El president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) i provincial dels Claretians, Màxim Muñoz, ha destacat aquest dilluns al matí la doble condició que tenen els religiosos i religioses, amb un rostre visible per l’acció social i un altre més desconegut. En el Mirador de l’actualitat del programa El primer cafè de Ràdio Estel, Muñoz ha dit que la vida consagrada “no és fàcilment comprensible en la societat actual, en la qual l’experiència de Déu queda bastant difosa o sospitosa”. En aquesta línia, ha afegit que “es pot valorar, com de fet es fa, el que es veu més evident, és a dir, l’activitat que podem fer sobretot a nivell de serveis socials i altres accions solidàries”. Com a conclusió, el president de la URC ha destacat que, “a allò que és més genuí, que és aquesta experiència de Déu que ens agafa tota la vida, és difícil accedir-hi”.
Per la seva banda, la religiosa de la Sagrada Família d’Urgell Pilar Adín ha explicat que la vida consagrada en comunitat és una escola que ensenya a portar la pau i la fraternitat al món. “Estem cridats i cridades a ser petites llums en el nostre món, a través de l’experiència profunda de Déu i l’enamorament de Jesucrist”, ha comentat. La religiosa també ha comentat que aquests dons “són petites llumetes per dir que és possible viure la fraternitat autèntica, encara que sembli mentida”, i ha recordat que les persones sovint “ens queixem i diem sovint que ens costa practicar la comunió i la vida comunitària, però intentem ser testimonis d’això, amb una opció segons la qual podem viure donant la vida pels altres”.
Lluís Serra, secretari general de la Unió de Religiosos de Catalunya, ha reconegut que les relacions entre els instituts de vida consagrada i els bisbes i les diòcesis no són fàcils, alhora que ha posat l’exemple del Papa Francesc, que és jesuïta, per recordar que les diferències són també positives: “La unitat passa no només perquè hi hagi tensió, sinó que aquesta tensió és necessària, una tensió entre el profetisme, que és la característica pròpia de la vida religiosa, i el carisma jeràrquic que encarnen els bisbes”. Serra, que és germà marista, ha completat la seva reflexió afegint que “un dels aspectes que veiem en el Papa Francesc és que està exercint el carisma de bisbe de Roma des d’un sentit molt profètic, perquè està incorporant aquesta dimensió de la vida consagrada”.
També ha intervingut en el col•loqui María Ángeles Maeso, franciscana dels Sagrats Cors i secretària de la Delegació diocesana per a la Vida Consagrada de Barcelona. Maeso, de la congregació que gestiona l’Obra Benèfico-social del Nen Déu de Barcelona, ha presentat l’opció de ser religiosa o religiós com un repte per ser la veu de Crist en un món que necessita referents. “El Papa Francesc ens demana ser un testimoni atractiu i que assumim aquesta missió amb una gran responsabilitat, fent créixer l’Església. És molt apassionant per a nosaltres, però alhora una càrrega forta”, ha assegurat.
Màxim Muñoz i Lluís Serra han coincidit en la importància del treball intercongregacional també com un signe del nostre temps. Muñoz ha recordat l’existència de dos projectes socials, a Barcelona i al Prat de Llobregat. La Jornada Mundial de la Vida Consagrada, celebrada ahir, ha tingut aquest any com a lema “L’alegria de l’Evangeli a la Vida Consagrada”, aprofitant el títol de l’última exhortació del Papa Francesc. A Catalunya, la festa es va celebrar sobretot dissabte, amb participació de religiosos i religioses.
