La campanya de la Renda està en marxa des del 3 d'abril, i els contribuents tenen com cada any la possibilitat de marcar la X a la Declaració de la Renda, dins l'apartat d'Assignació Tributària, és a dir, la casella del sosteniment de l'Església i també la d'altres finalitats d'interès social. L'aportació de cada ciutadà, que no costa més ni implica que es torni menys en cas de devolució, és molt important per a les diòcesis. Vicente Rebollo, bisbe de Tarassona i també responsable del Secretariat per al Sosteniment a la Conferència Episcopal Espanyola, ha recordat que "hi ha comunitats autònomes que arriben fins al 43% dels contribuents que marquen la X, però altres estan per sota del 20". Si augmenten els declarants, augmenta els diners aportats. Tot allò que l'Església recapta en les declaracions de la Renda es canalitza a través de l'anomenat "Fons Comú Interdiocesà". Des d'aquí es distribueixen entre les diòcesis, en funció de diferents criteris, sempre des de la solidaritat. Aquest divendres 19 d'abril, en una entrevista al programa Sense distància de Ràdio Estel, Vicente Rebollo ha explicat que "la feina de l'Església sovint no és prou coneguda, i donar-la a conèixer és important perquè molts ciutadans marquin la X, per exemple si valoren l'acció social en zones rurals, amb gent gran i amb tots els qui necessiten acompanyament i comprensió en la vida".
"Els diners sobretot van a tres àmbits: l'ajuda als més necessitats, al sosteniment del culte perquè les persones s'acostin a Déu i també la cura del patrimoni"
La campanya de l'Església per animar els contribuents a marcar la X a la Declaració d'aquest any, es basa en un vídeo sobre un viatge que van fer 15 persones que no posaven la creu a la casella. Amb el lema "Un viatge Per Tants", van conèixer iniciatives socials, i ara la majoria d'aquests 15 ciutadans han decidit contribuir al sosteniment de l'Església. Amb només un 15,9% dels contribuents que marca la X de l'Església, Catalunya està per sota de la mitjana espanyola, tot i que va ser la tercera comunitat autònoma que més recursos va aportar a la institució. En qualsevol cas, el sosteniment de l'Església és un tema important, sobretot des que l'autofinançament és més necessari en virtut de la separació entre les institucions civils que administren la societat espanyola i la mateixa Església catòlica, certament una institució important que ajuda i que, alhora, treballa amb total independència, des de la pluralitat i la igualtat. Sobre la destinació d'aquests recursos econòmics, Vicente Rebollo ha aclarit que "els diners sobretot van a tres àmbits: l'ajuda als més necessitats, al sosteniment del culte perquè les persones s'acostin a Déu i també la cura del patrimoni, un àmbit que de vegades és més residual, perquè l'important són les persones, però que també cal mantenir".
Sembla que una part significativa dels qui no marquen la casella de l'Església no coneixen aquesta possibilitat o no tenen prou informació per marcar la X a la Declaració de la Renda. "Donar a conèixer la tasca de l'Església és, sens dubte, un gran repte, perquè hem detectat que sovint no són bons comunicadors de la tasca que fem, i les campanyes intenten visualitzar allò que es fa i acostar el servei als mitjans de comunicació, tot i que caldria més esforç perquè la gent entengui l'aportació dels cristians i, si pot ser, marqui la X a la casella de la Declaració de la Renda", ha assegurat Vicente Rebollo. Més enllà de les campanyes i l'acció de la mateixa Església, el responsable del Secretariat per al Sosteniment a la Conferència Episcopal Espanyola ha assegurat que és molt important la col·laboració de tota la societat, no només de l'Església. A més, també és fonamental recordar que es poden marcar les dues caselles, la del sosteniment de l'Església catòlica i la d'altres fins socials, una possibilitat de la qual se'n beneficien, per exemple, Càritas i altres entitats cristianes que ajuden persones necessitades. Podeu trobar més informació al web www.conferenciaepiscopal.es.
Vicente Rebollo, bisbe de Tarassona, membre del Consell Episcopal d'Economia i bisbe responsable del Secretariat per al Sosteniment de l'Església des de la Plenària del mes de març passat. Nascut el 15 d'abril de 1964 a la localitat de Revilla Vallejera (a la província de Burgos), és batxiller en Teologia i llicenciat en Teologia espiritual. Va ser ordenat sacerdot el 13 d'agost del 1988. A més, és diplomat en Ciències Empresarials, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i màster universitari en Investigació en Economia de l'Empresa. Va ser nomenat bisbe de Tarassona el 28 de juny de 2022. El seu ministeri sacerdotal l'ha desenvolupat a l'arxidiòcesi de Burgos, on ha estat rector de diverses parròquies i també secretari del Consell Presbiteral, ecònom diocesà, vicari episcopal per a Afers Econòmics, canonge administrador capitular i degà de la catedral.