RÀDIO ESTEL
Arcadi Oliveres qualifica de "vergonya" la Monarquia, mentre que Salvador Aragonès la considera bona per a la democràcia
El canvi de rei d’Espanya, amb els nous reptes de la nova etapa que afrontarà Felip VI, ha estat aquest dimarts el tema del Mirador…
10 juny 2014
Redacció, 
El canvi de rei d’Espanya, amb els nous reptes de la nova etapa que afrontarà Felip VI, ha estat aquest dimarts el tema del Mirador de l’actualitat, dins el programa El primer cafè de Ràdio Estel. L’economista Arcadi Oliveres ha dit que, amb aquesta successió de Joan Carles I, s’ha perdut una oportunitat. “Aquesta monarquia actual no ha tingut mai cap legitimitat democràtica, perquè va ser imposada pel franquisme, i això és com una mena de pecat original que ara es podria haver corregit”, ha lamentat. En la mateixa línia, Oliveres ha assegurat que “ara s’haurien de replantejar les coses i fer una consulta popular en dos, tres, quatre o cinc mesos demanant a la gent si vol una monarquia o una república”. Com a principal argument, ha apuntat que “independentment de la Monarquia espanyola, avui dia totes les monarquies arreu del món han perdut credibilitat”, i ha qualificat el sistema de “predemocràtic”. Arcadi Oliveres ha recordat que, “abans de la Revolució Francesa, unes persones estaven per damunt d’unes altres”, per qualificar-ho de “vergonya”. Com a conclusió, l’economista i expresident de Justícia i Pau ha dit que “totes les monarquies han de ser abolides ara mateix, començant per l’espanyola”.
En canvi, el periodista Salvador Aragonès ha valorat positivament el paper de la Monarquia en l’actual democràcia espanyola i sobretot el procés de successió, perquè s’ha fet amb el suport de les Corts espanyoles, que representen la sobirania popular. “Majoritàriament, la gent accepta l’estatus actual sempre que funcioni, i ara mateix la pilota està sobre la teulada del futur rei. I si això funciona hi haurà pau i tranquil·litat”, ha explicat.
El professor de Dret Constitucional Joan Lluís Pérez Francesch, per la seva banda, ha qüestionat que la Monarquia sigui signe d’estabilitat a Espanya, alhora que ha dit que el debat sobre la república pot anar a més. Pérez Francesch ha explicat que “la república era reivindicar la democràcia, i molt sovint també el federalisme, davant la monarquia, que era l’statu quo que s’anava posant i traient”. Pérez Francesch ha afegit que “no podem pensar que a Espanya hi ha hagut un règim polític estable”, i ha valorat la situació actual concloent que, “quan hi ha una petita oportunitat de reivindicar la república, es fa”.
També ha participat en el col·loqui d’aquest dimarts a Ràdio Estel l’advocat penalista Lluís Batlló, que ha dit que el principal repte del futur rei Felip és el de motivar la societat espanyola. Batlló ha comentat que “Felip afronta una situació que podria semblar menys problemàtica que no pas la de Joan Carles ara fa 39 anys, però no és ben bé així”. També ha explicat que “certament ara no hi ha tants problemes polítics com el 1975, quan el Rei va accedir al tron encara sense una reforma política pactada, però ara Felip topa amb la manca d’il·lusió de la gent, una dificultat que abans no hi era i que és en alguns aspectes pitjor, sobretot a Catalunya i al País Basc, on el nou monarca ho té molt malament”.
Aquest dimecres es vota i s’aprova al Congrés dels Diputats la llei orgànica que articula la successió en la corona. Només 9 dies després de l’anunci de l’abdicació del rei Joan Carles, el vot favorable almenys de PP, PSOE i Unió Progrés i Democràcia donarà llum verda a l’arribada de Felip de borbó al tron, amb el nom de Felip VI. Mentre continua viu el debat sobre la continuïtat de la Monarquia i molts sectors de la societat demanen un referèndum, el canvi de cap d’Estat seguirà els canals constitucionals previstos, però sense cap reforma a la vista.
Podeu escoltar tot el col·loqui aquí (a partir del minut 31'15").
Més actualitat
Sense categoria
Marta-Illa Raga: “Els arrendadors tenen un salari el doble que els dels llogaters sense comptar les rendes que ingressen”
La investigadora de l’Institut de Recerca Urbana Idra recorda que si els propietaris deixessin de percebre rendes, aquests “no baixarien de classe”
22 novembre 2024