Lleida, que té actualment uns 140.000 habitants, elegirà 27 regidors per al seu Ajuntament el proper diumenge 24 de maig. En aquest últim mandat, l’alcalde Àngel Ros, del Partit dels Socialistes de Catalunya, ha governat amb majoria absoluta, gràcies al suport dels 15 regidors que va obtenir ara fa 4 anys. En aquest període de govern local a la Paeria, el consistori ha tingut només tres grups, amb una oposició formada només per 6 regidors de Convergència i Unió i 6 més del Partit Popular. Esquerra, que havia tingut dos representants del 2007 al 2011, i Iniciativa, que n’havia aconseguit un, han estat aquests últims anys fora de l’Ajuntament de Lleida. Ha estat un mandat còmode per a Àngel Ros i el seu equip, amb molta feina pendent a nivell econòmic, urbanístic i també social. L’alcalde ha intentat consolidar el seu carisma, aquella proximitat amb els ciutadans que li ha permès mantenir el suport popular majoritari,  ja des que va arribar al càrrec a finals del 2003 per substituir Antoni Siurana i sobretot des de la primera elecció com a cap de cartell per a la Paeria el 2007, en uns comicis on ja va obtenir majoria absoluta amb 15 regidors, els mateixos que en aquest mandat.

El número 3 de la llista socialista a l'Ajuntament de Lleida, Fèlix Larrosa, ha explicat aquest dilluns, en El mirador especial eleccions, que "la ciutat ha progressat amb un gran paquet d'accions destinades a millorar-la urbanísticament i a reduir l'impacte de la crisi amb polítiques socials que arribessin al màxim nombre possible de gent". En aquesta línia, ha destacat que "el PSC, des de la Paeria, ha dialogat aquests 4 anys amb totes les formacions i ha aconseguit importants consensos, sobretot amb Convergència i Unió, malgrat la majoria absoluta socialista". Sobre el recent conflicte de Ros amb la seva número dos, Marta Camps, Larrosa ha aclarit que "ha estat una pèrdua de confiança després de les discrepàncies entre tots dos conegudes des de fa dos anys, cosa que va fer que l'alcalde prengués la decisió de prescindir de la tinent d'alcalde".

Més enllà de la realitat política i del balanç municipal, Lleida no viu aliena a l’horitzó immediat de grans canvis que es poden produir en molts ajuntaments catalans. Als tres grups actualment representats a l’Ajuntament, es podrien afegir Esquerra, Ciutadans i la CUP. Així, el PSC repeteix amb Àngel Ros com a candidat a la reelecció, mentre que Convergència i Unió i el PP canvien de cap de llista. La federació nacionalista presenta Antoni Postius i el PP, Dolores López Aguilar. Esquerra concorre a aquests comicis amb Carles Vega com a candidat a l’alcaldia, Ciutadans amb Ángeles Elisa Ribes i la CUP, aliada amb la candidatura Crida per Lleida, té com a número u de la llista Pau Juvillà. El total de 12 candidatures a l’Ajuntament de la capital del Segrià es completa amb Entesa per Lleida-Iniciativa amb Eduard Baches, el Partit Comunista del Poble de Catalunya, amb Francesc Xavier Garcia Llop, Escons en Blanc amb Sebastià Llorach al capdavant, el Partit Animalista amb Cristina de Dios, Unió Progrés i Democràcia amb Pablo Pérez i l’Agrupació Comú de Lleida amb Carlos González.

Amb aquest panorama, el PSC argumenta, per tornar a demanar la confiança dels lleidatans, unes polítiques socials generoses en sanitat i en educació, amb la universalització de la teleassistència gratuïta als majors de 65 anys i amb l’augment de les beques menjador com a principals exemples. També l’equip d’Àngel Ros exhibeix les accions sobre la ubicació del Parc Científic, on cada dia van 1.500 joves a treballar, i el Museu de la Ciència a la Mariola. I entre els objectius de futur, el candidat a la reelecció destaca la gestió perquè la Seu Vella de Lleida sigui declarada Patrimoni Mundial de la Unesco i la rehabilitació del Parc de les Basses, un dels pulmons de la ciutat. El socialista Fèlix Larrosa ha comentat que "hi ha un projecte de futur que, tant si el suport al PSC és el mateix com si és inferior, malgrat la previsible fragmentació o l'entrada de nous grups municipals, es vol tirar endavant amb diàleg i pensant en els lleidatans". Sobre els resultats de la formació a tot Catalunya, el número tres de l'alcalde de Lleida ha dit que espera "que la davallada no sigui tan gran com preveuen algunes enquestes" i que "els companys del PSC en altres municipis treguin bons resultats".

Sigui com sigui, les eleccions municipals a Lleida estan inevitablement molt lligades a la figura, el carisma i el futur polític d’Àngel Ros, que és actualment també el president dels socialistes catalans i forma un interessant tàndem amb el primer secretari Miquel Iceta. Des de fa uns anys, els analistes parlen de l’actual alcalde de la capital del Segrià com el possible revulsiu d’un PSC que necessitarà renovar-se i segurament replantejar bona part del seu missatge per recuperar la confiança d’una part important dels catalans que segurament han passat a votar altres formacions o a abstenir-se. En qualsevol dels casos, a nivell de Catalunya, un punt molt important per a l’anàlisi serà el resultat global que obtingui el Partit dels Socialistes de Catalunya, una formació que havia arribat a dominar la majoria de les administracions locals en els municipis de més de 100.000 habitants. Ara, segurament Lleida serà la ciutat on el PSC obtindrà el millor resultat, passi el que passi en altres llocs de referència, com ara l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ciutats com ara Tarragona, Sabadell o Terrassa i algunes localitats més petites.

Àngel Ros, de 62 anys, és militant del PSC des de l’any 1979. De formació científica, professor de física i informàtica, Ros va presentar-se per primer cop l’any 2003 a unes eleccions municipals, com a número 3. Va accedir a l’alcaldia de Lleida per primer cop el 8 de gener de 2004, després que el seu predecessor, Antoni Siurana, fos nomenat conseller d’Agricultura. El 2007 i el 2011, va guanyar com a cap de cartell per majoria absoluta. Des del 2012, també és diputat al Parlament de Catalunya i, des del 2014, president del PSC.

Fèlix Larrosa, de 50 anys, ha estat Cap de Marqueting de Fira de Lleida de 1990 a 1993, va ser Director Gerent de Turisme de Lleida fins a l'any 2007 i Conseller Delegat de la societat pública CNC fins a l'any 2007 i des del 2011 fins avui. El 2007 va ser nomenat Director General de Turespaña del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. El 2011 va ser elegit ja regidor a les llistes socialistes a l’Ajuntament de Lleida, i ara repeteix com a número 3. A les comarques de Lleida, és Secretari de Polítiques Institucionals de la formació.

Hem entrat ja en la recta final de la campanya electoral per a les eleccions municipals del 24 de maig. Fins a aquest proper divendres, el Mirador de l’actualitat parla cada dia sobre un municipi diferent, del qual ens acompanya un candidat d’una de les llistes que s’hi presenten juntament amb dos dels nostres col•laboradors habituals. El balanç d’aquests quatre anys de mandat a l’ajuntament, amb els aspectes positius i negatius i els temes pendents, la possibilitat de canvis en l’escenari polític al Consistori, les propostes del partit representat i molts altres aspectes, incloent-hi els generals que afectin el conjunt de Catalunya, formen part de l’agenda de temes que tractem. En una mostra representativa de tot el territori, fins ara hem parlat de Vic, Tarragona, Bossost (a la Vall d’Aran), Girona, la Seu d’Urgell i Barcelona. Aquest dilluns hem parlat de Lleida i, els propers dies, els dedicarem a Badalona, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat i Tortosa. Aquests són els municipis que estem analitzant, com dèiem, un cada dia i amb candidats de diferents partits o coalicions.