Mentrestant, les associacions de víctimes del terrorisme, a petició dels centres educatius, ofereixen ara sovint xerrades i conferències per mantenir viva la memòria dels qui han patit aquests crims. Però més enllà d’iniciatives legislatives o administratives i d’exposicions com la que hi ha oberta aquests dies al Metro de Madrid, ens preguntem: quin camí queda per recórrer a l’hora de reconèixer i ajudar les víctimes de l’11-M? Com aquells tràgics fets ens poden ajudar a combatre aquesta xacra, generada ara sobretot per una radicalització d’inspiració islamista, i a evitar altres fets semblants? L’exemple també del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils és igualment interpel·lador i alhora esperançador davant la memòria d’uns crims que no s’haurien d’haver comès mai.
Robert Manrique, assessor de víctimes del terrorisme a través de la UAVAT i víctima de l'atemptat a l'Hipercor de Barcelona el 1987, i Tica Font, col·laboradora del Centre Delàs i de Justícia i Pau, han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l'actualitat, la situació i el reconeixement de les víctimes del terrorisme, tot just 15 anys després dels atemptats de l’11M a Madrid. Tica Font ha explicat que va viure el dia "amb commoció, pensant que allò no podia ser, però el temps va permetre veure que la informació que plantejava i difonia el govern sobre aquells atemptats va ser la primera fake new que hem tingut a Espanya". En aquesta línia, ha afegit que "l'executiu d'Aznar va pensar que, si calava aquella mentida sobre l'autoria d'ETA, guanyava les eleccions". En un altre moment, ha denunciat que "l'Administració fa molt poc per la víctima, que necessita una proximitat i una empatia".
Per la seva banda, Robert Manrique ha assegurat que "hi ha moltes coses per millorar amb les víctimes de l'11-M i molts temes per resoldre". En aquesta línia, ha denunciat que "persones com Pilar Manjón, que va presidir l'Associació de l'11-M, no estiguin reconegudes com a víctimes perquè no hi eren al lloc dels fets, tot i que van perdre fills i altres familiars". Sobre el que va passar en les hores posteriors a la massacre de Madrid, Manrique ha explicat que "els estudis posteriors que s'han fet demostren que, si hagués calat la idea que l'autoria era d'ETA, el PP hauria guanyat aquelles eleccions per una majoria amplíssima, molt més del que preveien les enquestes inicialment".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dilluns 11 de març.
L’acompanyament a les víctimes d’aquella massacre per part del govern madrileny i la suma de totes les administracions, institucions, partits polítics i societat civil als actes oficials conviu encara amb moltes incògnites. Quina reparació han tingut els familiars dels morts i els ferits? En aquesta massacre terrorista, la més gran comesa a Europa, 192 persones van morir i 1.755 van quedar ferides per l’explosió d’onze bombes col·locades per una cèl·lula gihadista en 4 tres de Rodalies de Madrid. La Comunitat de Madrid assegura que l’aprovació en aquesta legislatura d’una Llei de Protecció, Reconeixement i Memòria de les Víctimes del Terrorisme pot ser un gran impuls dins la necessària reparació i ajuda. L’administració autonòmica, a més, ha ampliat un termini de sol·licitud d’ajuts econòmics i mesures assistencials destinades a les víctimes, període que passa de 6 a 9 mesos per demanar indemnització.
