La jornada és una nova mostra de les posicions enfrontades que es viuen a Catalunya davant del procés i del moment actual, dos anys després del referèndum de l’1 d’octubre i a les portes de la sentència del Tribunal Suprem. El partit taronja focalitza el debat en missatge contra l’independentisme, perquè considera que “s’ha traspassat una línia vermella quan el president Torra defensa els detinguts dels CDR acusats de terrorisme i tinença d’explosius”. Des de la majoria independentista i el govern català, amb la victòria parlamentària assegurada, s’incidirà en el missatge de denúncia del que qualifica de “repressió permanent de l’Estat” i de petició de “llibertat per als presos” independentistes. Queda la incògnita de saber si, més enllà del resultat de fracàs per a la moció de censura, hi haurà alguna conseqüència política de la sessió.
L'advocat penalista Lluís Batlló i el profesor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona i politòleg Xavier Torrens.han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l'actualitat, algunes claus del moment present del conflicte català, visualitzat en el debat de la moció de censura presentada per Ciutadans, amb Lorena Roldán de candidata sense cap opció. Torrens ha destacat el fet que "aquesta moció de censura ha trencat el pacte no escrit que hi havia i que consistia a no utilitzar les institucions per fer campanya en període electoral". El politòleg ha lamentat que "sovint els partits es critiquen desaforadament com si només hi hagués coses negatives, tant de govern a oposició com a l'inrevés". Del debat d'aquest dilluns, Torrens ha assegurat que "demanar suport argumentant que és una obligació moral per a qualsevol demòcrata i constitucionalista, com ha fet Lorena Roldán, és gravíssim perquè ha posat una barrera entre ser demòcrates i no". En aquesta línia, ha conclòs que "els 7 partits del Parlament català són demòcrates, independentment del binomi independentisme-unionisme". En un altre moment, ha denunciat que la candidata "hagi dit que, des de les institucions catalanes, s'està executant un pla totalitari, qualificatiu que només s'utilitza en ciència política per al nazisme, el comunisme de Mao a la Xina o altres dictadures". Finalment ha recordat que "els polítics haurien de ser més fidels a la ciència política i més acurats".
Batlló, per la seva banda, ha comentat que "el problema és que la divisió es troba princiopalment entre els catalans" i que "no es pot donar la culpa a Madrid". L'advocat ha recordat que, "des de les famoses eleccions del 2015, anomenades plebiscitàries, tenim una majoria no independentista en vots populars i, en canvi, més de la meitat d'escons partidaris de la independència al Parlament". A més, ha assegurat que "el govern català hauria de ser conscient que hi ha almenys la meitt dels catalans contraris a aquest discurs repetitiu a favor d'una república independent, dels presos, etc.".. Igualment Lluís Batlló ha explicat que, "quan utilitzem les paraules democràcia, dret a votar o llibertat, entrem en un àmbit considerat sagrat". I ha posat l'exemple "del 6 i el 7 de setembre de 2017, en què la majoria independentista va utilitzar un procediment de lectura única, sense possibilitat d'esmenes, per declarar la independència de Catalunya, un fet que no és democràtic".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dilluns 7 d'octubre.
Més actualitat
SOCIETAT
"Sembla que ningú vulgui aprendre català i la realitat és que la població migrada genera una demanda que no rep resposta"
En una entrevista al programa El Matí a Ràdio Estel, la consellera Mònica Martínez Bravo aposta per donar “totes les eines possibles perquè tothom aprengui català” abans de convertir-ho en un requisit, tal com exigeix Junts en el traspàs de competències
19 desembre 2024
Redacció,