Educació és incapaç de detectar els casos de racisme a les aules. Així ho admet el mateix departament en una licitació a la qual ha tingut accés Ràdio Estel. Tot i la creació de la Unitat de Suport a l'Alumnat en situació de Violència, la conselleria reconeix que aquestes situacions no es denuncien, i així ho recull aquest reportatge de Pau Massip.
Les xifres del departament ho mostren clarament. La Unitat de Suport a l'Alumnat en situació de Violència es va crear l'abril del 2021. En tres mesos va atendre 122 casos de violència masclista, 84 casos d'assetjament, 54 de maltractament infantil i adolescent i només 1 de racisme. Durant el curs passat, la unitat va atendre 230 casos de violència masclista o 684 d'assetjament escolar. En canvi, només va rebre 10 denúncies per racisme.
Una xifra que contrasta amb els casos atesos per entitats especialitzades com SOS Racisme. Segons el document del departament d'Educació al que ha tingut accés Ràdio Estel, gairebé 1 de cada 4 casos de discriminació que atén aquesta entitat s'han produït en centres escolars. Úrsula Ruiz Cabello, tècnica del servei d'atenció i denúncia de SOS Racisme, explica a aquesta emissora que es tracta d'agressions com ara "insults o comentaris fora de lloc o actituds hostils tant entre alumnat com d'un professor cap a un alumne". L'Eli i el Roger són professors en centres de l'Hospitalet i posen algun exemple d'aquests casos entre els mateixos alumnes, com ara "paraules despectives contra alguna companya dient: negra de merda, ves al teu país".
Segons el document del departament d'Educació al que ha tingut accés Ràdio Estel, gairebé 1 de cada 4 casos de discriminació que atén SOS Racisme s'han produït en centres escolars
També en parla la Lua Kamussengue, en un testimoni recollit per l'àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona. "Som tres noies negres i els 'profes' s'equivocaven de nom". Segons Lua, davant un problema que la seva família considerava racisme, el cap d'estudis va reaccionar negant-ho. "Ens deia que anàvem amb les urpes, intentant veure racisme on no n'hi havia".
"Som tres noies negres i els professors s'equivocaven de nom"
Per què aquests casos no surten a la llum?
Des de SOS Racisme també tenen clar perquè, moltes vegades, aquests casos no surten a la llum. Ho diu Úrsula Ruiz. "Es prioritza el benestar del menor, però en aquests casos sempre hi ha dues víctimes, la víctima directa, l'infant o jove que està patint el racisme, però també la família, que també està patint de forma vicària aquest racisme".
"Es prioritza el benestar del menor, però la víctima també és la família"
Situacions que reprodueixen a l'escola el racisme estructural que impregna tota la societat i que afecta a totes les administracions.
La resposta d'Educació a la incapacitat per detectar el racisme
Davant d'aquesta situació, Educació accepta que falten eines perquè els docents puguin identificar i detectar el racisme als centres educatius. Per això, el departament busca una entitat que formi els professors en discriminació.
El curs serà en línia i pel qual està previst que paguin, com a màxim, 4.000 euros. Com que el concurs per triar l'entitat s'acaba d'obrir, des de la conselleria no saben a quants professors podran arribar. El document diu que està pensat perquè el facin, bàsicament, tutors, professionals dels equips d'assessorament i orientació psicopedagògic i els coordinadors de coeducació, convivència i benestar emocional, la nova figura dedicada a combatre l'assetjament a les aules. Per Xavier Massó, secretari general del Sindicat de Professors de Secundària, la solució no passa per la formació. "Amb la normativa a la mà, no es pot fer res amb aquests casos, aquest és el drama".
Massó es refereix als casos més flagrants. Unes agressions que en Roger, professor de català que ha estat en diferents instituts de l'àrea metropolitana, coincideix a dir que es detecten i s'aborden ràpidament als centres. En canvi, creu que hi ha altres situacions que també discriminen alguns estudiants i que alguns docents no saben veure. "Hi ha la festa del xai i molts profes havien posat exàmens. Doncs la majoria dels joves va faltar aquell dia! Els professors ignoren aquesta festa, que és com el nostre dia de Nadal". "Tens la majoria de nens magrebins, no pots ignorar això!", afegeix.
"El professorat pot fer coses per evitar el racisme. Com pots posar tots els exàmens el dia de la festa del xai, que pels alumnes magrebins és com el nostre Nadal?"
Els qui més clar ho tenen són els estudiants que pateixen el racisme. Així ho veuen l'Aster Etaguase, en Quique Manso i la Leyao Rovira, testimonis recollits per l'Ajuntament de Barcelona. "No és que el professorat hagi de posar mitjans per parar la situació, sinó que ells també tenen coses a treballar; si el professor no fa res i aporta més malestar, com volem avançar?" "Hem de buscar referents per a la gent que pateixi més problemes, intentar que hi hagi més professors negres".
David Bondia, Síndic de Greuges, ha dit en una entrevista a Ràdio Estel que aquests cursos haurien de ser, també, per a les famílies. "El racisme és un problema de la ciutadania i cal fer una pedagogia en l'àmbit de societat que acabarà repercutint a l'escola".
"Hem d'intentar que hi hagi més professors negres"
Per SOS Racisme, aquesta manca de referents la provoca el biaix i els estereotips que encara pesen sobre les persones migrants per part de la societat catalana. Però tot i això, valoren positivament que el departament faci aquesta formació per detectar els casos de racisme a l'aula. Per a Úrsula Ruiz Cabello, tècnica del servei d'atenció i denúncia de l'entitat, el curs hauria d'aconseguir dos objectius: que s'abordin els casos que ja existeixen i fer una anàlisi per poder mirar cap al futur i implementar mesures per a una bona prevenció".
L'entitat també espera que, d'aquesta manera, les famílies i els estudiants confiïn en el sistema educatiu i no sentin que els exclou i que no els garanteix les mateixes oportunitats que a la resta d'infants i joves del país.
