La sala Beckett i l'Espanyol, enfrontats
La sala Beckett i l'Espanyol són els protagonistes de l'última polèmica de les xarxes socials. Un enrenou que parteix de l'obra 'Cacophony', i concretament, arran d'una piulada de l'usuari @AlbertASRCDE que, posteriorment, ha esborrat. En aquest tuit, hi mostrava el seu enuig perquè la seva filla havia vist l’obra i es relacionava un acusat de violació amb un jugador de l’Espanyol. Un tuit que va generar més tuits i indignació per part d'aficionats, fins al punt que el club va emetre un comunicat oficial. Ho titllava de falta de respecte enorme i defensava que el club no havia viscut mai una situació com aquesta. Després del comunicat de l’Espanyol, la sala Beckett es defensava amb un altre comunicat. Hi al·legava que el club de futbol atacava la llibertat d’expressió i fomentava el fanatisme més baix per donar credibilitat a missatges de les xarxes socials sense comprovar-los abans.
Un comunicat que, al cap de dos dies, Toni Casares, director de la sala Beckett, admet a Ràdio Estel, que està hiperventilat. "Sí, segurament sí. És possible que sí". El que passa és que "la flama incendiària del comunicat de l'Espanyol també ens ha inflamat a nosaltres". Igualment, no posa en dubte res del que diu el comunicat i descarta que sigui un comunicat superb: "El teatre requereix un esforç intel·lectual. Cal entendre que el que passa a l'escenari és ficció".
"La flama incendiària del comunicat de l'Espanyol també ens ha inflamat a nosaltres"
"Si d'això en feu un comunicat públic, esteu encenent una flama"
En una entrevista a 'La Caravana', el director de la sala Beckett, també explica l'intercanvi de trucades entre el responsable de comunicació del club i ell. En una primera conversa, Casares s'assabenta que l'Espanyol vol fer un comunicat condemnant aquesta obra. "Si d'això en feu un comunicat públic, esteu encenent una flama". Aquesta va ser l'advertència que el també dramaturg va llençar al club. Però l'equip de futbol en va fer cas omís. El director de comunicació del club afirmava que no tenien més remei. Hi havia gent de la seva massa social que els estava demanant un comunicat. Una massa social que Casares recorda: "no ha vist l'obra de teatre". De fet, aquesta és la seva gran queixa: "El 90% dels tuits i comunicats oficials s'han fet des del pur desconeixement".
El director de la sala reconeix que des del teatre no volien respondre amb un comunicat, però s'hi van veure obligats: "Davant d'un comunicat que t'està acusant de faltar el respecte a algú, tu t'has de pronunciar".
«És que hi ha violadors de primera i violadors de segona?»
Pel que fa a la inclusió de l'Espanyol en una rèplica de Cacophony, Toni Casares s'explica. L'obra original, de la dramaturga anglesa Molly Taylor, parla d'un jugador de segona divisió que és acusat de violació. Concretament, el que es diu a l'escena és: «el fet que sigui un jugador de segona divisió rebaixa el delicte? És que hi ha violadors de primera i violadors de segona?». Per tant, segons el director de la Sala Beckett, "en el context barceloní, era important que fos un equip de segona divisió".
L'altra gran queixa de Toni Casares és que el comunicat de l'Espanyol no recull "el més important i perillós". "Els qui estan utilitzant el nom del club d'una manera perversa i perillosa". Segons ell, "són els que fan aquests tuits, basats en falsedats, i amenaçant un equipament de teatre i les persones que hi treballen".
"Els qui fan tuits, basats en falsedats, i amenaçant al teatre i a les persones que hi treballen és el més important i perillós. Estan utilitzant el nom del club d'una manera perversa i això el comunicat no ho recull"
En aquest sentit, Toni Casares envia un missatge de respecte absolut als aficionats de l'Espanyol i recorda que "no hi ha res en contra dels seguidors de l'Espanyol". Sinó que el problema és amb els qui gestionen i prenen les decisions sobre les comunicacions oficials del club. "Crec que s'han equivocat i han travessat un llindar excessivament perillós"
"No hi ha res en contra dels seguidors de l'Espanyol"
Finalment, el director de la sala es pregunta: "Per què no ens indignem si una obra parla d'un violador, però sí que ho fem si és del nostre club de futbol? És que posem per davant la condició de seguidors d'un club, per la condició d'homes? Fins aquí hem rebaixat la nostra dignitat humana, en què el que ens indigna és quan ataquen el nostre club i no quan ens sentim representats com a homes, davant un tema tan greu com són les agressions sexuals? "
"Per què no ens indignem si una obra parla d'un violador, però sí que ho fem si és del nostre club de futbol?
