El Papa ha destacat aquest dilluns que “l’Església i cada cristià, en el seu camí de fe, han d'estar atents a no tancar-se en un sistema de normes, sinó que han de deixar espai a la memòria dels dons rebuts per Déu, al dinamisme de la profecia i a l'horitzó de l’esperança". En l’homilia de la Missa del matí a la capella de la Casa de Santa Marta, Francesc ha recordat que, "davant la bastida de la llei que ho delimita tot, hi ha el buf alliberador de la profecia que impulsa més enllà dels confins".

A partir del passatge evangèlic del dia, en què Jesús demostra aquesta qüestió als escribes i als fariseus - que volien fer-lo callar - amb la paràbola dels vinyaters homicides, el Sant Pare ha assegurat que “el cim del drama és l'assassinat de l'únic fill del patró, fet que hauria permès, segons pensaven injustament els camperols, que es quedessin amb tota l'herència". El Sant Pare ha afirmat que aquesta imatge de la Bíblia i de Crist mostra un poble "sense memòria, sense profecia i sense esperança". En aquesta línia, Francesc ha dit que és un sistema a través del qual ells legalitzen doctors de la llei i teòlegs que sempre van per la via de la casuística i no permeten la llibertat de l'Esperit Sant, com no reconeixen tampoc el do de Déu, de l'Esperit, i tanquen l'Esperit, perquè no permeten la profecia en l'esperança ".

En un altre moment, el pontífex ha lamentat que sovint "la memòria no interessa, com tampoc l'esperança", i ha comentat que "aquest és el sistema mitjançant el qual ells (aquests doctors) legitimen la seva manera de fer, com a teòlegs que sempre van pel camí de la casuística i no permeten la llibertat de l'Esperit Sant". En aquest sentit, ha afegit que "no reconeixen el do de Déu i engabien i tanquen l'Esperit, perquè no permeten la profecia de l'esperança". Igualment el Sant Pare ha afirmat que, en el fons, el mateix Jesús se sent temptat de perdre la memòria de la seva missió, la temptació de no donar lloc a la profecia i preferir la seguretat en lloc de l'esperança, és a dir, l'essència de les tres temptacions que va patir al desert.

"A aquesta gent Jesús els recrimina, perquè coneixia en ell mateix la temptació", ha assegurat. I ha tancat la reflexió afirmant que "un poble és lliure, i una Església també, quan fa memòria, quan deixa lloc als profetes, quan no perd l'esperança". El bisbe de Roma ha subratllat que la vinya ben organitzada és "la imatge del poble de Déu, de l'Església i també de la nostra ànima", de la qual el Pare s'ocupa sempre amb "molt d'amor i molta tendresa", i ha avisat que, "en la vida de la fe, l'excés de confiança en la norma pot sufocar el valor de la memòria i el dinamisme de l'Esperit".

D'altra banda, destaquem que Luis Manuel Cuña, un sacerdot de la diòcesi gallega d'Ourense que treballa des de fa 20 anys a l'Arxiu Històric de Propaganda Fide, ha explicat com organitza "els 11 milions de documents", escrits en gairebé totes les llengües del món,  "com ara l'àrab , el copte, el cirilo, el tibetà o el xinès", entre d’altres. Ha definit tot el material com una veritable joia que està oberta al públic. La legislació de la Santa Seu indica que és el Papa que condueixi en aquest moment l'Església, qui decideix quan obrir al públic la documentació de cada període històric.

Luis Manuel Cuña, a més de recorda" que normalment la documentació s’obre per pontificats, ha explicat la naturalesa d’aquest organisme vaticà. Tots els documents escrits compten amb un gran laboratori fotogràfic on es veuen moltes de les realitats que es trobaven els missioners en trepitjar territoris que mai havia trepitjat cap foraster. Cuña ha destacat també la importància que té conservar tota la documentació de la nostra vida diària, per escriure la història del demà.