Carles Armengol, pedagog i president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Lluís Batlló, advocat penalista, i Josep Maria Balcells, periodista, exdiputat i militant dels Comuns, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, la complicada situació política a Catalunya, dos anys després de l'1 d'octubre i de tot el que va passar. Batlló ha assegurat que està "preocupat del fet que el govern català cridi a la desobediència civil, perquè allò que es pot trobar injust és molt subjectiu". En aquesta línia, ha afegit que "la desobediència civil és el pitjor que pot recomanar un govern". Armengol, en canvi, s'ha mostrat "d'acord amb la desobediència civil, perquè la fan les persones responsablement i a consciència", tot i que ha admès que "segurament no és la Generalitat la instància que l'ha de promoure". Igualment ha lamentat que "tot està molt condicionat al dia a dia, a unes eleccions i unes estratègies que no sabem quines són i han perdut molt valor, tant les dels independentistes com les dels altres". I com a conclusió, el pedagog ha destacat que "la crisi que hi ha a Espanya és més greu que la de Catalunya, com es demostra en l'espectacle de les últimes convocatòries electorals sense que es formi després govern".
Josep Maria Balcells ha reconegut que "estem vivint un present molt complex i a les portes d'un futur immediat en la mateixa línia". Sobre la desobediència civil, el periodista ha recordat que, "al llarg de la història dels pobles, els grans canvis han anat acompanyat sovint d'aquest element". Per aquest motiu, ha assegurat que està "especialment preocupat per la desobediència institucional, ja que els poders públics, que són responsables d'un marc democràtic, no se'l poden saltar perquè no la consideren correcta". Balcells ha conclòs que, "ara fa dos anys, es va engrescar la gent a votar, saltant-se unes prohibicions i uns avisos, i després es van fer promeses que no s'han complert". I en un altre moment, Carles Armengol ha reconegut que "la independència no és a tocar, però el moviment independentista no està ni mort ni vençut".
L'aniversari d'aquell referèndium es viu en un moment especialment difícil i tens en tots els àmbits. D’una banda, el Parlament aprovava la setmana passada resolucions a favor de la desobediència en un ple crispat, tot just a pocs dies que es conegui la sentència del Suprem sobre el procés. D’altra banda, el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón enviava dijous a presó els 7 detinguts del 23 de setembre, vinculats als CDR, acusats de terrorisme i tinença d’explosius. Mentrestant, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reiterava ara fa 4 dies l’ordre a Quim Torra perquè retiri la pancarta del Palau de la Generalitat a favor dels presos, tenint en compte que arriba un període electoral. A més, està fixat per al novembre el judici al president per no haver tret la simbologia abans de les eleccions del 28 d’abril.
El fet que hi hagi un govern espanyol en funcions i estiguem a les portes d’un nou període electoral a Espanya afegeix un element de complicació a tot el conflicte, que es viu dins l’independentisme entre el cansament i les crides a la unitat i, des de l’altra part, entre els intents de conciliació i moderació des del diàleg i la contundència de mesures com ara l’aplicació de l’article 155 i els recursos judicials a qualsevol iniciativa que es consideri un desafiament a l’ordre constitucional. Podem viure una tardor i un hivern molt complicats si no hi ha algun gir esperançador en forma de diàleg, aquell diàleg i aquella moderació que molts van dir que havia estat el gran triomfador en les eleccions del 28 d’abril.
