Míriam Vives i Rocío Erdman han explicat aquest dimarts les seves experiències de voluntariat en el programa L'Església no s'atura de Ràdio Estel. Rocío Erdman ha dit que, ara fa tres anys, va anar a Terra Santa "per una oportunitat lligada al final d'una feina i la inquietud com a professora i cristiana". Ha afegit que la causa global "va ser una mica de tot, encara més tenint en compte que és el lloc físic on va viure Jesucrist i on hi ha actualment cristians en situació difícil". Per la seva banda, Míriam Vives ha qualificat de "somni personal" la possibilitat de viatjar a l'Índia. "Sempre he tingut una devoció i admiració especial per la Mare Teresa de Calcuta, una santa en vida, i vaig veure la possibilitat d'anar-hi amb el meu germà, actualment seminarista, alhora que es tractaca d'una oportunitat tot just després de començar a treballar a l'Hospital del Mar com a infermera", ha explicat.
Sobre les sensacions, Míriam Vives ha destacat que, "des del primer moment, tot va ser com una aventura, amb la calor de l'inici, el transport públic i la missió de trobar la casa mare de les germanes de Teresa de Calcuta, que expliquen allà com és el voluntariat". Aquesta jove ha afegit que les religioses "ofereixen les cases que tenen perquè cadascú decideixi on vol anar, cada dia després d'un lleuger esmorzar". A nivell organitzatiu, Míriam Vives ha aclarit que "hi ha una vinculació a la mateixa casa". Rocío Erdman ha destacat que el seu voluntariat "va ser a Magdala, amb un sentit arqueològic, no pas humanitari, però després va derivar en servei espiritual i en una mica de tot, des de cuidar animals fins a netejar esglésies".
Míriam Vives ha explicat que el seu voluntariat "va començar a Sant Joan de Déu tot just al final del Batxillerat i abans d'entrar a la universitat". A partir d'aquí, ha destacat que, a més de dues vegades a l'Índia, va viatjar "a l'Argentina, amb l'Institut del Verb Encarnat, com també aquí al Cottolengo i a altres llocs". Pel que fa a l'experiència de Rocío Erdman, la mateixa voluntària ha dit que ha fet serveis "de catequesi, d'acció social i altres".
Igualment Míriam Vives ha comentat que veu, en les seves experiències, "que Déu és present" en totes les situacions. "A l'Índia em submergeixo més profundament en la visió divina, però aquí també es busquen moments en què això es pugui donar, i la infermeria, que m'omple perquè és un contacte amb les persones amb algun problema, m'ajuda molt a concretar i viure cada dia la meva fe", ha afirmat, En aquesta mateixa línia, ha conclòs que troba sentit per a la vida en la seva professió.
Rocío Erdmann ha assegurat que "el millor a Terra Santa és haver viscut al mateix lloc on va viure Jesús, tant els punts més exactes com els que no ho són tant". "És com la connexió de la terra amb el cel", ha afegit. I sobre el més difícil, ha destacat que "de vegades la convivència costa, perquè es comparteix la vida amb persones diferents". Míriam Vives, per la seva banda, ha assegurat que "el contacte amb les persones i les oportunitats d'ajudar és el més bonic, mentre que el pitjor és potser el soroll constant i sobretot el fet que s'acabi". Tant l'una com l'altra han assegurat que repetirien l'experiència, com de fet Míriam Vives va arribar a fer a l'Índia.
Míriam Vives ha destacat, per animar tothom al voluntariat, que "el fet que una persona s'autoconegui és un gran incentiu per fer aquesta opció, perquè n'hi ha de tot tipus, i l'actitud és simplement voler fer-ho". També ha assegurat que tots "som una família gran i ens hem d'ajudar, perquè no estem sols". Rocío Erdman ha subratllat que, en el seu voluntariat a Terra Santa, "el més important és precisament la familiaritat i la presència de gent d'edats molt diferents".
Es pot escoltar aquí tota l'edició del programa L'Església no s'atura corresponent a aquest dimarts.
