Francesc ha dit aquest dijous que els diners són un instrument de servei per als altres, per a la justícia, i no pas per a l’aprofitament d’uns pocs. En una trobada amb els participants en la Conferència Internacional "Els líders de negocis com a agents d'inclusió econòmica i social", organitzada pel Pontifici Consell de Justícia i Pau (PCJP) i la Unió Internacional Cristiana de Dirigents d'Empresa (UNIAPAC), el Papa ha expressat el seu desig que aquest certament "sigui com un arbre al qual es puguin pujar tots perquè, a través de la discussió científica dels aspectes de l'activitat empresarial, trobin la mirada de Jesús i, d'aquí, surtin orientacions eficaces per fer que l'activitat de totes les seves empreses promogui sempre i eficaçment el bé comú". En el seu discurs, el Sant Pare ha elogiat el noble propòsit de reflexionar sobre el paper dels empresaris com a agents d'inclusió econòmica i social, alhora que ha qualificat de "providencial la coincidència d'aquesta trobada de UNIAPAC amb la conclusió del Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia". 

Referint-se al risc de l'ús dels diners, el pontífex ha recordat que "els diners ha de servir, no pas governar, ja que són només un instrument tècnic d'intermediació, de comparació de valors i drets, de compliment de les obligacions i d'estalvi". En aquesta línia, ha afegit que "és urgent recuperar el sentit social de l'activitat financera i bancària, amb la millor intel•ligència i inventiva dels empresaris, cosa que implica assumir el risc de complicar-se la vida, havent de renunciar a determinats guanys econòmics". Igualment Francesc ha situat en el mateix context "el risc de l'honestedat, que ha de ser assumit pels empresaris, perquè la corrupció és la pitjor plaga social, la mentida de buscar el profit personal o del propi grup sota les aparences d'un servei a la societat". Aquesta corrupció, segons el Papa, està generada per l'adoració dels diners. "Una de les condicions necessàries per al progrés social és l'absència de corrupció. Pot passar que els empresaris es vegin temptats a cedir als intents de xantatge o d'extorsió, justificant-se amb el pensament de salvar l'empresa i la seva comunitat de treballadors, o pensant que així faran créixer l'empresa i que un dia podran alliberar-se d'aquesta plaga", ha explicat. 

Finalment, un altre risc comentat pel bisbe de Roma és el de la fraternitat. Ha comentat que "l'activitat empresarial ha d'incloure sempre l'element de gratuïtat, ja que les relacions de justícia entre dirigents i treballadors han de ser respectades i exigides per totes les parts, alhora que l'empresa és una comunitat de treball en què tots mereixen un respecte i una estima fraternal per part dels superiors, col•legues i subordinats". I en relació amb aquesta qüestió, el Sant Pare ha assegurat que "avui les emigracions i els desplaçaments d'una multitud de persones que busquen protecció s'han convertit en un dramàtic problema humà". També ha destacat que "la Santa Seu i les Esglésies locals estan fent esforços extraordinaris per afrontar eficaçment les causes d'aquesta situació". 

Finalment, el Papa ha demanat als participants en aquestes jornades que "intentin convèncer els governs perquè renunciïn a qualsevol tipus d'activitat bèl•lica", a partir de la idea que "un mal acord és sempre millor que una bona baralla". Els ha demanat "col·laboració per crear fonts de treball digne, estables i abundants, tant en els llocs d'origen com en els d'arribada i, en aquests, tant per a la població local com per als immigrants". Finalment ha conclòs que "cal fer que la immigració segueixi sent un factor important de desenvolupament".

D'altra banda, el pontífex ha adreçat, igualment aquest dijous, un missatge als membres del Consell de Representació de Càritas Internacional, amb el seu personal, encapçalats pel seu president, el cardenal Antonio Tagle. Els ha demanat que siguin "testimonis del ministeri de la caritat amb coratge evangèlic" i que "impulsin l'acollida dels migrants, la pau entre els pobles i els creients". El Papa ha assegurat que és «fonamental» la missió de les Càritas nacional,s així com el seu paper específic en l'Església, alhora que ha recordat que «no són agències socials, sinó organismes eclesials que comparteixen la missió de l'Església». En aquest sentit, ha dit que aquests col·lectius estan cridats, segons els seus estatuts, a «assistir el Papa i als bisbes en el seu ministeri de la caritat». En una cita de Sant Joan Pau II, ha reiterat que «les urgències socials d'avui» requereixen que es posi en marxa una «nova fantasia de la caritat» (Novo Millenio ineunte, 50).

Francesc ha agraït, també en nom de l'Església, la missió de Càritas. A més, ha destacat que, amb el poder de l'evangeli, podem ajudar a canviar i millorar el món: la fam i la pobresa «no són una fatalitat». Ha fet una crida a perseverar en «el coratge evangèlic, a rebutjar tot el que humilia l'home i tota forma d'explotació que el degrada», com també impulsant la pau. «M'alegra molt saber que Càritas Internacional tiri endavant una campanya sobre el tema de la migració. Espero que aquesta bonica iniciativa obri els cors de moltes persones a l'acollida dels refugiats i dels migrants, perquè realment puguin sentir-se a casa en les nostres comunitats», ha afirmat el Papa.

El Papa també ha rebut aquest dijous Mar Gewargis II, patriarca Catholicos de l'Església Assíria d'Orient. Aquesta trobada de pregària "invoca el do de la pau pel que està succeint al Próxim Orient", ha expressat Francesc. Després de la conversa, tots dos han compartit un moment de pregària conjunta a la Capella Redemptoris Mater. El Sant Pare s'ha mostrat consternat pel que continua passant al Pròxim Orient, especialment a Síria i l'Iraq, on es pateix la "violència terrible de sanguinaris conflictes" que "no es pot justificar per cap motiu", i encara menys quan afecta milers de nens dones i homes innocents.El bisbe de Roma ha recordat també que "els nostres germans i germanes cristians, juntament amb diverses minories religioses i ètniques, estan lamentablement acostumats a patir grans proves".

D'altra banda, el pontífex s'ha referit igualment als "sòlids vincles fraterns" que subsisteixen entre les dues Esglésies, i ha recordat la Declaració Cristològica Comuna signada pel Papa Joan Pau II i el Patriarca Catholicos Manr Dinkha IV. L'ha qualificada de "meta històrica" que ha obert el camí del pelegrinatge comú cap a la "plena comunió". Francesc ha expressat finalment la seva esperança que aquesta proximitat entre les dues Esglésies sigui "llevat d'unitat" perquè, segons ha comentat, "estem cridats a actuar junts en la caritat on sigui possible, perquè l'amor indiqui el camí de la comunió".

Finalment destaquem que el Sant Pare ha presentat aquest dijous "l'amor boig de Déu pel seu poble" i la infidelitat d'Israel. Són els temes tractats en l'homilia de la Missa matinal celebrada a la capella de la Casa de Santa Marta. El pontífex ha destacat que "això és el que causa dolor en cor de Jesucrist, aquesta història d'infidelitat, de no reconèixer les carícies de Déu, l'amor d'un Déu enamorat que et busca, que vol que també tu siguis feliç". 

El Papa ha comentat que "cadascú de nosaltres pot caure en el mateix pecat del poble d'Israel, en el mateix pecat de Jerusalem: no reconèixer el temps en el qual hem estat visitats". En la mateixa línia, ha assegurat que "cada dia el Senyor ens visita, pica a la nostra porta, però hem d'aprendre a reconèixer-ho, per no acabar en aquella situació tan dolorosa". Finalment el Sant Pare ha explicat que és central reconèixer quan som "visitats" per Jesús per obrir-nos a l'amor: "Jesús va plorar no només per Jerusalem, sinó per tots nosaltres. I dóna la seva vida, perquè nosaltres reconeguem la seva visita".