Amoris Laetitia (l'alegria de l'amor) l’exhortació apostòlica postsinodal sobre la família, escrita pel Papa Francesc, s’ha presentat aquest divendres al Vaticà. Amb dos capítols centrals (el 4 i el 5) sobre l’amor i sobre l’aportació del matrimoni a la societat, el Sant Pare presenta el tresor de la unió entre un home i una dona que formen una família, des de la voluntat de renovar el llenguatge i de posar la persona per sobre de les normes. Ha estat a l’aula Joan Pau II de la Sala de Premsa del Vaticà on s'ha fet la presentació de l’exhortació apostòlica postsinodal del Papa Francesc, és a dir, el document magisterial més important a partir dels treballs dels dos recents sínodes sobre la família. L’amor en la comunitat familiar és la base d’un escrit que és fruit dels dos Sínodes sobre la Família, celebrats al Vaticà a l’octubre de 2014 i a l’octubre passat, el 2015. En la presentació, han intervingut el cardenal Lorenzo Baldisseri, secretari general del Sínode dels Bisbes, el cardenal Christoph Schönborn, arquebisbe de Viena, i el matrimoni format pels professors universitaris Francesco Miano i Giuseppina De Simone. 

El cardenal Baldisseri ha recordat les cites del Sant Pare en aquest document a Santa Teresa de Lisieux, Sant Ignasi de Loiola, Martin Luther King i Mario Benedetti, entre altres personalitats diverses, com també a documents pontificis o de la Santa Seu, entre ells la Familiaris Consortio de Joan Pau II, la Humanae Vitae de Pau VI i la Deus Caritas Est de Benet XVI, ha destacat que el document presenta "una visió positiva de l’amor entre els esposos" per sobre de les dificultats, que també existeixen. "Des del moment en què, com ha afirmat el Sínode, el grau de responsabilitat no és igual en tots els casos, és important actuar amb un responsable discerniment personal i pastoral dels casos particulars", ha comentat. El purpurat també ha destacat que "els batejats que viuen en una segona unió han de ser integrats, i no pas exclosos". Sobre aquestes persones, i citant el document, Baldisseri ha conclòs que "la seva participació pot expressar-se en diversos serveis eclesials, motiu pel qual cal discernir quines de les diverses formes d’exclusió actualment practicades poden ser superades".

Concretament sobre les unions en situació irregulars, el cardenal Baldisseri ha recordat que el document estableix que els pastors "han de tractar les situacions matrimonials irregulars una per una", referint-se als divorciats tornats a casar civilment, que també "hauran de fer examen de consciència i analitzar com els pares i mares han actuat davant els fills quan la unió estava en crisi". També ha dit que, "per acompanyar i integrar les persones que viuen en situacions anomenades irregulars, cito el número 300, cal que els pastors afrontin de cara una per una". El document, segons ha precisat igualment el cardenal italià, diu que "els preveres tenen l’obligació d’acompanyar interessades en la via del discerniment, segons l’ensenyament de l’Església i d’acord amb l’orientació del bisbe". 

Per la seva banda, el cardenal Schönborn ha destacat la idea que “no hi ha categories a l’hora de presentar les situacions en aquesta exhortació del Papa”. També ha explicat que el Sant Pare “vol integrar tothom” mentre diferencia les situacions irregulars de les regulars. "El Papa Francesc ha posat la seva exhortació sota la frase-guia: Es tracta d’integrar tothom. Tots estem en camí. També un matrimoni en què tot va bé està en camí. Ha de créixer, aprendre, superar noves etapes, conèixer el pecat, el fracàs, necessita reconciliació, perdó, nous inicis... I això fins a l’edat avançada. El Papa Francesc ha aconseguit parlar de totes les situacions sense catalogar, sense categoritzar, amb aquella mirada de fonamental benvolença", ha explicat l'arquebisbe de Viena.

El purpurat austríac ha recordat que els dos sínodes han treballat “sobre un nou llenguatge basat a no judicar ningú sigui quina sigui la seva situació”. En aquesta línia, ha afegit que “s’ha demanat un esforç més gran a l’hora de presentar i oferir les raons per optar pel matrimoni, amb l’objectiu que les persones es mostrin més motivades per aquesta elecció d’amor en el matrimoni i la família”. També ha assegurat que “el Papa està convençut que la família i el matrimoni mantenen una atracció íntegra també avui”, alhora que admet que “cal ser humils i realistes a l’hora de presentar aquesta realitat”. En síntesi, Schönborn ha conclòs que "alguna cosa ha canviat en el discurs eclesial, un canvi de llenguatge que ja era perceptible durant el camí sinodal, entre les dues cites de l’octubre de 2014 i de 2015". I ha afegit que "es pot reconèixer clarament com el to s’ha fet més ric en amor, com s’han acollit simplement les diverses situacions de vida sense jutjar-les o condemnar-les ràpidament".

Christoph Schönborn ha destacat, a més, les dues columnes fonamentals per enfortir i proposar al món d’avui el matrimoni basat en la unió estable d’un home i una dona: "Discernir i acompanyar. Aquestes paraules no serveixen només per les anomenades situacions irregulars. El Papa Francesc subratlla aquests termes, però serveixen per a tots els homes, tots els matrimonis, totes les famílies. Tots, en definitiva, estan en camí i tots necessiten discerniment i acompanyament". En un altre moment, ha expressat la seva alegria pel fet que el document "superi de manera coherent l’artificial i exterior divisió entre regulars i irregulars i posi tothom sota la instància comuna de l’Evangeli".

També l’arquebisbe de Viena ha recordat la importància de situar la persona i la seva motivació per sobre d’unes normes estrictes en les quals no ens podem aturar. "No té sentit aturar-se en una denúncia retòrica dels mals actuals, com si amb això poguéssim canviar alguna cosa. No serveix tampoc pretendre imposar normes amb la força de l’autoritat. S’ha demanat un esforç més responsable, generós, que consisteix a presentar les raons i les motivacions per optar a favor del matrimoni i la família, de tal manera que les persones estiguin més disposades a respondre a la gràcia que Déu els ofereix, ha comentat també. Christoph Schönborn ha reconegut, a més, que des de l’Església sovint “s’ha presentat una idealització excessiva sobre tot el que és el matrimoni abans de deixar-nos transformar per la gràcia divina”.

Aquesta nova exhortació apostòlica titulada L’alegria de l’amor, que porta data de 19 de març de 2016, solemnitat de Sant Josep, fa ús de les contribucions de diferents conferències episcopals del món i de citacions de personalitats significatives. Està dividida en 9 capítols, confirma la realitat rica i complexa de la família. A través de les seves pàgines, s’ofereix una mirada rica i profunda que parteix d’una atenció pastoral a la realitat. En aquest sentit el papa Francesc escriu que «no totes les discussions doctrinals, morals o pastorals han de ser resoltes amb intervencions del magisteri» (AL 3). 

En aquest primer capítol el Pontífex articula la seva reflexió a partir de la Sagrada Escriptura, desenvolupada concretament amb una meditació sobre el salm 128, característic de la litúrgia nupcial tant jueva com cristiana.

En aquest moment el Papa considera la situació actual de les famílies «tocant de peus a terra», recorrent àmpliament a les relacions conclusives dels dos Sínodes, escoltant la realitat i afrontant els desafiaments nombrosos sobre la família, com és la manca de treball i d’habitatge, la mentalitat antinatalista, la violència contra les dones o el respecte als ancians.

Aquest capítol està dedicat a l’ensenyament de l’Església sobre el matrimoni i la família. S’il•lustra de manera sintètica la vocació de la família segons els evangelis, sobretot el tema de la indissolubilitat, de la sacramentalitat del matrimoni, de la transmissió de la vida i de l’educació dels fills. Se cita àmpliament la Gaudium et spes del Vaticà II, la Humanæ vitæ de Pau VI i la Familiaris consortio de Joan Pau II.

Aquest moment s’il•lustra a partir de l’himne a l’amor de sant Pau (1Co 13,4-7) i recull una important reflexió sobre la «transformació de l’amor» que s’experimenta amb el pas del temps.

Aquest capítol se centra en la fecunditat i en la capacitat de generar amor. Es parla d’una manera espiritual i psicològicament profunda del que suposa acollir una vida nova, de l’espera de l’embaràs mateix i de l’amor dels pares, però també de l’adopció i de la contribució de les famílies per a promoure una «cultura de l’encontre», en un sentit familiar més ampli. 

El Sant Pare afronta algunes vies pastorals per ajudar a construir famílies sòlides i fecundes segons el voler de Déu. Entre d’altres coses es parla de l’acompanyament a les persones abandonades, separades i divorciades, també dels matrimonis mixtos, d’aquells amb disparitat de cultes i de les situacions de les famílies amb persones amb tendència homosexual.

Aquest capítol està dedicat, entre d’altres, a la formació ètica, el valor de la sanció com a estímul, la transmissió de la fe, l’educació sexual i la vida familiar com a context educatiu. «El que interessa és generar en el fill processos de maduració de la seva llibertat, de capacitació, de creixement integral, i el cultiu d’una autonomia autèntica» (AL 261).

Constitueix una invitació a la misericòrdia i al discerniment pastoral davant situacions fràgils, complexes o irregulars segons l’Església, com els batejats que s’han divorciat i s’han tornat a casar civilment, als quals diu que cal ajudar-los a participar en la comunitat eclesial. El Sant Pare manifesta que cal evitar els judicis que no tenen en compte la complexitat de les situacions.

Aquest capítol novè, el darrer, constata que tots els moments viscuts en família s’han d’experimentar com una participació en la vida plena de la Resurrecció del Senyor (AL 317). El Sant Pare afirma que «cap família no és una realitat perfecta i confeccionada per sempre, sinó que requereix una maduració progressiva en la seva capacitat per a estimar» (AL 325).

L’exhortació apostòlica conclou amb una pregària a la Sagrada Família.

D'altra banda, el Papa farà una donació generosa a la col•lecta a favor d’Ucraïna, convocada per ell mateix per al 24 d’abril. Ho ha revelat aquest divendres la Santa Seu, a través del Pontifici Consell Cor Unum. A finals d’abril, es farà una missió a Ucraïna amb Gianpietro Dal Toso.

I també destaquem que el Sant Pare ha rebut aquest mateix divendres els membres de la Papal Foundation, una organització catòlica que sosté arreu del món, des de fa gairebé 30 anys, projectes caritatius en nom del Papa. Francesc ha dit, en el discurs, que completar una obra de misericòrdia amb els qui tenen necessitat és una manera d’irradiar arreu del món l’abraçada i la bondat il•limitada de Déu.