El benedictí Josep Massot, director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, el doctor en història i jesuïta Josep Maria Benítez i el també historiador Joan Pallarès han coincidit a l'hora de destacar la figura de l'abat Aureli Maria Escarré com ''un home de diàleg i valent a l'hora de criticar el franquisme''. Aquest dijous, dia en què es compleixen 50 anys de l'entrevista a l'abat Escarré publicada per l'influent diari francès Le Monde, el debat del programa El primer cafè de Ràdio Estel ha estat dedicat a aquesta commemoració. Massot ha destacat, sobre Escarré, que "va influir moltíssim, sobretot a Montserrat, i va promoure esdeveniments de gran importància, sobretot l'entronització de la imatge de la Mare de Déu l'any 1947, de cara a recuperar tot un món cultural català que s'havia perdut durant la guerra''. El director de PAM, però, ha afegit que ''s'exageren molt aquestes declaracions perquè, encara que digués moltes coses que sobtaven molta gent, en realitat era el que pensava tothom, com a mínim a Catalunya". També ha comentat que ''el detonant de la repercussió és que les paraules quedessin escrites, cosa molt diferent al que seria que només ho hagués dit de paraula'', i ha recordat que ''l'abat Aureli, des de principis dels anys 60, ja havia anat fent homilies contra governadors civils de Barcelona per coses concretes''. Massot, a més, s'ha referit a una homilia pronunciada el dia de Nadal per Escarré, molt contrària al franquisme.
Per la seva banda, Josep Maria Benítez ha subratllat la importància de l'encíclica de Joan XXIII Pacem in Terris, publicada a l'abril de 1963. ''Si no s'hagués publicat aquest document pontifici, que fonamenta la pau del món en la veritat, la llibertat, la justícia i l'amor, difícilment hauria tingut l'abat Escarré la força que va mostrar, perquè no hauria tingut l'aval escrit de la Doctrina Social de l'Església precisament sobre la llibertat i la dignitat''. Joan Pallarès, a més, ha recordat el que va passar l'any 1939 quan Escarré va tornar a Montserrat després d'haver-se refugiat a Itàlia. ''Quan encara hi havia tropes republicanes a Montserrat, ell es va atrevir a pujar-hi, en un paper que no li tocava però que va complir molt bé, i va preparar el terreny perquè les tropes franquistes, que van arribar uns dies després, fessin fora els monjos catalans que hi vivien. A més, Montserrat es va consolidar, diguin el que diguin alguns, com un focus crític amb el règim'', ha explicat Pallarès.
En l'entrevista publicada per Le Monde el 14 de novembre de 1963, l'abat Escarré se situava en l'esperit del Concili Vaticà II, que se celebrava en aquells moments, per acusar l'Església d'immobilisme i d'estar doblegada al franquisme. Deia concretament que ''allà on no hi ha llibertat autèntica, no hi ha justícia'' i que ''això és el que succeeix a Espanya''. Aquestes i altres frases van indignar el règim. Amb motiu del cinquantè aniversari d'aquestes històriques declaracions, un grup d'institucions, encapçalades per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya i l'Abadia de Montserrat, han organitzat actes commemoratius. El més important es farà dimecres 20 de novembre a les 19.00 hores al Palau de la Generalitat. La comissària de la commemoració, Teresa Carreres, l'actual abat de Montserrat, Josep Maria Soler, i el conseller de la Presidència, Francesc Homs, són algunes de les autoritats que hi participaran. Aureli Maria Escarré va néixer a l'Arboç (Baix Penedès) el 15 d'abril de 1908, i va morir a Barcelona el 21 d'octubre de 1968.