Un miler de persones han participat aquest dilluns, a la catedral de Girona, en la missa exequial per Francesc Pardo, que havia estat el seu bisbe més de 13 anys. El prelat va morir dijous 31 de març a la nit, als 75 anys d'edat, a l'hospital Josep Trueta de la capital del Gironès, després d'unes complicacions a l'estómac que no va poder superar.
La celebració eucarística ha estat presidida per l'arquebisbe metropolità de Tarragona, Joan Planellas, i concelebrada pel nunci a Espanya, Bernardito Auza, i per l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, entre altres prelats i preveres. En total, hi havia al voltant de l'altar unes 150 persones entre bisbes, preveres i diaques d'arreu de Catalunya i d'altres diòcesis espanyoles.
Entre les autoritats civils, cal destacar la presència de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona; Lourdes Ciuró, consellera de Justícia; Gemma Geis, consellera d'Universitats; Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona; Oriol Junqueras, exvicepresident de la Generalitat; Yvonne Griley, directora general d'Afers Religiosos, i diversos regidors, alcaldes, diputats i senadors.
En l'homilia, l'arquebisbe i president de la Conferència Episcopal Tarraconense ha remarcat que, "malgrat ser coneixedors de la malaltia, la mort d'una persona sempre sacseja i ens fa preguntar:-nos: per què?". En aquesta línia, ha comentat que "la realitat de la mort ens fa experimentar la nostra absoluta pobresa i, als ulls d'aquest món, ens fa allunyar-nos de la vida corporal, cosa que ens costa d'acceptar". En relació amb aquesta reflexió, Planellas ha destacat que "caminem amb esperança fins a la nostra trobada amb Déu nostre Senyor", i que "la vida del bisbe Francesc ha estat curulla d'aquesta esperança".
"La realitat de la morts ens fa experimentar la nostra absoluta pobresa i, als ulls d'aquest món, ens fa allunyar-nos de la vida corporal, cosa que ens costa d'acceptar", ha dit l'arquebisbe Joan Planellas a l'homilia
De la seva biografia, Planellas ha destacat que va formar part el 1993 de la comissió diocesana de preparació del Concili Provincial Tarraconense. I ha recordat que Pardo, amb motiu del 25è aniversari d'aquest Concili, afirmava que "la seva mateixa convocatòria, el treball diocesà previ, les resolucions i la celebració va ser un do de l'Esperit Sant i una experiència de confiança en les possibilitats de les nostres Esglésies".
En un altre moment, l'arquebisbe de Tarracona ha subratllat que Francesc Pardo "estimava entranyablement i profundament Catalunya i la seva gent", alhora que ha elogiat que sempre vivia "preocupat per poder transmetre la bellesa de la fe, expressada secularment en el llegat de la nostra Església, a les noves generacions". Entre les missions del bisbe de Girona, Joan Planellas ha destacat "la seva aportació al treball per conservar el patrimoni de l'Església, en ser el gran impulsor de Catalonia Sacra, que era com la nineta dels seus ulls".
"Vivia preocupat per poder transmetre la bellesa de la fe, expressada secularment en el llegat de la nostra Església, a les noves generacions"
Planellas ha fet referència al testament espiritual del bisbe Pardo, a partir d'aquesta reflexió seva: "Vaig escollir 'Ut vitam habeatis' (Perquè tinguin vida) com a lema episcopal en el convenciment que Déu és la vida. Li he donat tot el meu ésser perquè comuniqués ls eva vida. D'aquesta plenitud, en tenim un tast anticipat en l'Eucaristia, que ens insereix en el misteri de Mort i Vida en Jesucrist". El bisbe Francesc ha estat enterrat a la catedral de Girona, entre el presbiteri i l'orgue. Des de l'any 1963 que no s'enterrava cap bisbe al temple. El darrer havia estat Josep Cartañà.
Recupera la retransmissió de la missa exequial del bisbe Francesc Pardo amb comentaris d'Ignasi Miranda a Ràdio Estel:
