La cultura, i especialment el teatre, ha estat un dels grans temes aquest divendres en el programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel. El Departament de Treball ha frenat l'adjudicació dels ajuts als treballadors del sector, que s'havien de començar a donar aquest dijous al matí. És la primera convocatòria que es produiria després del fracàs de la setmana passada de sistema de concurs promogut per la Generalitat. Treball tenia previst destinar 3,5 milions d'euros a aquesta partida però ha decidit ajornar el repartiment, destinat a tots els professionals de la cultura, incloent-hi el personal tècnic, que havia quedat exclòs d'altres tipus de ajuda. Per tot plegat, el teatre, la música portada als concerts i els cinemes han estat una de les realitats més afectades per la crisi provocada per la pandèmia. Aquest divendres, en una entrevista al programa El Mirador de l’actualitat, l'ànima del grup Ara Va de Bo i també del programa El gripau Blau, Jordi Roura, gran artífex també d'un dels grans èxits de Ràdio Estel des de l'any 2011, ha valorat el moment que viu la cultura.

La proposta té un format de disc, però no ho és del tot. Teníem, com a grup, molt material pendent de sortir, inèdit, i sobre el qual vam seguir treballant a través del programa que ens va oferir Ràdio Estel. Hem anat guardant aquestes peces i iniciatives que no podíem desenvolupar bé per manca de temps. I si calculem que, des de 1971, quan va néixer Ara va de bo, han passat pel grup 80 persones entre actors, músics, dansaires i altres col·laboradors, en retirar-nos de l’escenari, vam aconseguir la participació d’artistes joves i veterans, per a un projecte de educació i de cara a les escoles. El que passa és que, el 1971, fèiem animació infantil, però ja els darrers anys hem optat pels espectacles familiars. El disc té la virtut que és un projecte, entroncat en les escoles, en què participen els nens de manera creativa, i han treballat amb els mestres i els pares. El CD és un acte d’agitació cultural, per posar en marxa la creativitat. A més, tots els beneficis van cap a una entitat tan important i que aglutina tant com és l’Hospital Sant Joan de Deu, especialitzat en el tractament sanitari als nens.

Ho explico amb un exemple. En el disc, surt la veu de Laura Pau, que és una gran actriu i que està patint el moment. Ens explica que, per poder actuar, ella i els seus companys han de baixar els preus i fer-se proves PCR constants, mentre els ajuntaments els cancel·len els cicles i, en resum, tot és molt complicat. I a més, tot passa en una època en què el sector de la cultura està molt més preparat que mai. Estem més preparats i també sortim més malparats. Jo crec que les institucions no contemplen el món de la cultura amb gaire afecte. Atén determinades coses però, quan venen maldades, el sector ha quedat molt desprotegit.

Si dic el que penso, desbarraré massa o semblarà un comentari de tipus polític. Diria que hi ha un mal plantejament. Quan existeixen eines tan potents, com les escoles de teatre, s’ha de mirar per protegir-les, però no pas quan arriba un problema, sinó abans. Quan la cosa es torça, ja ningú no se'n recorda. També passa en el món de la r`dio, per exemple. Les millors veus del nostre país han mort soles i en la misèria. És molt fort.