El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, ha fet aquest dilluns una valoració molt positiva de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode, que va completar diumenge passat la seva primera part, en la qual ha participat per designació dels bisbes espanyols.
Francesc Conesa, bisbe de Solsona, valora el Sínode
En una entrevista al programa Sense distància de Ràdio Estel, el també president de la Subcomissió de Relacions Interconfessionals i Diàleg Interreligiós de la Conferència Episcopal ha assegurat que "ha estat un mes molt intens, amb molt treball i estones llargues de pregària, i ha valgut la pena no només pel resultat, sinó pel que significa posar en marxa una Església més sinodal, amb més participació de tothom".
Conesa ha destacat que es queda "amb el fet de promoure i mantenir una actitud en les nostres esglésies, ja que la sinodalitat és simplement un aprofundiment de què va dir el Concili Vaticà II, quan parlava de la comunió del poble de Déu".
"(El Sínode) ha valgut la pena no només pel resultat, sinó pel que significa posar en marxa una Església més sinodal, amb més participació de tothom"
En un altre moment, el bisbe de Solsona ha explicat que "ara, acabada l'assemblea, queda un treball que es farà a les diòcesis a partir del document de síntesi sempre des de la interacció que aquest Sínode ha buscat". Ha recordat que "l'octubre de 2024 es viurà el final d'aquesta fase, que donarà pas a l'etapa d'implementació, en què el Papa pot demanar un document al Sínode i aprovar-lo directament o bé sol·licitar propostes i fer una exhortació a partir d'aquí".
Francesc Conesa ha aclarit que "el gran tema és la sinodalitat relacionada amb la missió, actitud que implica créixer en la comunió i viure-la per oferir l'Evangeli". També ha dit que "comunió és escoltar i acollir totes les persones, totes i tots, com ha dit sovint el Sant Pare". El prelat ha assegurat que "donar veu a la dona i a altres àmbits és un tema que ha sortit, com altres, però aquestes qüestions no són el centre, que es troba en el reforçament de l'actitud de caminar junts".
"Comunió és escoltar i acollir totes les persones, totes i tots, com ha dit sovint el Sant Pare"
LA CORRESPONSABILITAT DE TOTHOM
El president de la Subcomissió de Relacions Interconfessionals i Diàleg Interreligiós a l'Episcopat Espanyol, d'altra banda, ha reivindicat "una espiritualitat forta que doni pas a una corresponsabilitat més gran de laics, religiosos, religioses, laics i bisbes". Conesa ha comentat, a més, que el Sínode "ha treballat molt en cercles menors", quatre dels quals han comptat amb la seva participació". Ha aclarit que no ha viscut "cap tensió en cap d'aquests grups, tot i que sí que hi ha hagut alguna discrepància, però sempre tenint present que el més important és la llibertat amb què tothom ha parlat". Com a conclusió d'aquesta reflexió, el prelat ha afirmat que "s'ha treballat per discernir i decidir entre tots".
"No he viscut cap tensió en cap dels grups (del Sínode), tot i que hi ha hagut alguna discrepància"
Sobre la metodologia de "la conversa en l'esperit, que significa pregar abans de tractar qualsevol tema i fer silencis en els grups combinats amb les intervencions", el bisbe de Solsona ha subratllat que "no es tracta de discutir, sinó d'escoltar-se tots de veritat, una actitud que dona pas a la ressonància que cadascú expressa però no pas d'ell, sinó d'allò que han dit els altres per pensar, en definitiva, en el nosaltres i arribar així a un consens de tot el que s'ha dit".
Francesc Conesa ha assegurat que "el Sínode no és un parlament, sinó una trobada de participació en què s'ha aconseguit que sigui fàcil assolir el consens". Ha qualificat finalment de "molt encertada aquesta metodologia". A més, el bisbe de Solsona ha recordat que "el Sínode ha escoltat també els germans que estan patint per la guerra, per exemple a Palestina, a Ucraïna, al Líban, al Sudan del Sud, a Myanmar i allà on molts cristians sofreixen per les situacions que viuen". Ha conclòs que els cristians volen "ser testimoni de comunió enmig d'un món on malauradament hi ha divisions i conflictes". Conesa ha reconegut que "ja convenia tornar a la diòcesi habitual" i que "hi ha ganes" d'aquesta normalitat.
"El Sínode no és un parlament, sinó una trobada de participació en què s'ha aconseguit que sigui fàcil assolir el consens"
UN DOCUMENT DE SÍNTESI OBERT AL PROPER ANY
Recordem que el Vaticà feia públic dissabte a la nit el Document de Síntesi de la primera sessió del Sínode, un escrit de 42 pàgines que reflecteix les conclusions dels treballs realitzats des del 4 d'octubre. El document es divideix en 3 parts, una primera sobre 'El rostre de l´Església Sinodal', una segona sobre la necessitat que tots els cristians siquin "deixebles missioners" i la tercera sobre 'Teixir vincles i construir comunitat'. També hi ha un apartat final titulat 'Per continuar el camí'. Cadascun d'aquests temes es divideix, alhora, en diferents apartats, en els quals s'assenyalen els punts de "coincidència", així com les 'qüestions per afrontar' i les 'propostes'.
El text inclou 20 temes, des de 'la dignitat de la dona' fins al 'Bisbe de Roma al Col·legi Episcopal'. Alguns altres apartats, com ara el final de la vida, el gènere, la identitat sexual o el diaconat femení, no presenten cap conclusió en el document, que simplement demana que se segueixin estudiant. Han estat 344 membres del Sínode, incloent-hi el Sant Pare, els qui van votar de forma electrònica cadascun dels paràgrafs del document. La votació va ser secreta i cadascun dels paràgrafs que formen la síntesi ha requerit l'aprovació de dos terços de la mesa per poder ser incloses al document final. En total, s'han discutit 1.251 esmenes. Un paràgraf en què es descriuen les "incerteses al voltant de la teologia del ministeri diaconal", en què es demana una reflexió més gran sobre l'accés de les dones al diaconat, ha rebut el nombre més gran de vots negatius. A la votació s'han aprovat més de 80 propostes, entre elles establir un nou "ministeri baptismal d'escolta i acompanyament", iniciar processos de discerniment sobre la descentralització de l'Església i enfortir el Consell de Cardenals per convertir-lo en un "consell sinodal al servei del ministeri petrí".
