Francesc ha tingut aquest dijous una interessant trobada interreligiosa al Vaticà. Ha presentat la misericòrdia i l’obertura als més necessitats com el denominador comú de tots els creients en el Déu que és amor. Ha estat a la Sala Clementina del Palau Apostòlic on el Papa s'ha trobat amb gairebé 200 representants de diverses religions, entre cristians, jueus, musulmans, budistes i hinduistes, entre d'altres, tots ells compromesos en l'àmbit de les obres de caritat i misericòrdia. En adreçar-se a tots dient-los “estimats amics”, el pontífex ha expressat la seva satisfacció per aquesta trobada, que ha permès reflexionar sobre el tema de la misericòrdia. El Papa ha afegit que "aquest misteri de la misericòrdia no s'ha de celebrar només amb paraules, sinó sobretot, amb les obres, amb un estil de vida que sigui realment misericordiós, fet d'amor desinteressat, servei fratern i participació sincera".

El pontífex ha fet una crida als creients de totes les religions perquè descobreixin Déu en els més febles. "Arribar amb tendresa compassiva a la humanitat feble i necessitada pertany a un estil veritablement religiós, que neutralitza la temptació de prevaricar amb la força, que rebutja el mercadeig de la vida humana i que veu en els altres uns germans i mai unes xifres", ha destacat. El Sant Pare, en la mateixa línia, ha recordat que creure en Déu, sigui quina sigui la pròpia religió, comporta obrir-se als altres. També ha afegit que "aquí hi ha la veu divina, que parla a la consciència de cadascú i invita a superar el replegament sobre un mateix i a obrir-se a l'altre per sobre de nosaltres, a aquell que pica a la porta del cor o de casa demanant atenció i ajuda".

El Papa també ha reivindicat la pràctica d’un amor autèntic, el de la misericòrdia, que és transversal en totes les religions. Ha recordat que, "en un món convuls com l'actual, necessitem avui, com l'aire que respirem, aquell amor gratuït que renova la vita, ja que l'home té set de misericòrdia i busca un afecte que vagi més enllà del consol d'un moment, una abraçada infinita que perdona i reconcilia". Finalment el Sant Pare ha condemnat totes les formes de violencia i totes les expressions de la guerra. "Malauradament, no passa un dia en què no se senti parlar de violència, conflictes, segrestos, atacs terroristes, víctimes i destrucció", ha comentat. En la mateixa línia, ha dit que "és terrible que, per justificar aquesta barbàrie, s'invoqui de vegades el nom d'una religió o del mateix Déu". I en una interpel·lació afegida, Francesc ha demanat que "es condemnin de manera clara aquestes actituds que profanen el nom de Déu i contaminen la recerca religiosa de l'home".

El pontífex ha fet seu l’estil propi d’una Església catòlica que desitja compartir amb les les altres religions per a ser, especialment en el nostre temps, missatgers de pau i artífexs de comunió, per contrarestar als que alimenten conflictes, divisions i tancaments, ja que aquest "és el temps de la fraternitat". És per això que Francesc ha destacat, en aquesta audiència interreligiosa, la importància de buscar la trobada entre les creences que, sense sincretismes conciliadors, faci els creients més oberts al diàleg, elimini tota forma de tancament i menyspreu i rebutgi qualsevol forma de violència i discriminació, com ell mateix ha escrit a la Butlla de convocatòria del Jubileu Extraordinari, Misericordiae Vultus.

Després de destacar que el tema de la misericòrdia és proper a les nombroses tradicions religioses i culturals, el bisbe de Roma ha recordat que "la misericòrdia també s'estén al món que ens envolta, a la nostra casa comuna, que estem cridats a custodiar i preservar del consum desenfrenat i voraç". També ha assegurat que cal educar la sobrietat i el respecte, una manera de viure més senzilla i ordenada, utilitzant els recursos de la creació, amb saviesa i moderació, pensant en la humanitat sencera i en les generacions futures, i no només en els interessos propis. Finalment Francesc ha demanat a totes les religions que "afavoreixin arreu del món l’encontre pacífic entre els creients i una veritable llibertat religiosa".

El Papa, d'altra banda ha expressat aquest dijous també la seva proximitat, la seva pregària i la seva benedicció a tota la gent de Norcia i Valnerina, afectada pel terratrèmol. El Sant Pare ha parlat telefònicament amb l'arquebisbe de Spoleto-Norcia, Renato Boccardo, al qual ha manifestat la seva preocupació per tota la gent d'aquesta regió. El Papa ha seguit des de Suècia tota la tragèdia i ha pregat per tots els afectats, segons informa el Vaticà. També ha dit que està entristit pel patrimoni de fe que s'ha perdut. El bisbe de Roma ha animat tothom a mirar amb optimisme el demà i a no perdre l'esperança. 

Hem sabut aquest mateix dijous que, en el Jubileu dels empresonats que se celebrarà aquest diumenge, han estat convidats a participar a la Plaça de Sant Pere "els detinguts amb els seus familiars, els agents de la Policia Penitenciària Italiana i altres treballadors penitenciaris, així com els capellans de les presons i les associacions que els ofereixen assistència a dins i fora dels centres penitenciaris". Així ho ha explicat Rino Fisichella, responsable del Vaticà per a l’Any Sant, en presentar aquesta activitat aquest matí a l'Oficina de Premsa de la Santa Seu. Fisichella ha explicat que "fins ara s'han inscrit més de 4.000 persones, de les quals més d’un miler són detinguts, provinents del Regne Unit, Itàlia, Letònia, Madagascar, Malàisia, Mèxic, Holanda, Espanya, els Estats Units, Sud-àfrica, Suècia i Portugal". 

El servei litúrgic, segons ha afegit Fisichella, "serà desenvolupat per detinguts”. A més, “les hòsties que seran utilitzades per a la Missa han estat produïdes per alguns detinguts de la presó italiana d'Opera de Milà, en el marc del projecte El Sentit del Pa, pensat i organitzat precisament en ocasió del Jubileu i desenvolupat en col•laboració amb la Fundació Casa de l'Esperit i de les Arts Onlus". Al costat del crucifix de fusta del segle XIV restaurat recentment, "s'exposarà l'estàtua de la Mare de Déu de la Mercè, protectora dels presos, amb el Nen Jesús entre les seves mans mostrant les esposes obertes com a signe d'alliberament i de confiança”. Abans de la Missa, el Papa saludarà alguns empresonats i personalitats presents en la celebració.