Aquest dilluns fa 20 anys de l'esclat del cas del 3%. El 24 de febrer del 2005 la política catalana va canviar per sempre. Aquell dia, a la tarda, hi havia una sessió al Parlament per parlar sobre l’esvoranc del Carmel. Després de les dures crítiques de CiU a la gestió del tripartit, el president Pasqual Maragall es va aixecar i, dirigint-se a Artur Mas, cap de l’oposició, li va etzibar la famosa frase: “penso que hem tocat el moll de l’os. Vostès tenen un problema... I aquest problema es diu 3%”. Maragall obria la caixa dels trons donant a entendre que Convergència es finançava il·legalment rebent una comissió de les empreses constructores que guanyaven els concursos d’obres públiques de la Generalitat. Quan es compleixen 20 anys del 3%, Josep Bargalló, aleshores conseller en cap del govern Maragall, dona més detalls de la polèmica.
Després de deixar anar la frase, la cambra va quedar muda. I llavors, el rebombori. Artur Mas, líder de la desapareguda Convergència i llavors cap de l’oposició, va dir que Maragall havia “perdut completament els papers” i va reclamar al president que es retractés i retirés les acusacions. Pasqual Maragall ho va acabar fent. Però com afirma Josep Bargalló, que llavors era conseller en cap per Esquerra Republicana, el president es va retractar “perquè hi havia l’Estatut. Sense l’Estat damunt la taula, el president Maragall no s’hauria retractat”.
En una entrevista al programa El Matí a Ràdio Estel, Bargalló ha dit que “era evident que allò havia d’esclatar” i ha recordat que, si el cas va sortir a la llum, és perquè una de les primeres coses que va demanar el tripartit quan va arribar a la Generalitat va ser revisar el sistema de contractació pública que els governs de CiU havien implantat durant els 23 anys que havien estat al govern. A més de retractar-se, el tripartit va acordar impulsar l’Oficina Antifrau, que com reconeix Bargalló, “va trigar molt a fer-se i no ha acabat sent o tenint totes les funcions que havia de tenir”. També es va crear una comissió d’investigació que no va poder demostrar el finançament irregular de Convergència. Això va quedar provat al judici del cas ‘Palau de la Música’.
“Alguns, molt pocs, sabíem que ho diria”
Bargalló ha donat detalls de com va anar tot plegat aquell 24 de febrer del 2005. Al matí, el diari El Periódico va publicar una editorial on parlava del 3%. Però el ple del Parlament d’aquell dia anava sobre l’esfondrament del Carmel i el Govern tripartit volia que aquest fos el tema central. Bargalló explica que se’ls acusava de coses que no s’havien fet bé, però que “els mateixos que ens acusaven eren els que havien pres les decisions” uns anys abans. El conseller en cap d’ERC també pensava que el tema s’havia de tractar amb cura, que sortís als mitjans quan ho tinguessin ben aclarit. Per això, quan al migdia el president Maragall li va trucar i li va explicar que ho diria al Ple d’aquella tarda li va demanar que no ho fes, que s’esperés.
Bargalló ha dit que ell va ser l’únic conseller d’ERC que va rebre la trucada de Maragall explicant-li les seves intencions. Bargalló afegeix que el president també ho va “comentar a un parell de consellers socialistes” i que no li consta que ho digués a ningú d’ICV. Tots li van demanar que s’esperés a fer-ho públic. Però quan va veure que s’aixecava i prenia la paraula, Bargalló va tenir clar que Maragall anava a deixar la bomba. De fet, l’exconseller en cap ha recordat una foto que va sortir a la premsa on se’l veu a ell estirant l’americana de Maragall reclamant-li que s’assegui i que no digui res sobre el 3%. Però no ho va aconseguir. I la resta és història.
