El Papa ha fet dues crides importants aquest dimarts: d’una banda, a treballar per un món sense armes nuclears, en un missatge a l’ONU, i d’altra banda a afrontar les realitats de la vida sense queixes i sense mandra, amb desig de superar els entrebancs i les malalties que necessitem veure guarides. Són dos missatges que situen molt bé la doble missió de Francesc: per a l’Església, amb l’evangeli a la mà, i per al món, amb la moral universal de la pau com a manual de referència.

En el missatge enviat a la Conferència de les Nacions Unides que es fa aquests dies a Nova York, el Sant Pare anima a «treballar amb determinació per promoure les condicions necessàries per a un món sense armes nuclears». Anima els dirigents de les grans potències del món a negociar un instrument legalment vinculant que prohibeixi les armes nuclears i que condueixi a la seva total eliminació. El missatge pontifici ha estat llegit pel sotssecretari per a les Relacions amb els Estats i cap de la Delegació de la Santa Seu, Antoine Camilleri. A més de reiterar el que va dir davant l'Assemblea General de l'ONU, el Sant Pare recorda que, el 25 de setembre de 2015, va subratllar que «el Preàmbul i el primer article de la Carta de les Nacions Unides indiquen els fonaments de la construcció jurídica internacional: la pau, la solució pacífica de les controvèrsies i el desenvolupament de relacions d'amistat entre les nacions».  En aquesta línia, recorda que «una ètica i un dret basats en l'amenaça de la destrucció recíproca, i potencialment de tota la humanitat, contradiuen l'esperit mateix de l’ONU». 

Un cop més, el pontífex subratlla que «ens hem de comprometre a fer un món sense armes nuclears, aplicant plenament el Tractat de No Proliferació, en la lletra i en l'esperit». Francesc repassa també, en aquest missatge, les principals amenaces contra la pau i la seguretat amb les seves múltiples dimensions, dins el nostre món multipolar del segle XXI, com ara el terrorisme, els conflictes asimètrics, la seguretat informàtica, els problemes ambientals i la pobresa. Igualment comenta que «emergeixen no pocs dubtes sobre la insuficiència de la dissuasió nuclear per respondre eficaçment a aquests desafiaments». El Papa es mostra preocupat per «les catastròfiques conseqüències humanitàries i ambientals que es produeixen amb l'ús de qualsevol tipus d'arma nuclear, amb devastadors efectes indiscriminats i incontrolables en el temps i en l'espai».

En aquest context, el missatge del Papa posa l'accent també amb preocupació en el «malbaratament de recursos», que es destinen a les armes nuclears i objectius militars, uns recursos «que es podrien utilitzar, en canvi, per a prioritats més significatives, com ara la promoció de la pau i del desenvolupament humà integral,  la lluita contra la pobresa i l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible». La pau i l'estabilitat internacional, segons recorda també el bisbe de Roma, no es poden fundar sobre un «fals sentit de seguretat, sobre l'amenaça d'un destrucció recíproca», mentre recorda que «la pau s'ha de construir sobre la justícia, el desenvolupament humà integral, el respecte dels drets humans fonamentals, la custòdia de la creació, la participació de tothom en la vida pública, la confiança entre els pobles, la promoció d'institucions pacífiques, l'accés a l'educació i a la salut, el diàleg i la solidaritat».

El Sant Pare, en un altre moment, assegura que «l'objectiu final de l'eliminació total de les armes nuclears es converteix en un desafiament i també un imperatiu moral i humanitari», i anima la humanitat a unir esforços en un diàleg inclusiu. Finalment explica que «els estats que posseeixen armes, els països que no les posseeixen, els sectors militars i privats, comunitats religioses, societat civil iorganitzacions internacionals han d'evitar aquelles formes de recriminació recíproca i de polarització que impedeixen el diàleg, en lloc d’impulsar-lo». El missatge del Papa acaba desitjant que els treballs de la Conferència de l'ONU «contribueixin eficaçment en el treball per avançar en aquella ètica de la pau i de la seguretat cooperativa multilateral que necessita sobretot avui la humanitat».

D'altra banda, el Sant Pare ha assegurat aquest matí, en l’homilia de la Missa matinal a la Casa de Santa Marta, que “creure en Jesús és prendre la vida tal com és i anar endavant amb alegria, sense queixes, sense deixar-se paralitzar pel lleig pecat de la mandra”. Francesc ha posat en el centre de la seva reflexió l'Evangeli del dia, sobre el paralític guarit per Jesús. El pontífex ha fixat la mirada en "la pregunta sobre el desig de veure guarida la malaltia". El pontífex ha comentat que l’home era com l'arbre plantat al llarg del fluir de l'aigua, del qual parla el primer Salm, alhora que ha recordat que "tenia unes arrels seques que no arribaven a l'aigua, cosa que li impedia recuperar la salut”.

Francesc ha recordat que "Jesús diu al paralític que s’aixequi, que agafi la llitera i que camini", i ho fa en dissabte, un fet que, segons ha assegurat també el Papa, "ens parla avui també a tots nosaltres" La reflexió del Papa s’ha centrat, doncs, en aquest paralític del fragment evangèlic, un home malalt des de feia 38 anys, que era a la vora d'una piscina a Jerusalem, anomenada en hebreu Betzaida, amb cinc pòrtics, sota els quals hi havia un gran nombre de malalts, cecs, coixos i paralítics. En aquella època precisament es deia que, quan baixava un àngel i s'agitaven les aigües, els primers que se submergien quedaven guarits.

L'Oficina de les Celebracions litúrgiques del Pontífex ha fet pública avui la previsió de les celebracions de la Setmana Santa presidides pel Papa. El 9 d'abril, Diumenge de Rams i XXXII Jornada Mundial de la Joventut sobre el tema «Perquè el Totpoderós obra en mi meravelles”, el bisbe de Roma beneirà els rams i oliveres, a la Plaça de Sant Pere a les 10 del matí, i celebrarà després de la processó la Missa de la Passió del Senyor. El 13 d'abril, Dijous Sant, Francesc presidirà a les 9.30 del matí, a la Basílica vaticana, la Missa Crismal amb la benedicció dels olis al costat dels cardenals, patriarques, arquebisbes, bisbes i preveres presents a Roma.

L’endemà, Divendres Sant i celebració de la Passió del Senyor, celebrarà a les 17.00 hores la Litúrgia de la Paraula, l'adoració de la Santa Creu i el ritu de la Comunió. Després, a les 21.15, presidirà el Via Crucis al Colisseu de Roma, amb unes paraules finals del mateix pontífex i la benedicció apostòlica. El 15 d’abril, Dissabte Sant, tindrà lloc la Vetlla Pasqual a la Basílica Vaticana a les 20.30 hores. El Sant Pare beneirà el foc al nou atri de la Basílica vaticana, i presidirà tota la celebració, després de l’entrada processional a la Basílica amb el ciri pasqual, amb la Litúrgia de la Paraula, la Litúrgia Baptismal i la Litúrgia Eucarística, concelebrada amb els cardenals, els bisbes i arquebisbes que ho desitgin i alguns preveres.Finalment el dia 16, Diumenge de Pasqua a la Resurrecció, el Papa presidirà la Missa del dia a la Plaça de Sant Pere a les 10 del matí. En acabar la celebració, des del balcó central de la basílica, impartirà la benedicció Urbi et orbi, és a dir, a la ciutat i al món.