L’investigador de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), Jaime Palomera, avisa que hi ha “molts interessos per canviar Barcelona i equiparar-la a Londres”. En una entrevista al programa La Caravana de Ràdio Estel, Palomera ha comentat que “el centre de Londres és enorme i fa temps que està en mans de magnats i fons d’inversió”. L’investigador recorda que actualment molts ciutadans de Londres viuen a la zona 5 i 6, és a dir, que fan trajectes de més d’una hora en tren per anar a treballar. “Hi ha molts interessos perquè això passi a la capital catalana”, explica. De fet, creu que actualment aquest fenomen ja està passant a la Cerdanya. Ho ha valorat després que Junts i el PSC hagin tombat la regulació catalana dels lloguers de temporada.
“Barcelona és una ciutat molt desitjada”
Palomera lamenta que hi ha molts interessos per part de grans consultores immobiliàries que assessoren fons d’inversió i també d’una part del sector immobiliari. “Creuen que Barcelona no ha de ser una ciutat per tothom i pensen que només poden passar-hi estones determinats sectors rics d’arreu del món, com ja passa a Manhattan, a Nova York”.
Emmirallar-se amb Viena o Singapur
L’investigador de l’Idra posa d’exemple models exitosos com Viena o Singapur, on l’ajuntament controla la major part del sòl de la ciutat i, per tant, “vigila que no es pugui especular”. A més, s’encarrega de construir habitatges públics i, en el cas dels privats aquests estan sota regulacions públiques per evitar que els preus pugin. “Tant si són públics, privats o protegits hi pot accedir el 75% de la població”.
Palomera ho equipara amb la sanitat pública d’Espanya on tothom, sigui vulnerable o no, hi té accés. “Encara que el seu poder adquisitiu augmenti, no els faran fora dels seus habitatges”, explica. Per tot plegat, creu que Catalunya hauria d’aspirar a aquest model.
“Augmenta la xifra de llogaters, baixa la de propietaris”
Palomera descarta que el país es vegi abocat en una nova bombolla immobiliària, com ara fa trenta anys. Ara bé, creu que fa deu anys que les empreses són les que han comprat habitatges, un fet que actualment encara és sostenible. De fet, a casa nostra el percentatge de propietaris ha baixat i, en canvi, ha augmentat la xifra de llogaters. “La xifra de propietaris baixa del 58 al 55% i la dels arrendataris augmenta del 38 al 40%. Per tant, creix la divisió entre qui no pot comprar i qui hereta un habitatge, explica”. Amb tot, creu que el problema de l’habitatge és que s’ha convertit en un producte de luxe, quan és un bé de necessitat.