Ucraïna viu hores d’incertesa sobre el seu futur. El govern del país, dirigit pel primer ministre Nikolai Azarov, ha presentat la seva dimissió en ple, una renúncia acceptada pel president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx. Volodymyr Petruschak, president de l’Associació d’Ucraïnesos a Catalunya Txervoma Kalyma, ha lamentat aquest dimecres, en el Mirador de l’actualitat del programa El primer cafè de Ràdio Estel, que el president i el govern del país no hagin escoltat fins ara les protestes al carrer. “Durant tot aquest temps, ningú no ha fet cas de les protestes”, ha assegurat. Petruschak també ha destacat que “cada vegada que la gent demana solucionar aquest problema pacíficament, el govern tensa la corda cada vegada més, utilitzant només la força”.
Per la seva banda, el politòleg i professor de la Universitat Ramon Llull Òscar Mateos ha explicat que les claus del conflicte ucraïnès tenen sobretot dues dimensions: una més visible i una altra més profunda. Mateos ha destacat que “hi ha una qüestió territorial vinculada a aquestes protestes, amb una part occidental del país que és més proeuropea i partidària de la integració a la Unió, i una àrea oriental més vinculada a Rússia”. Alhora, segons ell, “també hi ha un vessant econòmic que té a veure amb el gas i la dependència d’aquesta font d’energia”. Òscar Mateos, en la mateixa línia, ha situat com a arrel profunda del conflicte “les desigualtats socials, com a conseqüència del fet que Ucraïna ha assumit el pitjor del comunisme i del capitalisme occidental”.
En el col•loqui, també ha intervingut el secretari general de la Unió de Religiosos de Catalunya, Lluís Serra, que ha recordat que “les tensions internes són històriques” i que, “durant els últims 100 anys, s’han redefinit les fronteres i Ucraïna ha patit moltes convulsions”. Lluís Serra ha comentat que, “a banda de la corrupció i les qüestions econòmiques, evidentment el que predomina en tot el conflicte és la divisió interna entre l’acostament a Rússia o a Europa, i algú ha d’agafar i afrontar aquesta peça”.
La pressió política del carrer, amb milers de manifestants que protesten des de fa molts dies contra el mandatari, de línia prorussa, ha enfonsat tot un executiu. Ucraïna, una república exsoviètica que sempre ha volgut fer de pont amb l’Europa occidental, recull ara els fruits d’una divisió entre prorussos i proeuropeus que s’ha accentuat els últims anys, sobretot després de la revolta de l’any 2005, amb un suposat cas d’intent d’enverinament a Víktor Ianukóvitx.
Podeu escoltar tot el col·loqui aquí (a partir del minut 26'45")