Núria Calduch-Benages ha expressat aquest dimarts, en una entrevista a l'espai Temps de diàleg dins el programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, el seu agraïment al Papa, només unes hores després del seu nomenament com a secretària de la Pontifícia Comissió Bíblica. La primera dona que ocupa aquest càrrec, membre del mateix organisme des del 2014, també forma part de la Comissió per a l’Estudi del Diaconat de la Dona, creada pel mateix Francesc el 2016. La Pontifícia Comissió Bíblica està presidida pel cardenal mallorquí Lluís Ladaria. Núria Calduch, nascuda a Barcelona el 1957, és des del 1978 religiosa de la congregació de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, fundada per sant Josep Manyanet. És llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en Sagrada Escriptura pel Pontifici Institut Bíblic de Roma. La religiosa, deixeble del biblista català Isidre Gomà i Civit, és professora ordinària de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i professora invitada al Pontifici Institut Bíblic. És considerada un referent internacional en l’estudi dels llibres Sapiencials de l’Antic Testament. Ja Benet XVI havia nomenat Núria Calduch, el 2008, experta de la XII Assemblea General del Sínode dels Bisbes, sobre "la Paraula de Déu en la vida i la missió de l'Església".
Què representa per a vostè i com ha rebut la notícia d’aquest nou reconeixement, el de ser nomenada secretària de la Pontifícia Comissió Bíblica?
L'he rebut amb agraïment, perquè un nomenament així sempre és motiu de gratitud, i alhora amb la gran responsabilitat que se m'obre d'ara endavant. Una cosa és ser membre de l'organisme i una altra, dirigir el grup. Són realitats diferents. Però ho agafo amb bona filosofia.
Quina és la missió i la tasca de la Pontifícia Comissió Bíblica?
La Pontifícia Comissió Bíblica és un grup forman per 20 biblistes, amb el cardenal Lluís Ladària com a president. Ens reunim una vegada l'any, habitualment durant 7 dies la segona setmana de Pasqua, per tractar un tema d'actualitat o d'interès a nivell eclesial, sempre relacionat amb la Bíblia. No és un òrgan de govern, sinó consultiu, d'estudi i de reflexió. Normalment treu un document cada cinc anys, tot i que no és obligatori, però sí bastant habitual. Vaig entrar a la Comissió el 2014, i el 2019 vam publicar un volum sobre antropologia bíblica. És, en definitiva, una feina d'assessorament i de difusió de la Bíblia.
Què canviarà per a vostè ara amb aquesta nova responsabilitat, tot i que ja era membre d’aquest organisme?
No crec que canviï gran cosa, perquè la feina acadèmica que realitzo seguirà igual. L'únic que tindré és una mica més de feina 'extra' en alguns moments concrets de l'any. El treball consisteix a guiar les reunions i, després, el moment més difícil és l'elaboració del document, que cal escriure amb una mà per posar en solfa tot el material.
Què representa per a vostè la Bíblia i el treball per presentar-la davant del món com una referència de primer nivell?
Molt, sens dubte. Em dedico des de fa molts anys a l'estudi i la investigació de la Bíblia, especialment en el camp del món sapiencial, i ja forma part de mi mateixa. Anar treballant, descobrint i investigant cada vegada més en els textos és un estímul constant, no només per a mi, sinó per transmetre aquest interès a altres persones, sobretot a les noves generacions. Els meus alumnes, molts joves interessats, fan tesis magnífiques, cosa que dona molta satisfacció. En alguns ambients, sembla que la Bíblia no interessa per a res perquè la gent és indiferent. En canvi, en altres no és així, sinó que suscita un interès increïble, fins i tot entre joves. Hi ha persones que es reuneixen per estudiar textos que no coneixen o que no han llegit mai i, sorprenentmnent, la motivació fa que vagin endavant amb aquest treball.
El Papa, que acaba de completar un viatge històric a l’Iraq, és també un gran defensor precisament de la lectura de la Bíblia per aplicar-la al treball per la pau i la fraternitat. De quina manera podem recuperar aquest vincle entre la Sagrada Escriptura i la concòrdia entre les religions i les cultures?
La Bíblia ofereix sempre una paraula de pau, de reconciliació i d'esperança. Tot i que dins dels textos podem trobar violència o dificultat per interpretar alguns missatges, el missatge profund que s'hi amaga és d'esperança per a l'home de tots els temps. I això és universal, per a tothom, de qualsevol religió i també dels no creients, amb un missatge que transcendeix el temps i l'espai. El Papa, a Ur dels Caldeus, va viure un moment històric, molt significatiu. És el lloc on la història del Pròxim Orient, amb les històries que marquem en els mapes. La saviesa és també un dels elements universals que es troben en totes les cultures. És una ciència o un coneixement que tots els pobles tenen, d'una manera o una altra.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat del dimarts 9 de març de 2021
