Es va viure dijous 1 de juliol, al Vaticà, un moment de profunda comunió i fraternitat per invocar la pau al Líban. Va ser en una històrica trobada del Papa Francesc amb els responsables de les comunitats cristianes libaneses en una jornada dedicada a la pregària i a la reflexió per aquest país tan castigat pels conflictes. Amb el lema "El Senyor Déu té projectes de pau, junts pel Líban", el pontífex i els patriarques van caminar en processó des de la Casa de Santa Marta fins a la Basílica vaticana, on va tenir lloc davant la tomba de Sant Pere, un moment de pregària i súplica a Déu per invocar la desitjada pau. Després, un cop baixades les escales de la Confessió de l'Apòstol Pere, el Sant Pare i els Patriarques van col·locar una espelma encesa davant de la tomba de l'apòstol, signe de les pregàries que cremen en senyal d'esperança per al poble libanès que pateix una greu crisi econòmica, política i social. Finalment, el bisbe de Romai els líders de les comunitats cristianes libaneses van arribar al Palau Apostòlic de Vaticà per participar en tres sessions, que es van desenvolupar a porta tancada i van ser moderades pel Nunci Apostòlic al Líban, Joseph Spiteri. La jornada es va acabar a mitja tarda a la mateixa Basílica Vaticana, amb una pregària ecumènica marcada per la proclamació d'alguns fragments de la Paraula de Déu, alternada amb invocacions i cants de les diferents tradicions rituals presents al Líban, concretament textos en àrab, siríac, armeni i caldeu. La periodista experta en diàleg interreligiós Aroa Ortega, membre de l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, ha destacat la importància de tenir presents aquestes comunitats cristianes.
Què destacaria de la trobada ecumènica del Papa per la pau al Líban, celebrada dijous passat al Vaticà?
En primer lloc, és un apropament a l'Església oriental. Això és molt important perquè ho veiem només de tant en tant, i ara calia fer un acte així perquè els cristians del Líban n'estaven especialment necessitats. La trobada va arribar allà, on les televisions i altres mitjans van fer-se'n ressò.
Quin valor té la unitat dels cristians en un país tan castigat per intoleràncies religioses, com és el Líban, i també en altres països del Pròxim Orient en general?
Per als cristians, és molt significatiu perquè moltes vegades, quan parlo amb cristians libanesos i d'altres països de la zona i que ara viuen aquí, observo que se senten una mica oblidats perquè creuen que, des de l'Occident mediterrani majoritàrament catòlic, no els tenim en compte. D'aquesta manera, en canvi s'hi senten més units. De fet, a Beirut, ressonen encara les explosions del port gairebé un any després. I tot just aquest dimarts el primer ministre en funcions del Líban demanava ajuda de la comunitat internacional amb l'avís que el país està molt a prop del desastre, mentre està a punt de produir-se una altra explosió, la social. També hi ha hagut protestes amb morts, des de les explosions de l'agost passat fins ara. A més, hi ha hagut baixades de salaris i manca de productes bàsics, situacions que han provocat un important malestar. I aquesta trobada de pregària ha estat un acte no només bonic, sinó que ha servit per posar en valor el que passa en el món cristià llunyà de nosaltres.
De quina manera el Líban, malgrat els alts i baixos de les últimes dècades, pot ser model de conivència entre cristians i també interreligiosa?
Penso que el Líban té una ubicació molt important dins del Pròxim Orient. Certament pateix enfrontaments, per exemple recentment amb Israel, i alhora hi és molt representativa tant la cultura pròpia com l'occidental, que hi ha fet història, principalment la procedent de França. D'això no ens arriba gaire, però el Líban té molt per aportar, i ara aquesta petició d'ajuda hauria de ser atesa per finançar projectes socials sense que sigui dur retornar els préstecs. L'objectiu és que el Líban recuperi aviat la normalitat. És un país que ha estat capdavanter amb molts programes universitaris, culturals, de producció cinematogràfica i altres. A més, ha donat exemple d'acollida en comparació amb altres països. Ha rebut moltes persones refugiades, però ara comença a donar-se que hi ha libanesos que emigren a fora.
D’altra banda, parlem d’unes sessions virtuals que ha programat la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat per donar a conèixer millor les grans celebracions de les diferents creences a casa nostra. Amb el nom de ‘Celebrem-ho!’, el cicle comença aquest dijous, dedicat al Cho Kor del budisme, i seguirà el dia 15 amb la festa musulmana del Sacrifici. Després, a partir del 9 de setembre, les sessions estaran dedicades al Yom Kippur del judaisme, al Guru Grant Sahib del sikhisme, al Divali de l’hinduisme i al Nadal del cristianisme, en aquest cas l’11 de novembre, últim dia. Les sessions són sempre a les 6 de la tarda. Com valora vostè que tota la societat conegui més les festes de tradicions religioses diverses, sobretot les no cristianes?
Posar la festa sobre la taula és un bon inici perquè tothom pugui parlar del fet religiós, veient i coneixent com altres creients fan les coses d'una altra manera. És una activitat molt dinàmica, tot i la limitació del temps de les trobades online, i també molt accessible perquè la connexió telemàtica ho fa tot més fàcil. Són molt interessants les festes que s'han escollit, perquè realment representen les més importants de cada confessió.
Quina importància té, segons vostè, que el fet religiós sigui reconegut com una aportació positiva a la societat?
Molta. Per exemple, al final de cada sessió, hi haurà un torn de paraula en què tothom pot participar-hi, cosa que donarà una oportunitat als qui vulguin conèixer una creença o resoldre'n dubtes. I això està molt bé. Dins del cicle de Festivitats, entrant al web d'Afers Religiosos, és molt senzilla la inscripció.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 6 de juliol.
