Tica Font, activista i col·laboradora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau i de Justícia i Pau, Alexander Golovin, analista internacional i membre del grup Catalans Lliures, i Teresa Carreras, membre de la Junta de l'Associació de Periodistes Europeus a Catalunya, han analitzat aquest dilluns, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', l'actual situació de Rússia. Aquest país viu una important sacsejada política, després de la dimissió del govern en ple i l’arribada de Mikhaïl Mixustin com a nou primer ministre, ja ratificat dijous passat per la Duma. Els fets s’interpreten com una gran jugada del president Vladimir Putin, que busca un canvi legal per seguir tenint poder a partir del 2024. Font ha assegurat que, "encara que hi hagi eleccions, Rússia no és un país amb tradició democràtica electoral, com es veu en el fet que la població valora en Putin elements que no són democràtics i, en canví, sí que sigui un dirigent amb trets autoritaris". Ha apuntat, a més, que "esclafa els opositors i els treu del mig, en un perfil que és, en definitiva, una barreja dels antics règims aplicats a l'actualitat, amb elements tradicionals de ser autoritari, perseguint els dissidents com un líder carismàtic reconegut socialment, i que ha deixat el poder en mans de les oligarquies". Finalment ha destacat que "els russos han recuperat, amb Vladimir Putin, l'orgull de ser un imperi".

Per la seva banda, Alexander Golovin ha destacat que "Putin és molt hàbil, com es veu en el fet que és el president que porta més temps governant en l'època moderna". En aquesta línia, ha afegit que "té molt clara una preocupació que tenen els russos: que no hi ha un successor clar, cosa uqe preocupar". L'analista ha comentat igualment que el mandatari "ha portat estabilitat, prestigi i poder geopolític i econòmic, i ara busca mantenir la seva influència fins que sorgeixi un líder de forma natuarl i pugui controlar les oligarquies com ha fet ell". Igualment Golovin ha dit que l'encara president "sempre s'ha mantingut independent del partit que governa, Rússia Unida (de dreta), que presideix precisament Dimitri Medvedev, un home amb popularitat molt baixa, per cert".

Teresa Carreras ha donat una dada: "El 43 per cent dels russos viuen ara pitjor que fa uns anys". A més, la periodista ha dit que "els canvis que planteja Putin no van en la direcció d'una divisió de poders, amb lleis independents de la política, en un context en què Putin matxaca tothom i l'oposició gairebé no existeix". En un altre moment, Carreras ha explicat que "Putin vol quedar-se en el poder uns anys més i, per tant, reforçarà la seva pròpia presència dins del Consell d'Estat, com una mena de pare de la pàtria, a l'estil del Kazachstan".

La reforma preveu més poder per al Parlament, que tindrà la potestat de nomenar el primer ministre i el govern, i que el president, amb el requisit d’haver viscut almenys 25 anys a Rússia, no pugui superar els dos mandats en total. Però Putin vol mantenir la seva influència, potser presidint des del 2024 el Consell d’Estat, institució a la qual vol donar més poder. El mandatari, en el poder des del 2000, ja va protagonitzar una jugada el 2008, en deixar la presidència perquè havia esgotat dos mandats i proposar Dimitri Medvedev, que va presidir el país i el va nomenar primer ministre. El 2012, com es preveia, Putin va tornar a la presidència russa. Ara ha creat un grup de treball, format per 75 persones, per anar enllestint en diverses fases la reforma constitucional.

Molts pensen que el president actual busca un viarany per quedar-se al poder a partir de 2024. Alguns diuen fins i tot que busca perpetuar-s’hi. En qualsevol cas, la Rússia actual es reivindica internacionalment, alhora que intenta consolidar-se com una potència decisiva en l’actual panorama mundial i, com a extrem més preocupant, també desestabilitzadora d’Europa i dels actuals equilibris que mou Occident. Venen temps complicats per a un món que necessita la presència de Rússia però també, i sobretot, trobar pau i estabilitat.