel, confiant que el Tribunal Constitucional li donarà el vistiplau.
El posicionament de Bayona sobre el referèndum
L'acord entre les dues formacions també recull la celebració d'una consulta sobre la independència de Catalunya. Bayona, que va ser lletrat major del Parlament l'any 2017, ha recordat el seu posicionament en contra del referèndum i com ha girat la truita l'actual proposta de Sánchez. "Em vaig pronunciar en contra del que es volia fer a Catalunya, perquè era clarament unilateral, no del concepte general de referèndum. Com a jurista creia que podria tenir conseqüències, com ja s'ha vist. (El que ara es planteja) és un referèndum acordat perquè els catalans puguin expressar la seva opinió. El problema no és el referèndum com a figura sinó el tipus de referèndum. A Catalunya es va fer una aposta molt arriscada i es van descartar altres opcions".
"Em vaig pronunciar en contra del referèndum de 2017, perquè era clarament unilateral"
Els canvis de la Constitució Espanyola
Bayona també ha entrat a valorar com ha envellit la Constitució Espanyola. Creu que és un text rígid que és víctima de si mateix en tant que recull la dificultat per a ser renovada. Una idea que semblava positiva el 1978, sortint d'un context de dictadura, però que ara, amb una democràcia consolidada i la fragmentació política que vivim, fa difícil l'arribada de grans acords.
Ha recordat que la Carta Magna defensa molt millor els drets individuals que els col·lectius i creu que, en els seus aspectes més polèmics, com el dret a l'habitatge o l'accés a una feina digna, dona el marc legal des d'on els poders públics tenen marge per tal de legislar com millor convingui. "Sense poder aconseguir el 100% de l'èxit, hi ha mesures legals que faciliten les coses. Aquí no depèn tant de la Constitució, que parla d'un principi, com de com el legislador ho concreta" ha dit en aquest sentit.
