Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a Barcelona, i Josep Vila Abelló, economista i fundador del Grup Sènior del Col·legi d’Economistes, han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, tota la realitat de l’habitatge. Tenir una llar digna per viure continua sent un element social bàsic per entendre la justícia i el benestar. Sobretot, però, és un dret molt lluny de ser respectat en la seva totalitat des de les institucions. Delgado ha destacat que "existeix un problema de dret i pèrdua d'habitatge que s'ha de resoldre", i que la PAH "manté des de fa 12 anys unes demandes de mesures que són de sentit comú i que cal intentar que arribin al Congrés dels Diputats per legislar i aconseguir que les famílies vulnerables estiguin protegides".
La dirigent de l'entitat defensora de l'habitatge digne ha aclarit que "les situacions d'un propietari que se'n va uns dies i troba casa seva ocupada són anecdòtiques, i és important posar cara i ulls al que estem vivint, que afecta sobretot famílies que pateixen un procés d'execució hipotecària engegat el 2008, moment a partir del qual van poder llogar després un pis i van ser novament desnonades, perquè no es va fer res en aquell moment i aquestes persones van haver de triar entre dormir al carrer o okupar un pis de la banca". Igualment ha dit que "la majoria de les okupacions són de pisos buits, cosa que també és un problema davant del qual la solució no passa per criminalitzar les famílies que s'han vist obligades a ocupar un habitatge, sinó buscar mecanismes perquè això no passi". En un altre moment, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha lamentat que "manca voluntat polícia per trobar solucions, mentre les pressions de la banca són molt fortes, i cal que siguin valentes sense mirar cap a un altre costat".
Sobre el projecte de llei d'habitatge que prepara el govern espanyol, Lucía Delgado ha destacat que "és l'oportunitat per garantir el dret a l'habitatge i posar unes bases no només en forma de mesures d'emergència, com pot ser la moratòria dels desnonaments que no resolen el problema, sinó d'accions estructurals per afrontar, de cara als propers 30 anys, les conseqüències de l'esclat de la bombolla immoboliària, ja que no s'ha fet res per frenar l'emergència habitacional". Igualment ha denunciat que, "mentre l'executiu ens demanava que ens quedéssim a casa a l'inici de la pandèmia, també es feien desnonaments, com ara malauradament continuen tot i la moratòria que tenim, que és més àmplia des del desembre passat per protegir més famílies vulnerables". Finalment ha recordat que la PAH "treballa des de fa molts anys per sortir d'aquesta situació de crisi econòmica, que també comporta que l'Estat pateixi una situació econòmica nefasta com a conseqüència d'aquesta problemàtica, perquè les deficiències d'habitatge afecten l'economia en general".
Per la seva banda, Josep Vila Abelló ha assegurat que "estem en un moment difícil per una crisi que ataca les dues parts, el propietari i el llogater". Després de recordar que "el ciutadà vulnerable que no pot pagar un lloguer o una hipoteca ha estat atacat sempre", ha destacat que "ara el problema és molt més greu, perquè el problema afecta tothom". Vila Abelló ha dit que "abans el problema era un mal càlcul de la hipoteca, però ara són moltes persones que han perdut la feina, tot i que també petits propietaris han deixat de percebre un lloguer que era per a ells importantíssim per viure". En síntesi, l'economista ha conclòs que "no ens podem centrar només en una part, sinó en totes".
Una futura nova norma encara incerta
El govern espanyol prepara una llei d’habitatge que, entre altres punts, vol ampliar la protecció davant dels desnonaments després de la pandèmia. Els dos socis, PSOE i Unides Podem, es comprometien dijous passat a “frenar els desnonaments” en uns termes semblants al mecanisme utilitzat per a l’estat d’alarma. Això voldrà dir que, quan un llogater està a punt de ser expulsat, pot declarar la seva vulnerabilitat davant del jutge, que pot suspendre el procés durant un mes. El desacord es manté, però, en la regulació del lloguer. Un dels reptes d’una normativa més justa és precisament que hi hagi més oportunitats per accedir a un lloguer de preus més assequibles.
En qualsevol cas, els desallotjaments es van reduir aproximadament a la meitat l’any 2020 a l’Estat espanyol. Van ser concretament 29.406 les expulsions. A Catalunya, la comunitat de l’Estat amb més desnonaments, 5.737 famílies van perdre la casa, una xifra molt per sobre de la mitjana. La majoria de les ordres són per impagament i una cinquena part, per no haver abonat la hipoteca. Les xifres, segons la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, és escandalosa. La PAH ha qualificat de fracàs les mesures emmarcades en la pandèmia, que “no estan protegint els més vulnerables”.
Es preveu que la nova llei mantingui, per als propietaris que tenen casa seva okupada, la via penal per recuperar el seu espai, recorrent a la figura de la usurpació. Certament és també un dret, el de tenir un habitatge propi. Hi ha, però, un criteri de justícia social que ha de prevaler. L’exemple de les Balears, on el govern autonòmic ja ha començat a aplicar expropiacions a grans tenidors de pisos perquè tinguin un ús social, és una bona mostra de la necessitat d’una redistribució que eviti la desesperació de moltes famílies sense llar. L’habitatge, un bé de primera necessitat, necessita també grans consensos polítics i sobretot socials.
