Tres idees que comencem per la lletra “R”, respecte, responsabilitat i relació, són la base d’un missatge que el Papa acaba d’enviar als participants en el II Congrés Internacional de les Grans Ciutats, presidit pel cardenal Lluís Martínez Sistach, creador d’aquesta iniciativa ara fa tres anys precisament a Barcelona. En refermar el contingut de l’encíclica Laudato Si, Francesc incideix especialment en les diverses necessitats físiques i espirituals que l’home d’avui té a les grans ciutats, on viuen més de la meitat dels éssers humans en aquest moment. Un missatge, aquest del pontífex, que connecta amb els principals signes del nostre temps. El Sant Pare adreça concretament el missatge al mateix Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona, amb motiu del Congrés Internacional «Laudato si i Grans Ciutats», que es fa des d’aquest dijous i fins aquest dissabte a Rio de Janeiro, i ho fa posant especial atenció a l'aigua potable, la contaminació ambiental i qualitat de l'aire i els residus. El pontífex reitera el que va escriure en la seva encíclica sobre la cura de la casa comuna, en què es refereix a «diverses necessitats físiques que té l'home d'avui a les grans ciutats i que necessiten ser afrontades amb respecte, responsabilitat i relació». 

El Sant Pare subratlla que són «tres erres que ajuden a interactuar de manera conjunta davant els imperatius més essencials de la nostra convivència». De la primera «R», el Papa destaca que «el respecte és l'actitud fonamental que l'home ha de tenir amb la creació, un do preciós rebut i davant el qual hem d'esforçar-nos perquè les generacions futures puguin seguir admirant i gaudint». Pel que fa a la importància de l'aigua, element que és també indispensable per a la vida, el bisbe de Roma recorda que és «un dret fonamental, que tota societat ha de garantir», i afegeix que, «quan no se li presta l'atenció que mereix, es converteix en font de malalties, alhora que la seva escassetat posa en perill la vida de milions de persones». En aquesta línia, conclou que «és un deure de tots crear entre la societat una consciència de respecte pel nostre entorn, cosa que ens beneficia, a nosaltres i a les generacions futures».

Sobre la segona «R», el pontífex diu que «la responsabilitat davant la creació és la manera amb què hem de interactuar amb ella i, alhora, constitueix una de les nostres tasques primordials». Igualment avisa que «no podem quedar-nos amb els braços creuats, quan ens adonem d’una greu disminució en la qualitat de l'aire o de l'augment de la producció de residus que no són tractats adequadament». Francesc destaca que «tots els territoris i els governs haurien d'incentivar maneres d'actuar responsables en els seus ciutadans perquè, amb capacitat creativa, puguin interactuar i afavorir la creació d'una casa més habitable i més saludable, mitjançant la capacitat de posar cadascú allò que li correspon en la seva responsabilitat, encara que sigui poc, però s'estarà aconseguint molt».

I de la tercera «R», el Sant Pare reflexiona sobre la creixent manca de relació que s'observa en les grans ciutats i en les zones rurals, i posa en guàrdia contra «la manca d'arrels i l'aïllament d'algunes persones, que són formes de pobresa que poden degenerar en guetos i originar violència i injustícia». És per això que el bisbe de Roma recorda que «és important que la societat treballi conjuntament en àmbit polític, educatiu i religiós per crear relacions humanes més càlides, que trenquin els murs que aïllen i marginen, cosa que es pot aconseguir a través d'agrupacions, escoles, parròquies i altres instàncies que siguin capaces de construir amb la seva presència una xarxa de comunió i de pertinença, per afavorir una millor convivència i aconseguir superar moltes dificultats». El Papa assegura que, gràcies a això, «qualsevol lloc deixa de ser un infern i es converteix en el context d'una vida digna». 

Finalment el Sant Pare expressa el seu desig que, «amb la intercessió de la Mare de Déu, Reina del cel i de la terra, aquestes jornades d'estudi i de reflexió serveixin per prendre decisions, amb el seu consell i guia, en favor d'una ecologia integral que protegeixi la nostra casa comuna i construeixi una civilització cada vegada més humana i més solidària».

D'altra banda, ja estan en marxa els preparatius del viatge del Papa a Xile i Perú, que es farà del 15 al 21 de gener. El pontífex iniciarà el nou any abraçant aquests dos països d’un "continent molt estimat per ell", com el mateix Francesc ha expressat en visites anteriors a Amèrica. Aquests seran el novè i desè país que visita el Sant Pare dins el continene americà, després de Brasil el 2013, Equador, Bolívia , Paraguai, Cuba i els Estats Units el 2015, Mèxic el 2016 i Colòmbia aquest proper mes de setembre. Haydée Rojas Escobar, encarregada de les Comunicacions per a la visita del Papa per part de la Presidència de la República, ha explicat que l’arribada del Sant Pare "és molt esperada entre els xilens, des del moment en què la Santa Seu va anunciar-la".

La responsable governamental xilena per als preparatius de la visita pontifícia ha comentat també que el programa del viatge, que el Vaticà donarà a conèixer un mes i mig abans, inclourà llocs de diversitat cultural. A Xile, el Sant Pare visitarà Santiago, Temuco i Iquique del 15 al 18 de gener, i a Perú, del 18 al 21, anirà a Lima, Puerto Maldonado i Trujillo. Precisament en aquesta setmana han estat rebudes al Vaticà delegacions dels dos països per coordinar preparatius amb la previsió que hi haurà una massiva participació de persones provinents dels països limítrofs, especialment en el cas de Xile, una meta turística privilegiada per als argentins, compatriotes del bisbe de Roma.

Aquest diumenge se celebra la festa de la Mare de Déu del Carme, una devoció mariana molt arrelada a la història de la salvació i al Mont Carmel. Així ho expressava el Papa, quan parlava sobre les arrels en una carta adreçada a l'organització Comunió i Alliberament, a partir de la idea que les arrels són importants.L'origen de la Devoció a la Mare de Déu del Carme, té arrels antigues en el culte popular. A través de l'art, els mestres encarregats de transmetre les imatges per al culte representaven, entre d'altres, el de la línia femenina de la genealogia de Crist. Aquestes imatges de la tradició sobre aquest tema mostren "Santa Emerència", descendent de la família de David, que havia decidit mantenir-se verge, tot i haver estat lliurada a Estolà, un home pietós. 

La "santa" acostumava a pregar al Mont Carmel, demanant a Déu que il·luminés el seu camí. Un àngel se li va aparèixer aleshores, per revelar-li que d’ella naixeria el Salvador. En els quadres, apareix "Santa Emerència" agenollada, en actitud de reverència i acceptació; com si el seu cos fos l'arrel que sustenta l'arbre que emergeix del seu costat. Les flors d'aquest arbre són Santa Anna, mare de Maria, la Mare de Déu, i la mateixa Maria. Aquesta iconografia serveix per interpretar l'escut carmelita, on apareixen tres estels, símbol de la Mare de Déu i de la Mare; una a l'arrel de la creu sobre el Mont Carmel, una altra a l'esquerra i una altra a la dreta. Aquesta tradició va ser difosa pels carmelites a partir del segle XV, i també està relacionada amb la defensa que aquest orde fa de la Immaculada Concepció.

Mentrestant, el cardenal Leonardo Sandri, prefecte de la Congregació per a les Esglésies Orientals, segueix amb el seu itinerari aquests dies per Ucraïna. Aquest dijous, en visitar Kharkiv, el purpurat va dir que, en el terreny humà i cristià, “l’amor per la veritat que els apòstols ens han confiat ens impedeix acceptar el silenci sobre el conflicte” en aquest país europeu. El prefecte hi va celebrar la Litúrgia de la Festa dels Dotze Apòstols. En les últimes hores, Sandri també ha visitat la part oriental del país, dins la visita que hi fa fins dilluns vinent. En aquesta estada, l’han acompanyat el nunci Claudio Gugerotti i l’arquebisbe major de l’Església Grecocatòlica, Sviatoslav Shevchuk.

Sandri va voler visitar també a Kharkiv una delegació de Càritas, dirigida pels grecocatòlics, que assisteix i acull famílies desplaçades de les zones de guerra de Donetsk, Lugansk i Sloviansk. L’estructura caritativa ha donat ajuda humanitària i psicològica a més de 40.000 persones en tres anys. Molts dels treballadors, també en molts casos desplaçats, han explicat al cardenal Sandri les penúries de moltíssimes persones a causa de l’augment de preus en els productes de primera necessitat. Aquesta visita que fa a Ucraïna el representant del Papa coincideix amb el Pelegrinatge nacional al Santuari de Zarvanytsia.

Finalment destaquem que, des d'aquest divendres i fins dijous vinent, 20 de juliol, a la Facultat de Teologia l'Ateneu Pontifici Regina Apostolorum de Roma, s'ofereix un curs intensiu per la formació dels directors d'exercicis espirituals ignasians. D'aquesta manera, es vol presentar l'essència, l'estructura, la dinàmica d'aquests exercicis espirituals i la base teològica sobre la qual s'estructuren perquè tots els qui podran accedir-hi puguin constatar l'eficàcia del mètode adaptat al context sociocultural i religiós de l'actualitat.