Després que aquest dijous Ràdio Estel expliqués que les empreses que han guanyat la licitació per construir 4.500 habitatges socials a Barcelona estan participades, entre d'altres, per fons d'inversió que van adquirir milers de pisos procedents d'embargaments i que haurien aportat diners per a la construcció d'assentament il·legals a Cisjordània, el gerent d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Javier Burón, s'ha lamentat en declaracions a 'El Matí a Ràdio Estel' que el que fan aquestes empreses, amb l'actual regulació estatal, s'escapa del seu control.
Burón ha detallat que "ha de ser la Comissió Nacional del Mercat de Valors qui ha de controlar qui compra i qui ven les accions d'aquestes societats", ja que tant Cevasa com Neinor (les adjudicatàries del concurs públic per fer els 4.500 habitatges), són empreses que cotitzen en borsa i compleixen la legalitat vigent.
Com ha explicat Ràdio Estel, el concurs l'ha guanyat una oferta conjunta entre Cevasa, empresa lligada al Banco Santander, i Neinor Homes, una firma promotora sorgida a Euskadi que va adquirir en el seu moment bosses de pisos embargats per bancs, i que ara controlen accionistes internacionals.
Javier Buron, gerent d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, ha dit que a aquestes empreses se'ls demana des del consistori que no incompleixin cap normativa urbanística ni d'habitatge.
Els principals són el fons d'inversió luxemburguès Orion i el fons Adar Capital, radicat a les Illes Caiman, i propietat del financer argentí d'origen jueu Zev Marynberg. Aquest financer hauria aportat més de 13,5 milions d'euros a grups d'ultraortodoxes per la construcció d'assentaments il·legals a la Cisjordània ocupada. Marynberg també ha fet negocis des de fa 15 anys a Veneçuela, sent acusat als Estats Units de blanquejar diners primer per Hugo Chávez i després per Nicolás Maduro. A Espanya és accionista del grup Prisa.
En aquest sentit, Buron no ha volgut entrar en valoracions polítiques i ha detallat que des de l'ajuntament, en el moment de la licitació, el que es demana és que aquestes empreses no incompleixin cap normativa urbanística ni d'habitatge a nivell estatal i autonòmic i que en aquest cas s'han realitzat els controls necessaris i el procediment ha estat del tot transparent.
El gerent d'Habitatge ha defensat que el que es prioritza és la construcció de pisos i que les entitats socials , cooperatives i societats mercantils que vulguin participar-hi "son benvingudes".
